El Tribunal Suprem va ratificar fa un mes la sentència que obliga el MNAC a retornar els murals de la sala capitular del monestir de Sixena. I no ha sigut fins a aquest dimecres que el director del museu, Pepe Serra, després d'informar el patronat, ha aprofundit públicament per primera vegada sobre el cas. "Complir amb la sentència dels murals de Sixena implica sotmetre'ls a un risc gran de danys irreparables", adverteix Serra. Vivim una tríada molt perversa", ha lamentat, perquè han d'executar la sentència del Tribunal Suprem que els obliga a retornar les pintures, han de conservar els murals i han de protegir jurídicament els membres de l'equip del museu involucrats. Però, sigui com sigui, Serra té "esperances" que el jutjat valori amb els informes tècnics existents i els nous que han encarregat "la incapacitat tècnica" d'executar la sentència. I, malgrat tot, no s'ha plantejat mai dimitir, tot i que en algun moment va córrer aquest rumor. “En un moment com aquest, saltar del vaixell és de rates", ha etzibat.

L'arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954) parla molt sovint del pes que la "responsabilitat" té en la seva visió de l'ofici. Els edificis han de complir la funció per a la qual estan dissenyats i, alhora, l'han de transcendir poèticament. També han de fer ciutat, i quan són en entorns rurals i naturals, han de construir paisatge. Tot això es troba amb escreix en l'edifici que ha presentat aquest divendres, un nou celler per a La Horra, a Burgos. Tota la part de producció està enterrada, també per una qüestió d'eficiència energètica; i la zona de la verema i la social sobresurten i estan abocades al paisatge.

El fitxatge com a assessor museístic de Manuel Borja-Villel per part de la Generalitat fa un parell d'anys va aixecar polseguera en el sector. No va poder tirar endavant la feina prevista en el projecte d'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i els responsables d'alguns museus del país, en un clima de precarietat institucional, van criticar el seu sou i, sobretot, l'acusaven que en els seus projectes hi ha més política que art. Manuel Borja-Villel havia marxat del Reina Sofia entre crítiques de la dreta i, al mateix temps, considerat com un dels directors de museu més importants del món. Va arribar a una Catalunya amb un sistema de museus petit, poc dotat, fet de capelles i capelletes. La polèmica estava servida. Després de dos anys de feina, de trobar còmplices i portes tancades, i d'unes jornades sobre museus, aquest divendres Borja-Villel presenta l'exposició fruit de la feina d'aquests anys. Curiosament, Fabular paisatges s'avança al MNAC en l'ús del pavelló Victòria Eugènia com a espai expositiu. I amb el mínim muntatge imprescindible, la mostra conviu amb alguns elements de la cavalcada de Reis municipal, entre els quals hi ha l'estel que guiava els Reis d'Orient.

Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és un artista intel·lectualment voraç: li interessen totes les visions de la ciència, l'economia, l'ecologia, la poesia, la música... Els seus treballs tenen un caràcter científic i alhora existencial i espiritual, com ara From the center (1981-1982), una videoinstal·lació pionera que la mateixa Balcells defineix com un "Stonehenge electrònic" i que ara el MNAC presenta en la versió definitiva a la Sala Oval després que la Generalitat la comprés per a la seva col·lecció. "Buscava sobretot captar, d'alguna manera, la naturalesa intrínsecament variable i canviant de la realitat –explica Eugènia Balcells–. La realitat no són només una sèrie d'objectes físics que estan l'un al costat de l'altre, sinó que participem en una dansa energètica, formem part d'una increïble dansa energètica que està funcionant alhora des de tots els nivells, i vaig intentar expressar aquesta dansa".

Antoni Gaudí tenia cura de tots els detalls dels seus edificis, i era innovador fins i tot en les parts menys vistoses. Després de mesos de treball, els responsables de la Casa Batlló han recuperat el rar color negre de la façana posterior, que als anys 30 va quedar coberta per una pintura color crema que havia quedat gravada en la memòria col·lectiva. "Hem recuperat una imatge de la façana, que, si no és la del 1906, és la més pròxima", afirma Xavier Villanueva, l'arquitecte director de les obres de restauració de la Casa Batlló des de fa més de vint anys. "És la primera vegada que s'ha restaurat totalment la façana, tal com marca el pla director que vam redactar fa uns deu anys. Ho hem fet amb criteris científics i gràcies a una base documental extensa, realment molt extensa", diu l'arquitecte. Així mateix, s'ha recuperat el cargolam i el color blanc de plom de les reixes dels balcons.

Al dissenyador Miguel Milá (1931-2024), més que els encàrrecs, li agradava fer-se encàrrecs a ell mateix, entre els quals hi ha el mànec d'un bastó amb fusta de boix, un portacorbates, un portacinturons i un penjoll de pell per posar-hi una moneda antiga que havia trobat al jardí. O un portallapis fet amb un tros de fusta amb forats, un trenet de joguina per als fills, una bossa de pell per a la dona, un espantamosques elegant, fet amb bambú i cuir, i un penjador que també és un moble on guardar els cascs i no tenir-los de qualsevol manera a l'entrada de casa. Entre tots ells, un dels més sonats van ser unes cadires de vímet que va encarregar quan es va casar, i que van trencar motlles perquè les volia per fer-les servir dins de casa i no a la terrassa.

Dos dies després de la reunió del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sobre el futur dels murals de Sixena, aquest dimecres ha començat a treballar un grup d'experts d'uns nou tècnics catalans i aragonesos, entre els quals hi ha la cap de conservació preventiva del museu, Carme Ramells. El grup l'ha impulsat directament la Generalitat.

Com s'havia posat damunt la taula en els últims dies, el patronat del MNAC ha acordat aquest dilluns presentar "una incidència d’execució en seu judicial per informar de la incapacitat tècnica del museu" per traslladar els murals de la sala capitular del monestir de Sixena "en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil ni tampoc tècnicament". Així mateix, en la voluntat de complir la sentència del Tribunal Suprem que els obliga a retornar-les, el patronat acorda "demanar a les diferents administracions que conformen el consorci la creació d’un grup de treball, de caràcter tècnic i integrada únicament per personal especialitzat, amb la finalitat d’avaluar i dur a terme els treballs necessaris per al compliment de les resolucions jurídiques dictades amb relació a les pintures de la sala capitular de Sixena". La incidència d'execució només es pot plantejar davant el jutge que va dictar la sentència, és a dir, el jutjat de primera instància número 2 d'Osca, tal com explica Xavier Muñoz Puiggròs, que va ser advocat de la Generalitat en el litigi de Sixena.

Tres setmanes després que el Tribunal Suprem ratifiqués la sentència que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar a l'Aragó les pintures murals de la Sala Capitular del monestir de Sixena, aquest dilluns el patronat del museu, format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri de Cultura, es reunirà per manifestar la seva postura respecte a la sentència. Prèviament, el president Salvador Illa; la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, han manifestat que són partidaris de complir la sentència, però les pintures estan en un estat d’extrema fragilitat i es podrien fer malbé durant el trasllat i el monestir de Sixena no reuneix les condicions per rebre-les.

Fa vuit anys i mig, l'aleshores president de l'Aragó, Javier Lambán, va inaugurar les visites a la mostra del monestir de Sixena amb els objectes que hi havia retornat el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per ordre judicial un matí plujós de finals de gener. Dijous passat, 12 de juny, a la tarda feia força calor, a Vilanova de Sixena: uns 34 graus. Faltaven pocs dies per a la reunió del patronat del museu d'aquest dilluns, durant la qual l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri de Cultura debatran com compliran la sentència del Tribunal Suprem que obliga a tornar a l'Aragó les pintures murals de la sala capitular del monestir i, al mateix temps, com en garantiran la conservació.

Bufen aires de renovació en l'arquitectura catalana. Segons el president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AJAC), Albert Nogueras, els arquitectes menors de 40 anys reconeguts fa uns dies en la 14a edició dels Premis AJAC comencen a marcar un canvi en "la seva qualitat tectònica i risc formal", després "d’una etapa de crisi i letargia que s’ha arrossegat massa temps després de la crisi". Nogueras destaca que aquests professionals, entre els quals hi ha estudis com Nua, Bajet Giramet, Metrònom, H3o, Sarquella Torres i Cierto Estudio, reflecteixen la "polivalència" d'aquesta nova generació d'arquitectes perquè "davant d’un panorama minvant en el sector de la construcció", han sabut posar-se "a disposició d’altres disciplines i de la societat".

El Premi FAD d'Arquitectura 2025, lliurat aquesta nit durant una gala celebrada al Teatre Lliure, ha sigut per a dos noms emblemàtics de l'escena catalana. Jordi Badia i Miquel Espinet, juntament amb Jero Gutiérrez, han guanyat per la "gran qualitat" i l'"elegància i precisió" del Vall d'Hebron Institut de Recerca, segons el jurat. "A partir d’una estratègia intel·ligent d’inserció topogràfica, aconsegueix reorganitzar el campus universitari integrant un edifici de més de 17.000 m² en la trama urbana amb una sensibilitat especial envers el context", diu l'acta. El jurat valora que l’edifici "no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que, a més, genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la seva coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania".

El llegat del reporter lleidatà Joan Andreu Puig Farran (Belianes, 1904 - Barcelona, 1982) és ple d'imatges emblemàtiques. Ho va voler capturar tot: una Rambla de Barcelona on no cabia ni una agulla, un grup de gitanos polonesos a Montjuïc, els aparadors plens de joguines de Can Jorba i escenes de tenis, boxa i automobilisme, quan els esports es van convertir en un fenomen massiu, als anys 20 i 30. També hi ha imatges familiars de Francesc Macià, en les quals la vida quotidiana i la política es confonen, i dels estralls dels Fets d'Octubre, així com la fotografia icònica del president Lluís Companys al camp d'instrucció militar de Pins del Vallès el març del 1937.

La Fundació Vila Casas vol arribar a més públic, encara, i a partir d'aquest divendres impulsa Una nova porta a l'art, un nou cicle d'activitats que tindran lloc un divendres al mes fins al novembre. El cicle comença aquest divendres a les 17 h al museu Can Framis de Barcelona amb una sessió de ioga i meditació a càrrec de Mysteria, la projecció del documental sobre l’art urbà a Barcelona BCN rise & fall (amb la col·laboració del festival Mecal) i la performance Sòl Pell Paret, a càrrec d'Anxe Faraldo i Haize Lizarazu. També hi haurà una sessió de ioga i creativitat de Sansyoga i un taller de Playmodes, on grans i petits podran descobrir i familiaritzar-se amb un instrument audiovisual electrònic: el sonògraf. La jornada finalitzarà amb un pòdcast en directe de Gent de Merda i els concerts d’Alosa i Gregotechno. "Aquesta iniciativa neix de la convicció que l’art és un patrimoni universal i una eina poderosa per connectar-nos amb el món que ens envolta, reflexionar sobre la societat i enriquir la nostra vida quotidiana", afirmen fonts de la fundació. El preu de l'entrada per jornada és de 10 euros (5 euros l'entrada reduïda), tret de la del 18 de juliol, que serà lliure.

Un dels objectius de la Fundació Catalunya La Pedrera, presidida per Marta Lacambra, és contribuir a fer de Barcelona una ciutat de grans exposicions, d'aquelles que generen cues. En els últims anys n'ha dedicat a artistes consagrats com Jaume Plensa, Miquel Barceló i Antonio López, i el 2026 continuarà en aquesta línia amb una exposició sobre els pintors nabís, cabdals en el pas de l'impressionisme a les primeres avantguardes, i una altra de l'alemany Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945), considerat com un dels grans mestres del segle XX. "Crec que aquests projectes ens situen com a gran institució internacionalment", afirma Marga Viza, la directora de l'àrea de cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera. "En la nostra recerca d'excel·lència i de continguts de primer nivell artístic, l'any que ve tocarem el cel", subratlla Viza.

El destí final de les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena ha quedat sentenciat: aquest dimecres el Tribunal Suprem ha resolt a favor de la part aragonesa els recursos de cassació i per infracció processal presentats pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) l'octubre del 2020. El veredicte, que arriba excepcionalment més de quatre anys després, ratifica la sentència del 2016 que estimava la demanda del govern d'Aragó i condemnava el MNAC a restituir les pintures, posteriorment ratificada per l'Audiència d'Osca l'any 2020. Malgrat tot, els advocats del MNAC van aconseguir aturar el retorn provisional de les pintures ordenat pel jutjat de primera instància número 2 d'Osca, per l'extrema fragilitat de les pintures i perquè el monestir no compleix les condicions exigibles per poder traslladar-les.

Els galeristes catalans han celebrat aquest dimarts al Macba la gala de lliurament dels guardons anuals. La dissetena Nit del Galerisme ha reconegut la pluralitat de les galeries d'art i el col·leccionisme. Els guardons honorífics han recaigut en l'artista Eugènia Balcells i el galerista Miquel Alzueta. Així mateix, la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza ha recollit una distinció de nova creació, el premi al foment de les arts visuals, arran del museu que té previst obrir a l'antic cinema Comèdia de Barcelona.

Després de ser absolt de l'acusació de vendre drogues a casa seva, el ballarí Rafael Amargo va tornant als escenaris: va actuar al Tablao Ópera Flamenca de Madrid dues setmanes a l'abril i a partir del 5 de juny s'instal·larà al Byron Teatre amb un espectacle de petit format acompanyat d'artistes convidats, entre els quals hi ha la cantaora Montse Cortés, el guitarrista Eduardo Cortés, el cantaor Joel de Pepa, la cantant i recitadora Vicky Duende, la pianista Melódie Gimard i el percussionista Israel Suárez. "Estic a la segona meitat del partit de la meva vida", afirma Rafael Amargo. "A la primera he fet de tot: he guanyat, he perdut, he tingut més del que pensava, s'han flipat més del que jo em pensava... Però el que més m'agrada és que ara comença la segona meitat del partit de la meva vida: només vull marcar gols", explica l'artista.

Després de ser detingut en diverses ocasions acusat de profanar símbols patriòtics, l'artista cubà Luis Manuel Otero Alcántara va ser empresonat el 2021 a la presó d'alta seguretat de Guanajay. És un dels dissidents del règim cubà més conegut: la revista Time el va considerar com una de les 100 persones més influents arreu del món aquell mateix any. Otero Alcántara només pot fer un parell de trucades cada setmana, i una d'elles sempre la fa a l'artista cubanoamericana Coco Fusco (Nova York, 1960), que recull les indicacions que li dona Alcántara per fer dibuixos i les transmet a altres artistes perquè els executin amb els mateixos mitjans que ell té dins la presó: un bolígraf i el cartó dels paquets de tabac.

Sebastião Salgado, que ha mort aquest divendres als 81 anys, era un d'aquells fotògrafs excepcionals que tenia un impacte global per la manera com va retratar al llarg dels anys les víctimes de les situacions i els conflictes més atroços d'arreu del món. Les seves fotografies en blanc i negre són monumentals, i les composicions i la gradació dels tons són impecables. La causa de la mort ha sigut una leucèmia conseqüència de la malària que va contraure l'any 2010 durant un viatge a Indonèsia emmarcat dins el projecte Gènesi.