Els rumors que apunten que Lamine Yamal, de 17 anys, podria estar sortint amb una creadora de continguts de 30 anys, i la confessió d’Alejandro Sanz –que va reconèixer que va tenir una relació amb una fan 30 anys més jove–, han tornat a posar sobre la taula el tema de les relacions de parella on hi ha molta diferència d’edat. De manera recurrent aquesta qüestió torna al debat públic, on es planteja fins a quin punt dues persones en moments vitals diferents i amb un bagatge personal molt desigual poden tenir una relació funcional. I en el cas dels menors, com el jugador del Barça, encara planteja més dubtes. En aquest sentit, la llei espanyola és clara i estableix l’edat de consentiment sexual als 16. Tot i que les persones més petites d’aquesta edat acceptin tenir relacions sexuals amb un adult, aquest consentiment no té cap mena de validesa legal. I no només es legislen en aquest sentit les relacions sexuals, sinó que també s’hi inclouen altres tipus d’accions de clar contingut sexual, com converses, gravació d’imatges o vídeos. 

Assumpta Bou ens rep a la seva botiga-taller a tocar de la plaça Sant Felip Neri. És un matí tranquil i hi ha molt poques persones pels carrerons del barri. L'escenari quasi buit és un privilegi del qual Bou gaudeix cada matí quan va a treballar. Fa dos anys que està instal·lada en aquest espai que comparteix amb altres artistes i des d'on atén els clients que venen a buscar les seves peces fetes amb materials històrics.

"Al final em vaig donar de baixa. Estava cansada de passar hores mirant perfils de nois desconeguts, fent-me pel·lícules, imaginant que tot sortia bé i en realitat mai acabava bé". Així explica l'Anna, una jove de Barcelona, els motius pels quals va acabar farta de les aplicacions de cites i va decidir desinstal·lar-se-les. "He tornat a la manera antiga de conèixer gent", diu. "És més lent i conec pocs nois nous, però ho agraeixo, és millor. Les aplicacions em produïen ansietat i al final em costava molt gestionar la frustració cada vegada que les coses no sortien bé", reconeix.

David Ruiz és dissenyador gràfic però també un enamorat del mar. Fa uns quants anys va decidir tancar l'empresa i posar-ho tot en pausa per complir un somni: fer la volta al món en solitari amb el seu veler.

La setmana passada es va fer públic que el dissenyador nord-irlandès Jonathan Anderson, fins ara director creatiu de Loewe, deixa aquesta marca d'origen espanyol on ha treballat els últims 11 anys. Tot i que no hi ha confirmació oficial sobre el seu proper destí, moltes veus apunten que serà una de les grans cases de la moda: Dior, on encara hi ha la italiana Maria Grazia Chiuri a la direcció artística. Les dues marques pertanyen al conglomerat francès LVMH, que també té altres grans noms, com Louis Vuitton i Givenchy, i és líder mundial en un sector en què també destaca la francesa Kering, que té firmes com Gucci, Balenciaga, Saint Laurent i Alexander McQueen.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Andrea Aguilar és psicòloga i terapeuta sexual. Es dedica a acompanyar persones, sobretot dones, en la recerca del plaer i en la descoberta d'una sexualitat més plena. Va arribar fins aquí per la seva experiència personal, ja que durant molts anys va patir anorgàsmia –incapacitat per sentir orgasmes– i no va trobar l'ajuda que necessitava. Explica que la pràctica del tantra la va ajudar a descobrir la consciència del seu cos i a partir d'aquí va començar a sentir noves sensacions i amb el temps es va desbloquejar. "Vaig descobrir que som una font infinita de plaer", diu. Aquesta vivència la va marcar tan profundament que ara es dedica a ajudar dones que estan com ella o que viuen situacions sexuals complicades i acaba de publicar el llibre Mujer orgásmica (Lunwerg), on recull tots els aprenentatges que ha acumulat.

“Fa tres mesos que he deixat les xarxes socials que tenia, que eren Twitter i Instagram, i sento que m’he alliberat d’una cosa que havia arribat a ser una addicció”. Ho explica el Xavier, fotògraf de 54 anys que se sent molt content amb aquesta decisió. “Tinc la sensació d’haver recuperat el control, ara decideixo jo amb què omplo el temps buit que tinc al llarg del dia i no passo hores mirant vídeos absurds a xarxes”, explica. 

L’ Albert Rodríguez arriba a la nostra cita després de setmanes intenses de rodatge per la sèrie The Walking Dead. La seva feina l’apassiona, i es nota. Transmet l’emoció dels qui se saben privilegiats perquè treballen fent el que els agrada.

De jocs n'hi ha molts i per a tots els gustos. Hi ha jocs de taula que tenen més de 100 anys i d'altres més moderns que són èxits de vendes, hi ha jocs de fusta i hi jocs mil·lenaris i alguns que porten dècades sent best-sellers. Tot i que n'hi ha molts, hem seleccionat 5 joguines al llarg del segle XX, 5 amb segles d'història i 5 jocs de taula, tots tenen en comú que són clàssics que encara triomfen.

Tot sovint quan viatgem ens sentim relaxats, però alhora amb ganes de fer coses, de bon humor i actius i quan tornem a casa ens quedem amb la sensació que el viatge ens ha fet bé. Ara, un nou estudi fet per investigadors de la Universitat d’Edith Cowan, a Austràlia, i publicat per Science Daily, reforça aquesta idea i apunta que viatjar no només ens fa sentir bé sinó que també pot ajudar a retardar els efectes de l’envelliment. Segons els investigadors, totes les experiències positives vinculades als viatges –com poden ser la quantitat més gran d'interaccions socials, l’estimulació mental, l’activitat física i el menjar saludable– contribueixen a mantenir a ratlla el declivi gradual del cos humà.

Laura Genes ens espera al vestíbul del metro de Vall d’Hebron pocs minuts després de les 8 h del matí. És un dimarts d’octubre, a l'estació no para d'entrar i sortir gent. És una de les hores puntes al metro i aquí s'hi pot agafar tant la L3 com la L5. Ella fa hores que ha començat la jornada laboral. Concretament a les 4.30 h, quan comença la rutina d'anar a buscar als dipòsits els trens que circulen per tota la ciutat, preparar-los i repartir els conductors per tota la xarxa perquè uns minuts abans de les 5 en punt, quan el metro de Barcelona obre les portes, estigui tot preparat.

Fruita

L’estiu s’acaba i l'exuberància de colors i gustos que hem viscut a taula aquests mesos també arriba a la fi. Tot i que les figues i el raïm ens han alegrat els últims dies de calor, comença una temporada en què regnaran fruites com la magrana, els caquis i les xirimoies, amb les castanyes com a grans protagonistes de festes i trobades. I també començarem a trobar la fruita que ens acompanyarà durant molts mesos, com les mandarines i les taronges. Com sempre, és recomanable consumir fruita de temporada perquè és quan es troba en el seu millor moment -tant pel que fa al gust com pels nutrients- i també perquè és quan és més econòmica.

]]>

Si heu viatjat per Itàlia, ben segur que deveu haver vist que la gastronomia canvia en funció de la regió que visiteu. No tenen res a veure els plats que trobareu a la Llombardia, com el risotto a la milanesa, els pizzoccheri o la cassoeula, amb propostes com la caponata, els arancini, o els cannoli que trobareu a Sicília. Són molt diferents de receptes que podem trobar a la zona dels Abruços com els arrosticini o les orecchiette que segurament trobareu si aneu a la Pulla. I és que la riquesa gastronòmica del país transalpí es reflecteix en receptaris locals rics i extensos, defensats durant generacions per les dones de la família –tot i que de mica en mica els homes també s’animen a posar-se davant dels fogons– i basats, d’una banda, en productes de proximitat, on cada regió treu pit de les bondats de la seva terra, i, de l’altra, en productes compartits per tot el país com la pasta, el tomàquet o l’oli d’oliva. 

]]>

Vilma Montoliu va començar a meditar quan tenia només 6 anys. La seva mare patia una depressió i en aquell moment va descobrir que la meditació l’ajudava i la feia sentir millor. Aviat ho va començar a compartir amb la seva família. "No sé si és perquè soc filla única, però a casa sempre m'han fet molt partícip de tot el que passava i quan la meva mare va veure que allò li anava tan bé, el meu pare i jo vam començar a meditar amb ella: ens estiràvem al llit i ella ens guiava. Per a mi era un moment molt bonic, tinc un record molt especial d'aquelles estones familiars", recorda Montoliu, que ara té 27 anys i és una de les influencers més seguides en temes de benestar personal dins del panorama català.

]]>

Mar Armengol és fotògrafa i activista a favor de la normalització dels "cossos reals", és a dir, tots els cossos que no apareixen als anuncis ni a les desfilades de moda, els que queden fora dels focus mediàtics, que imposen unes mides de bellesa molt allunyades de la realitat.

]]>

Molta gent va descobrir Xuan Lan durant el confinament. Aquesta professora de ioga francesa d'origen vietnamita i establerta fa anys a Barcelona es va fer molt popular amb les seves classes virtuals. Durant 75 dies seguits, van acompanyar milers de persones que, tancades a casa, buscaven una manera de moure el cos i esbargir-se de la incertesa dels dies de pandèmia. "Va arribar a haver-hi 30.000 persones connectades a la vegada seguint una classe meva", recorda aquesta professional del ioga que explica que va tenir clar que ella, com a experta en benestar, tenia l'obligació d'ajudar i que la manera com podia fer-ho era a través del ioga.

]]>

Diuen els romans que és gairebé impossible veure la Fontana di Trevi, la famosa font barroca del centre de Roma, sense gent. No ho intenteu de dia, perquè la gentada fa fins i tot cua per fer-se una foto davant del monument. I de nit, tot i que els visitants baixen a mesura que avancen les hores, sempre hi ha algun turista, algun passavolant, algun grup de curiosos o fins i tot els mateixos romans que passegen prop d'aquest monument barroc acabat de construir el 1762 en un dels laterals del Palazzo Poli. I, de tots aquests que passen per la famosa font, la majoria hi tiren una moneda, perquè la llegenda diu que qui ho fa tornarà a Roma algun dia. En una ciutat que rep 21 milions de turistes l'any, això és molta gent i, per tant, molts diners. Segons els càlculs de l'Ajuntament, al cap de l'any són entre un milió i un milió i mig d'euros, el que es tradueix en 3.000 o 4.000 euros al dia. Només en monedes.

]]>

L’estiu oficial està a punt d’arribar, però ja fa setmanes que podem gaudir a taula d’algunes de les fruites que ens arriben amb els mesos de la calor i que alegren els nostres plats.

]]>

“La gent de 50 anys sap que hi ha una gran probabilitat que visquin 30 anys més o més. Per tant, si es troben en una relació que no els fa feliços pensen: «Jo això no ho vull, jo vull una cosa millor per mi mateix»”. Ho diu Francine Russo, autora del llibre Love after 50: how to find it. Enjoy it and keep it en una entrevista al diari The Washington Post. 

]]>