Corria l'estiu del 1989 quan Francisco Casavella, novel·lista majúscul i rumber de pro, explicava que difícil que era que una música "que ha estat oblidada durant anys, marginada per tòpics estúpids i esnobismes encara més estúpids, reculli en un instant els fruits desitjats”. Francis, com li deien els amics, parlava de rumba catalana –"la rumba que tomba"–, i a més de posseir la ploma millor afinada de la ciutat semblava tenir el do de predir el futur. L'escriptor no sospitava que el món sencer escoltaria aquella música només tres anys després d'aquella afirmació. S'estima que uns 3.200 milions de persones van connectar en algun moment amb la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992. I com tothom sap, el millor va ser quan als altaveus de l'Estadi va sonar-hi la rumba i l'escenari quasi cau. De pes i d'emoció.

Tinder, Bumble, Happn, Grindr, Badoo, Meetic, AdoptaUnTio i un llarg etcètera. Les aplicacions per lligar i trobar parella han revolucionat la manera com es relacionen els humans pel que fa a les relacions sexoafectives a Occident. Aquesta mena d'aplicacions són tan comunes que fins i tot sembla inviable que hi hagi altres maneres d'avenir-se més enllà de mercadejar amb imatges i xatejar davant la pantalla del telèfon mòbil. En aquest sentit, les dades són clarificadores, perquè s'estima que un 40% de les noves parelles que es formen a l'Estat s'han conegut a Tinder. Però encara que semblin d'una altra època, les agències matrimonials físiques no han desaparegut, tot el contrari. Aquest sector, que es va crear a Catalunya durant els anys seixanta, existeixen i funcionen tan bé com en dècades passades. N'hi ha moltes menys i no competeixen de tu a tu amb els milions d'usuaris que usen l'entorn digital, però asseguren que ofereixen un plus d'atenció i personalització que mai podrà donar-te cap màquina.

“Per fi puc anar a la piscina pública i canviar-me al vestuari sense por que la gent em miri i em vegi com una cosa estranya”. L'Arantxa reconeix que després d'haver passat una mastectomia radical lateral, fruit d'una intervenció a causa d'un càncer de pit, se sentia “com un extraterrestre a qui falta alguna cosa”. Navegant per Instagram, va descobrir una tatuadora paramèdica que li va canviar la vida. “Estic encantada amb el resultat. No només ho tornaria a fer, sinó que ho he recomanat a una amiga que estava en un cas similar al meu”, explica. Resident a Madrid, l'Arantxa és una de les persones que s'han decidit a fer-se un tatuatge paramèdic, una acció que li ha millorat ostensiblement el dia a dia. 

Fins ara habitual d'espais com l'Ateneu de Nou Barris o Razzmatazz, Fermin Muguruza va atrevir-se divendres a fer el seu primer Palau Sant Jordi en solitari, fins fa pocs anys coto privat d'artistes internacionals. Avui dia els concerts es viuen com a experiències i et diguis Morad, Milo J o Fermin Muguruza, els últims tres noms en trepitjar el gran escenari barceloní, la clau és presentar un esdeveniment únic i irrepetible. En el cas del basc tenia un motiu de pes: la gira de celebració dels 40 anys de carrera, des de la creació del grup Kortatu, que l'està portant a grans recintes de tot l'Estat.

Una de cada quatre persones entrevistades a l’estat espanyol van declarar haver patit problemes de salut mental com depressió, estrès o ansietat entre el juliol del 2023 i el juny del 2024, segons dades de l'enquesta feta per Statista Consumer Insights. No és cap secret que aquestes patologies s’han convertit en un dels grans problemes de salut actuals, i tots tenen una clara relació amb el son i la poca qualitat d'aquest. Segons els experts en aquesta matèria, tot el que fem i pensem afecta directament a com arribarem a la nit i com serà el nostre descans: “El que ens passa durant el dia afecta directament la qualitat del son”, diu el doctor Eduard Estivill, director de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Hospital General de Catalunya. Per tant, si volem millorar el nostre son hi ha moltes variables que poden modificar-lo i que cal tenir en compte.

Un matí de novembre a Sarrià, Barcelona, el propietari d’un restaurant que vol restar en l’anonimat rep una visita inesperada. És algú que s’ofereix a fer una campanya que augmentarà la nota mitjana i els comentaris positius del seu establiment a Google Reviews. L’oferta és refusada, i misteriosament, poques setmanes més tard, el restaurant rep una allau de puntuacions negatives. Fa pocs dies i just a l’altra banda de la ciutat, a la Vall d’Hebron, un grup de socis descontents amb el funcionament del seu club esportiu amenacen amb puntuar malament el centre a la mateixa plataforma si no fan cas de les seves reivindicacions.

Les sandàlies potser no són gaire còmodes per caminar, però queden bé i fan el fet. I aquest model de vambes tan car diuen que tenen una càmera d'aire molt avançada. Les sabates de taló són elegants, encara que dur-les sigui un suplici. Són frases de l'àmbit domèstic que amaguen una realitat palpable: com a norma habitual no ens ocupem prou de la salut dels nostres peus. Començant pel calçat, un dels elements clau perquè tot ens funcioni als peus –aquesta estructura tan complexa, composta per vint-i-sis ossos, trenta-tres articulacions i més de cent músculs, tendons i lligaments que treballen en conjunt per proporcionar suport, mobilitat i equilibri al cos.

Encara que en altres àmbits la tendència és anar reduint objectes físics i canviar-los pels digitals, la moda ha sabut donar la volta a la modernitat: no només estem en una era de consumisme desaforat, també la facilitat per comprar i vendre que ofereixen les xarxes, sigui des d'aplicacions com Vinted o Wallapop o pàgines de l'estil Todocoleccion, ha afavorit l'auge de les ganes d'acumular i també de les col·leccions.

Què fèieu la matinada del 23 de maig del 2010? Segur que penseu que és impossible recordar-ho, però potser se us encén la llumeta quan sapigueu que és la data en què es va emetre el 121è, i últim, episodi de la sèrie Lost (o Perdidos en la seva traducció al castellà). Aquella nit, milers de catalans es van congregar davant del televisor per acabar un camí ple de contradiccions i alts i baixos. Iniciàtic i excitant. Però també decebedor i frustrant. En qualsevol cas, qui va aguantar despert fins a l'instant clau de l'episodi, quan el personatge del Locke li diu al Jack "T'estàvem esperant", va assistir en directe a un moment que era història de la televisió. I tot perquè acabava Perdidos, la sèrie que ho va canviar tot.

Mariona Coiduras, productora de diversos programes de televisió, va tornar de les vacances de Corea del Sud amb un propòsit per al mes de setembre: volia apuntar-se a un gimnàs. Per a moltes persones, l'inici de curs escolar és el moment idoni per encarar nous reptes. Segons dades de Nubapp, especialistes en programari de gestió esportiva, al voltant d'un 30% de les altes dels gimnasos i centres esportius es duen a terme durant el mes de setembre, seguit pel gener, amb aproximadament un 15%.

Immediatesa, exposició, enveja, poder, estatus. Són paraules que es relacionen entre elles cada dia a les xarxes socials i que han acabat inundant moltes facetes del nostre dia a dia. La importància d'ensenyar el nostre suposat èxit a internet de cara a crear una marca personal basada en el triomf ha provocat que cada moviment que fem sigui degudament publicat, previ filtre perquè tot sembli molt millor del que realment és. Aquesta tendència s'ha fet forta en diversos sectors, i un dels més intensos és el dels viatges. On anem, amb qui, com ens ho passem o quin nivell de luxe tenim. Tot això és important quan es relacionen xarxes socials i vacances; d'aquí que s'hagi creat una nova manera de viatjar: el turisme frenètic.

A finals d'abril va anunciar-se una de les notícies més esperades pels qui treballen en la normalització i expansió de la llengua catalana a internet: el departament de Cultura va aprovar una nova línia de beques dirigides a professionalitzar els creadors de contingut i fomentar l'ús del català a les xarxes socials. És un pas demanat insistentment pel sector, que competeix davant del poder d'un castellà que copa la majoria del mercat. Hi ha molts tipus de contingut a internet, però molt poc en la nostra llengua si ho comparem amb el nombre de parlants. Avui dia, pràcticament cada temàtica està en estat embrionari i té camp per córrer. Exemples? La cuina, l'esport, el maquillatge o els viatges, un dels puntals de les recomanacions i contingut a la xarxa.

Erika Lust és una institució del porno fet amb perspectiva feminista. Establerta a Catalunya des de fa més de dues dècades, la directora i productora sueca ha fet una feinada perquè els i les consumidores de cinema per a adults canviessin la seva mirada i descobrissin que hi ha una vida més sana i real fora dels clixés del gènere. Tot just acaba de celebrar els vint anys de la seva primera pel·lícula, The Good Girl, i ens rep a les seves oficines de l’Eixample. “Vinc d’estar uns dies de vacances i m’he pogut llegir el nou llibre de la Sara Torres, quina meravella”, diu somrient. En aquesta novel·la s’hi parla molt del desig femení, i d’això l’Erika en sap un niu.

A les maletes de les vacances d'estiu no només hi col·loquem roba. Aprofitant que les estones per dedicar al lleure es multipliquen aquestes setmanes, acostumem a encabir-hi productes dedicats a l'oci i la cultura: un quadern de passatemps, un llibre o, potser, un joc de taula, i és que ja sigui amb una simple baralla de cartes o amb un tauler en tota regla, els jocs brillen especialment en època estival.

Podríem estar hores debatent sobre si la gorra és més un complement estètic o la peça de roba més còmode i popular per protegir la closca dels raigs del sol. El cas és que sigui quina sigui la seva funció principal ha aconseguit tombar tota la competència: cap altre defensor cranial pot igualar la seva hegemonia al carrer, especialment quan arriben els mesos d'estiu. Avui en dia la gorra és tan transversal i majoritària que ha traspassat totes les capes socials, d'edat i d'etiqueta. No només és d'adolescents, d'esportistes o de nord-americans, els grans impulsors d'aquest accessori. La gorra és per a tothom que en vulgui portar.

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

Fa anys que YouTube ha acabat amb l'anonimat de les actuacions nefastes. Si abans eren llegendes negres introbables, ara se'n conserven testimonis que deixen constància dels pitjors dies de tot gran artista. I, en el seu multimilionari arxiu, hi ha pocs records més grotescos que el d'Amy Winehouse al Kalemegdan Park de Belgrad. Va ser el 18 de juny del 2011, l'única data que la genial cantant faria a la capital sèrbia en tota la seva carrera. Al vídeo es veu com Winehouse deambula per l'escenari. Està desorientada, anestesiada, en un altre planeta. Ho ha estat d'altres vegades i en altres xous, però possiblement mai com aquella ocasió. Els 20.000 espectadors que assisteixen a l'espectacle, decadent i esperpèntic, xiulen sense compassió mentre la seva esquelètica figura es recolza al peu del micròfon amb la mirada perduda.

Encara que ens pugui semblar una exageració, alguns estudis parlen directament d'una pandèmia. I fins i tot s'ha inventat un terme per descriure-ho: la síndrome de l'oficinista. El mal d'esquena a causa de les males postures durant llargues hores a la feina, sovint asseguts davant de l'ordinador tota la jornada laboral, és una de les grans afeccions del segle XXI. De fet, és tan comú que el dolor lumbar afecta uns 620 milions de persones a tot el món, i avança amb la projecció d'arribar al 10% de l'espècie humana en 25 anys, sempre segons l'últim estudi sobre aquesta patologia, publicat fa un any per la Universitat de Washington. Sembla complicat disminuir aquesta tendència, sobretot veient com evoluciona la nostra activitat laboral, amb tendència al sedentarisme i al moviment a base de clic de ratolí, però també hi ha diverses activitats que podem fer per prevenir-ho.

Si no hi ha un sobtat canvi d’última hora –motivat per les males sensacions en la seva visita a Roma–, aquest dilluns comença un Roland Garros diferent, el darrer de l’esportista que més copes dels Mosqueters ha guanyat en els quasi 100 anys d’història del torneig parisenc. Aturat per les constants lesions i molèsties físiques i ja amb 37 anys, Rafael Nadal, el millor tenista sobre terra batuda de tots els temps, s’ha pres aquest any 2024 com el del seu últim ball, l’oportunitat d’acomiadar-se en persona d’alguns dels seus tornejos preferits. I Roland Garrós és el número 1.

Havia jurat i perjurat que mai de la vida em faria un tatuatge. I de fet ben poca gent sap que en porto un, ja que està tan amagat que pràcticament només l'han vist la meva dona i la meva filla. No és cap dibuix ni cap signe maco; és una frase d'un grup de pop escocès que diu, en anglès, que si no ens tornem a veure sempre seràs al meu cap. La vaig gravar amb un bon tatuador quan va morir sobtadament el meu cosí i està fet amb la lletra de la meva companya. Va passar fa quatre anys i avui ja no llueix com llavors. Com que està fet amb una tipografia indefinida i prima, la tinta s'ha anat inflant i cada cop es llegeix pitjor. A partir d'aquí tinc tres opcions: mantenir-lo (quedi com quedi), eliminar-lo o modificar-lo.