Els grups neofeixistes que avui operen a les Illes són pocs. Però són joves, són radicals i són cada vegada més visibles als carrers i a les xarxes. No destaquen per una violència generalitzada, però sí per una capacitat creixent de captar, d’organitzar-se i de normalitzar discursos que fins fa poc eren marginals. Justament per això no els podem menystenir. La història ens ha ensenyat que els moviments d’aquest tipus no creixen de cop, sinó que arrelen lentament, aprofitant la indiferència, la banalització o la mirada cap a una altra banda.

El de l'habitatge és un problema que ha guanyat protagonisme entre les preocupacions dels ciutadans en els últims anys. Uns preus cada cop més elevats per una oferta que no acompanya la demanda i un mercat del lloguer minvant i extremadament car configuren el panorama actual. I ha disparat el malestar de cada cop més ciutadans, especialment els més joves. Les administracions, que durant molts anys han deixat en mans del lliure mercat el funcionament del mercat de l'habitatge, ara tenen pressa per resoldre un problema que requereix temps: un parc d'habitatges no es fa d'un dia per l'altre. La tendència fins ara ens ha portat a uns nivells d'habitatge públic i/o protegit que ens situen a la cua d'Europa.

L'economia espanyola, i també la catalana –que l'any passat va créixer més que la mitjana–, continua rutllant. El Banc d'Espanya, que acostuma a ser conservador en les seves previsions, ha revisat a l'alça l'estimació de creixement per al 2025, del 2,5% anterior al 2,7%, després d'arribar l'any passat al 3,2%. Tot plegat en un entorn d'incerteses en el panorama internacional. Però ja l'any passat, amb un escenari similar, vam viure nombroses revisions a l'alça del creixement.

L’octubre del 2020, en plena pandèmia, un grup de països entre els quals hi havia els Estats Units de Trump i el Brasil de Bolsonaro van impulsar el que es coneix com el “Consens de Ginebra”. És una declaració i una mena d’associació voluntària i no vinculant de països que defensen polítiques contra l’avortament i a favor, diuen, de la família com a base principal de la societat, en què la dona té un paper central. Joe Biden en va sortir, igual que Lula da Silva, però a mitjan febrer Trump s’hi va tornar a adherir, i és probable que aquest lobby ultraconservador agafi cada cop més volada. No és broma. Està format per uns 40 països, entre els quals Rússia, l’Aràbia Saudita, el Senegal, Guatemala, Egipte i Hongria. Tots ells coneguts pel tracte discriminatori a les dones i per una visió del món religiosa i patriarcal que vol dinamitar els grans consensos que hi ha hagut fins ara en el context internacional.

La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, a manca de la confirmació oficial, aboca el món a un escenari de foscor, a un abisme amb unes conseqüències que encara és aviat per calibrar. El motiu és que el Donald Trump del 2024 és molt més perillós que el que va arribar el 2016, quan el sistema de contrapesos de la democràcia nord-americana va aconseguir limitar-ne l'impacte en alguns aspectes. De fet, segons va explicar el periodista Bob Woodward en els seus llibres sobre el primer mandat de Trump, els mateixos col·laboradors del llavors president, juntament amb alguns funcionaris, van aconseguir curtcircuitar algunes de les propostes més radicals del mandatari.

Israel pot fer el que vulgui. Aquesta és la primera conclusió del que ha passat aquest any, des que el 7 d’octubre del 2023 un atac de Hamàs per terra, mar i aire va matar a Israel unes 1.200 persones, va agafar 251 ostatges i va demostrar les fissures dels serveis d’intel·ligència i l’exèrcit en teoria més prestigiós del món. D’aquella massacre, condemnada enèrgicament per gairebé tots els països, Israel en va sortir humiliat. Però la seva reacció, que ha estat totalment desproporcionada i ja ha costat la vida, pel cap baix, de 42.000 palestins a Gaza –tot i que revistes com The Lancet fan càlculs que més que quadrupliquen les víctimes–, ha impossibilitat qualsevol mena d’investigació interna o de cerca de responsabilitats. Al contrari, l’escalada de violència ha anat augmentant cada cop més i, lluny de qualsevol autocrítica, el to del govern de Benjamin Netanyahu, amb el suport dels partits religiosos nacionalistes i la ultradreta, s’ha anat radicalitzant. 

Un terç de les persones que moren en accidents de trànsit havien begut per sobre dels límits permesos. Tot i l'enduriment de les normes i l'augment de controls, que han tingut un efecte clar amb la disminució d'accidents per aquesta causa, el cert és que el consum d'alcohol encara és un dels principals motius dels sinistres, juntament amb l'excés de velocitat i les distraccions. Se sap que és així, però encara hi ha persones que no en fan cas i, a vegades, confiades pels cops en què no els ha passat res, creuen que es poden permetre conduir amb, per exemple, tres copes de vi a sobre i no els passarà res. Gairebé sempre acaba passant. Està demostrat que qualsevol quantitat d'alcohol, per petita que sigui, té efectes en el cos que fan la conducció més insegura. Per exemple, es redueix el nombre i la velocitat dels moviments oculars, queda alterada la percepció de les llums i senyals, i també fa que sigui més difícil calcular tant les distàncies com la velocitat pròpia i la dels altres usuaris. A més, fa que hi hagi un excés de confiança amb un mateix que a la carretera es tradueix en conductes més imprudents i perilloses, cosa que posa en risc no només el conductor, sinó altres persones.

En la seva cacera contra Pedro Sánchez arran del cas Koldo, el PP ha posat ara en el seu punt de mira la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per una compra de mascaretes que va fer el sistema balear de salut a una presumpta empresa de la trama. Efectivament el Govern Balear va fer un contracte d'emergència per valor de 3,7 milions d'euros a l'empresa Soluciones de Gestión per comprar material sanitari. Una part d'aquest material, en concret les mascaretes FFP2, va resultar ser d'una qualitat inferior a la que es corresponia pel preu pagat, però el Govern Balear va esperar a fer la reclamació. El motiu que donen les autoritats que llavors van gestionar la pandèmia és que, tot i ser de qualitat inferior, van preferir tenir aquell material en estoc fins que estiguessin segurs que no el necessitarien. I només es va fer la reclamació al final del mandat perquè els retornessin una part dels diners.

Gairebé la meitat dels funcionaris estatals espanyols tenien més de 55 anys el 2021, segons un informe de l’OCDE. Això vol dir que en deu anys es jubilaran, i això afecta no només els funcionaris estatals sinó també els d’altres administracions, segons ho extrapola l'últim informe del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). Hi haurà un forat enorme que no serà gaire fàcil d'omplir. L’experiència i la capacitat de gestió pública d’aquests treballadors es perdran, certament, però al mateix temps també s’obren oportunitats de millorar l’organització de les plantilles públiques i adaptar els perfils a les noves necessitats del segle XXI. 

La situació al Sahel es complica dia a dia. Divendres passat els colpistes del Níger, que el 26 de juliol van deposar el president elegit democràticament, Mohamed Bazoum, van demanar a França que retirés el seu ambaixador del país, així com els 1.500 soldats francesos que encara hi operen. El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat avui en una reunió davant de tots els seus ambaixadors que seguiran al país i ha criticat la política "de fets consumats" que, a parer seu, estan seguint altres països europeus i els Estats Units davant la junta colpista. Macron insisteix a dir que igual que no s'acceptaria un alçament a Europa, tampoc s'ha de fer a l'Àfrica, perquè, diu, això suposaria donar per fet que no estan preparats per a la democràcia. França, ha remarcat, no reconeixen l'autoritat dels colpistes i dona suport a les accions diplomàtiques –i si calen, militars– que estan fent els països que integren la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (Cedeao).

Tota la cúpula de poder del Grup Wagner eliminada de cop quan l'avió privat en què viatjaven es va estavellar a no gaires quilòmetres de Moscou. Fons oficials russes donen per morts el seu principal líder, l'empresari Ievgueni Prigojin, però també el comandant militar del grup, el neonazi Dmitri Utkin i el seu responsable de finances, Valeri Txekalov. Sense comptar el pilot i els dos auxiliars que eren al jet privat estavellat, les altres set persones mortes en l'incident eren la plana major del grup de mercenaris que ara fa just dos mesos va intentar un cop d'estat contra Putin. El fet que viatgessin plegats fa pensar que estaven tranquils i que no esperaven cap mena d'atac dintre de Rússia, on creien que havien aconseguit el perdó per la seva rebel·lió. Les causes de l'explosió de l'avió no estan clares i en un primer moment s'apuntava a la possibilitat d'una bomba a l'aparell, com assegura Washington, o també a l'impacte d'un míssil.

Quan el Barça femení va aixecar la seva primera Champions, l’aleshores capitana Vicky Losada va afirmar que mai havia somiat viure aquell moment. “Pensava que la Champions era només per als homes”, va dir. És una bretxa diferent, la dels somnis, que és difícil mesurar amb precisió científica però que impacta, sens dubte, en el desenvolupament de les nenes d’arreu del món a l’hora de confiar en el que poden fer i ser. 

Aquest dijous 17 d'agost ha estat un dia important en la política catalana i espanyola. La constitució de la mesa del Congrés presidida per Francina Armengol i amb una majoria progressista era la condició sine qua non per iniciar la negociació més important, que és la de la investidura de Pedro Sánchez. A diferència del 2019, però, ara són necessaris els vots d'ERC i també els de Junts. I a diferència també d'aquell altre moment, ara els dos partits estan compromesos amb la via de la negociació. Això és important sobretot en el cas de Junts, que fins ara s'havia mantingut escèptic amb l'estratègia de diàleg d'ERC, però que ara ha forçat el PSOE, a canvi del seu suport a la candidatura d'Armengol, a fer la petició formal perquè el català sigui llengua oficial a la UE.

Sis anys després del 17-A continuem al nivell 4 (sobre 5) d'alerta antiterrorista. Des de llavors els Mossos d'Esquadra –que aquells dies van haver de demostrar de què eren capaços– han continuat aprenent i actuant per prevenir l'amenaça jihadista, que es manté vigent. Però la cohesió de la societat catalana encara està fracturada amb les mateixes esquerdes que van ser el substrat dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Unes esquerdes que en lloc de recosir-se s'han anat ampliant, tal com indica l'avenç de l'extrema dreta respecte a fa sis anys, no només en vots sinó també en capacitat d'influir en el debat públic.

El PSOE reuneix aquest dimecres al matí la seva executiva per designar l'expresidenta balear Francina Armengol com la seva candidata a ocupar la presidència del Congrés. A l'espera de Junts, que no decidirà fins dijous al matí el sentit del seu vot, aquest nom aplana el suport dels socis d'esquerres del PSOE (Sumar, ERC i Bildu), que els últims dies havien considerat que el d'Armengol és un perfil ideal per obrir una nova etapa a la cambra. D'aquesta manera, doncs, el PSOE fa un gest de bona voluntat cap als seus socis potencials per fer creïble l'aposta de tornar a reeditar una majoria progressista i plurinacional al Congrés de Diputats, ja que Armengol és una figura que compleix tots els requisits necessaris.

El vent de l'huracà Dora, la vegetació massa seca –el 16% de Maui està en grau 2 sobre 4 de sequera– i la baixa humitat han empès les flames a Maui en un devastador incendi que ha cremat la ciutat de Lahaina, gran destinació turística de Hawaii, on ha deixat com a mínim 36 morts. La ciutat, amb 13.000 habitants i que va ser la capital del Regne de Hawaii entre el 1820 i el 1845, amb els seus museus i edificis històrics, ha quedat calcinada.

Es feia estrany que el resultat de les eleccions del 23-J no hagués produït encara cap baixa política, per exemple al PP, que és qui més lluny va quedar de les seves expectatives, però aquest dimarts hi ha hagut la primera i, per a sorpresa de tothom, ha estat a Vox. Iván Espinosa de los Monteros, portaveu al Congrés de Diputats, i que ja va rellevar en aquest càrrec una ànima lliure avui fora del partit com Macarena Olona, ha anunciat que abandona la primera línia política i se'n va a casa "per raons familiars". Espinosa és l'última cara coneguda de Vox que fa un pas enrere, després de la mateixa Olona i de Javier Ortega Smith, que va ser rellevat com a secretari general pel català Ignacio Garriga i enviat a la política municipal madrilenya. Es tracta d'una purga en tota regla dirigida per qui des de l'any passat és el veritable home fort del partit, Jorge Buxadé, advocat de l'Estat barceloní i antic falangista, que està convertint Vox en una força en què ja no tenen cabuda diferents sensibilitats ideològiques sinó només una sola línia oficial.

Governar és gestionar la complexitat i arbitrar sobre els interessos particulars, fins i tot renunciant a beneficis econòmics, per buscar el bé comú. Justament aquesta és la situació amb què s'ha trobat el Govern després de saber-se que Barcelona acollirà a partir del 2025 el principal saló professional sobre el joc que es fa al món, l'ICE, que fins ara es feia a la ciutat de Londres. Es tracta d'un saló que portaria a Barcelona uns 45.000 professionals del sector del joc i les apostes i, com totes les fires, tindria un impacte econòmic positiu per a la ciutat. Tot i això, tant el conseller de Salut, Manel Balcells, com la consellera d'Economia, Natàlia Mas, s'hi han mostrat radicalment en contra perquè consideren que un saló d'aquestes característiques és una plataforma de promoció de conductes addictives.

El fet que el 23-J la dreta i l'extrema dreta no sumessin per formar govern, i que el socialista Pedro Sánchez aspiri a guanyar la investidura amb el suport de l'Espanya plural, no ens pot fer perdre de vista el gir que el PP i Vox estan imprimint en governs autonòmics i municipals. De fet, Sánchez va avançar les eleccions per mirar de provocar una reacció que frenés la deriva involucionista, i contra tot pronòstic se'n va sortir pels pèls. Tanmateix, la deriva s'ha consumat i concretat cruament. Quan un mira el mapa polític i institucional que ha quedat, encara es fa més evident la importància que a la Moncloa governi una coalició PSOE-Sumar amb els aliats sobiranistes bascos i catalans, un govern que faci de contrapès a l'onada ultraconservadora que amenaça amb carregar-se massa conquestes democràtiques, socials i culturals.