L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

La setmana acaba tal com va començar. Una nova tempesta, ara a l'Empordà, ha descarregat un fort aiguat que ha acabat provocant una inundació de matinada a Cadaqués. De fet, durant la nit han acabat caient fins a 120 l/m² en aquest municipi empordanès. Pels volts de les tres, la riera del poble, que funciona com un carrer asfaltat normal que habitualment està sec, ha començat a baixar de manera sobtada amb moltíssim cabal provinent de les muntanyes fins al punt que s’ha endut corrent avall la trentena de cotxes estacionats en aquesta zona. Els cotxes han quedat encastats contra el pont de la desembocadura a la platja Gran. Aquest cúmul de vehicles ha provocat un tap que ha fet pujar ràpidament el nivell de la riera i l’aigua ha entrat als baixos d’alguns edificis i ha causat desperfectes i negat carrers del voltant. Per sort, però, no hi ha hagut víctimes ni ferits. 

Tenir una filla amb doble nacionalitat catalanobrasilera és imaginar el seu primer Sant Jordi i també les seves primeres festes Juninas, o morir-te de ganes per fer cagar el tió plegades mentre inevitablement entra a la teva vida el Pare Noel, malgrat que t'hi havies resistit fins ara. És saber que el Carnestoltes mai no podrà competir amb el Carnaval que ho paralitza tot a la terra del seu pare, o pensar que sentirà a parlar sovint del seny i la rauxa mentre sent en pròpia pell què és això de la saudade.

És una de les plagues més habituals –i segurament més combatudes– a les ciutats, i aquest estiu les condicions de sequera extrema donen a les paneroles especial protagonisme per aparèixer no només a molts domicilis, sinó també a comerços, magatzems o simplement passejant-se pels carrers.

No viu en un rusc, ni fabrica mel ni li agrada la vida en comunitat. Prefereix anar a la seva, instal·lar-se entre canyes buides o forats de fusta morta i ben a prop del seu menjar preferit, el nèctar de les flors d’ametllers, pomeres o cirerers, i entre festí i festí, contribuir que els camps tinguin una bona collita. La rutina d’aquesta abella solitària, l’Osmia cornuta, no és com la de les que ens han ensenyat a imaginar ni el seu aspecte acaba de lligar amb el patró que identifica aquests pol·linitzadors, però és que el retrat robot d’una abella no encaixa amb la majoria dels centenars d’espècies silvestres que poblen Catalunya sense que gairebé les coneguem.

La falta de pluges i la pressió per garantir que no falti aigua a les llars o a l'agricultura fa gairebé un any que posen contra les cordes totes les instal·lacions encarregades del subministrament a Catalunya. Les dessalinitzadores funcionen al 100% des de l'estiu passat, ha crescut la regeneració i l'aprofitament d'aigües depurades i, malgrat això, ni les últimes pluges fan possible descartar un escenari d'agreujament de la situació, passada la temporada estival, amb noves restriccions.

Nova injecció de recursos a la formació professional (FP). El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una inversió extra de 1.300 milions d'euros per a un sector que l'executiu espanyol ha volgut impulsar després de l'aprovació de la nova llei de la FP. Els 1.300 milions d'euros serviran per crear 44.670 places noves per als cursos bilingües (d'anglès o francès). El consell de ministres de la setmana que ve aprovarà oficialment aquest nou paquet educatiu que es distribuirà per tot el territori de l'Estat. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, serà l'encarregada de donar els detalls del repartiment entre comunitats autònomes.

La falta d’aigua asfixia Doñana i les seves riqueses naturals. L'amenaça d'una legalització de nous regadius ha encès totes les alarmes dels científics. El director de l'Estació Biològica de Doñana, Eloy Revilla, urgeix a posar-hi remei abans que la realitat que avui pateix el Parc Nacional es torni irreversible.

L'emergència climàtica és recurrent en proclames polítiques i titulars de premsa, però ¿ha servit per canviar res des que es va crear el concepte? Per a l'ambientòleg i divulgador Andreu Escrivà (València, 1983) és un terme "banalitzat", un de tants dels que apareixen sovint quan es parla d'afrontar el canvi climàtic. De tot això en parla al seu últim llibre, Contra la sostenibilitat (Sembra Llibres), on posa el dit a la nafra dels mites i les falses solucions però on també vol transmetre "esperança", recalca, perquè el canvi s'acabi produint.

Separar bé i reciclar com a mínim el 50% dels residus que es generen era l'objectiu d'obligat compliment que havia marcat la Unió Europea a tots els estats per al 2020. Espanya continua lluny d'aquesta exigència, amb una taxa de reciclatge que va ser del 40,5% aquell any, segons consta al portal estadístic Eurostat. Tot i la recent llei de residus en vigor a l'Estat (encara en desplegament) i el decret d'envasos vigent, les entitats ecologistes desconfien del rumb d'una gestió dels residus que "no funciona" i han elevat una denúncia a la Comissió Europea (CE) contra Espanya per incompliment de les directives comunitàries.

L’any que deixem enrere ha estat el del retorn a la normalitat i les trobades interrompudes per la pandèmia –adeu a les distàncies, les restriccions i, gairebé, a les mascaretes–, però també ha aflorat la ressaca que el covid ha deixat a tots els nivells, més enllà del sanitari. Si el 2022 ha estat la constatació dels efectes d’aquesta emergència sanitària mundial –que encara no es pot donar per acabada–, molts sectors confien que el 2023 sigui l’any de passar a l’acció i posar-hi solució.

Revés definitiu de les institucions europees a Barcelona, la seva corona metropolitana i la ciutat de Madrid per l'excés de contaminació a l'aire durant anys i la manca de "mesures adequades" per posar-hi remei. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat aquest dijous Espanya per haver superat el màxim anual permès de diòxid de nitrogen (NO₂) —un contaminant lligat al trànsit— de manera continuada des del 2010 fins al 2018. Els territoris incomplidors són la capital catalana però també l'àrea del Baix Llobregat i el Vallès (tant l'Occidental com l'Oriental) i Madrid. "Espanya no ha vetllat perquè no se superés de manera sistemàtica i continuada el valor límit anual fixat de NO₂", conclou Luxemburg.

La nova llei de protecció animal semblava ben encarrilada a l'agost quan el Congrés va aprovar-la. El text proposa penes més dures als qui els maltractin, prohibeix el sacrifici i la venda de gossos i gats, entre altres animals, a les botigues. La norma, però, esquivava temes controvertits com els gossos de caça, que s'han erigit en el punt més polèmic, el que ha fet encallar el projecte de llei que es tramita per la via d'urgència. L'enfrontament és amb el sector, però també dins del govern espanyol, amb el PSOE partidari d'excloure la caça de la llei i que tingui una normativa a part; i Podem que vol que aquests gossos s'hi incloguin, tot i que s'avé a admetre excepcions per a aquesta activitat.

És un clam que ve de lluny i un compromís històric pendent: la inversió pública en educació no arriba als estàndards recomanats pels organismes internacionals, que proposen que, com a mínim, hauria d'equivaler al 6% del producte interior brut (PIB). A Catalunya s'acosta al 3,82% del PIB d'acord amb un informe que ha presentat CCOO aquest dijous, una dada que el departament d'Educació rebat i eleva al 4,21%. Sigui com sigui, és "contrària als compromisos que marca la llei", subratlla el sindicat. En un moment en què el sistema públic no para de guanyar alumnat, CCOO planteja que la urgència d'un millor finançament sigui el gran cavall de batalla. i per això impulsarà una iniciativa legislativa popular (ILP), oberta a tota la comunitat educativa, per intentar que es produeixi un salt inversor en un termini de quatre anys.

"Quasi invisible" i "sense compromisos clars" per aplicar a curt termini. Així és com qualifiquen entitats i experts ecologistes la primera Assemblea Ciutadana pel Clima que va culminar aquest estiu a Madrid amb un document de 172 propostes adreçades al govern de Pedro Sánchez per combatre l'emergència climàtica. Un resultat deslluït per a una iniciativa que, malgrat tot, pocs països han tirat endavant fins ara: sotmetre a la deliberació d'un Parlament ciutadà, divers però triat per sorteig, quina ha de ser la resposta d'un govern davant l'emergència climàtica. Catalunya ja prepara la seva pròpia assemblea ciutadana de cara al tercer trimestre de l'any que ve, una "gran oportunitat" per corregir els errors que es detecten en el precedent estatal: "Hi ha hagut una falta de voluntat política clara", lamenta a l'ARA l'expert en democràcia mediambiental Rafael Jiménez-Aybar.

La ingesta de mercuri a través del consum de peix i marisc ha motivat diferents avisos de les autoritats sanitàries per moderar el consum de les varietats més propenses a contenir dosis massa altes d'aquest metall, que pot ser un risc per a la salut. Ara, un estudi científic ha identificat les espècies mediterrànies més segures perquè no superen els límits màxims que recomana la Unió Europea (UE). La sardina, el seitó, l'orada i el calamar formen part d'aquesta llista amb 13 espècies extreta després de l'anàlisi d'un total de 58 que són habituals en la dieta a Espanya, Itàlia i França.

La casa, dues finques de plataners, un petit celler i cinc apartaments turístics que llogava a l'estiu. Cinquanta anys de feina i tota una vida desintegrada sota la lava. Agustín Leal no es treu del cap aquell 19 de setembre d'ara fa un any, un diumenge havent dinat en què tot va canviar a l'illa canària de La Palma amb l'esclat violent del volcà Cumbre Vieja.

Les alteracions a la regla han sigut, des dels primers compassos de la vacunació contra el covid-19, un dels efectes secundaris que han relatat milers de dones d'arreu del món. Les xarxes socials es van omplir de testimonis que apuntaven a regles més llargues o més curtes de l'habitual, que arribaven amb dies de retard o molt abans del que esperaven. I la ciència es va posar a estudiar-ho. Ara, una anàlisi coordinada pel CSIC conclou, després d'analitzar el cicle de centenars de dones, que vacunar-se just després de l'ovulació i no abans (en el que s'anomena fase fol·licular) pot evitar l'endarreriment de la menstruació, és a dir, l'increment de la durada del cicle menstrual que han experimentat moltes dones.

No és només una impressió ni una mera coincidència veure cada cop més senglars passejant pel centre de les ciutats o agricultors que denuncien destrosses als seus cultius per les visites d’aquests animals. L'espècie viu un boom demogràfic descontrolat i sense precedents que ha fet enfilar la xifra a més de 200.000 exemplars només a Catalunya. Eren la meitat fa dues dècades, i la tendència, assenyalen els experts amb les poques dades disponibles, apunta a un augment any rere any. El maldecap per controlar la població d'un mamífer cada cop més urbanita no és local sinó que "posa contra les cordes" gestors de fauna de molts països que viuen, com aquí, un increment "alarmant", segons resumeix la doctora en biologia i experta en gestió de conflictes amb fauna Carme Rosell. De fet, amb més preguntes que no pas respostes s'apleguen aquesta setmana al Montseny més 200 experts al Simposi Internacional sobre el Senglar i Altres Suids. Tots ells, investigadors, gestors de fauna, responsables de centres governamentals o privats, buscant inspiració en les experiències dels altres per frenar un fenomen que cada cop comporta més riscos.

La llacuna de Santa Olalla, l'última massa d'aigua permanent que quedava al Parc Nacional de Doñana, s'ha assecat del tot. Era la més gran d'aquest paratge natural protegit, però ha acabat sucumbint als estralls de la sequera i, també, a la sobreexplotació de l'aqüífer subterrani que hauria d'alimentar-la. Avui només és un "petit bassal" incapaç d'alimentar les aus aquàtiques que acostumen a habitar-la, explica a l'ARA el director de l'Estació Biològica de Doñana, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Eloy Revilla.