L'estiu del 2021 Anssumane Fati Vieira heretava el 10 de Lionel Messi de manera natural. Ara no té més remei que resignar-se a marxar i provar fortuna en una altra lliga, la francesa. Concretament al Mònaco, un equip que li agrada jugar a l'atac però amb el condicionant de competir contra defenses i futbolistes físics. Una característica que a priori no és la més adient per al seu estil de joc i, sobretot, pel rendiment que pot oferir. Malgrat tot, està disposat a aprofitar l'última bala. I el Barça, ni que sigui per nostàlgia, també dona una darrera oportunitat a un atacant que complirà 23 anys el dia abans de Tots Sants. L'operació és oficial des d'aquest dimarts 1 de juliol al migdia.

Nico Williams està boig per jugar amb Lamine Yamal i el camí s'aplana: a l'espera de resoldre el fair play financer, que és el principal escull que Joan Laporta ha tingut des que va guanyar les eleccions del 2021, el Barça ja ha pactat amb ell verbalment les condicions del seu futur contracte. Tindria una durada de sis temporades per espaiar al màxim els pagaments i carregar el límit salarial el mínim possible a curt termini. És la mateixa estratègia que s'ha seguit amb Joan Garcia, que cada curs que passi cobrarà una mica més. En el cas de Williams, s'apunta que ingressarà entre 8 i 9 milions d'euros nets anuals, la qual cosa el posarà a la part alta de l'escala salarial blaugrana, però substancialment per sota de Lamine Yamal i Robert Lewandowski.

Després que el Barça pagués la clàusula de rescissió de Joan Garcia a finals de la setmana passada, el següent pas perquè el porter de Sallent pogués certificar la seva sortida de l'Espanyol per fitxar per l'etern rival ciutadà era publicar un missatge de comiat. Ha format part de la disciplina perica durant nou anys i, per tant, sabia perfectament que triar el Camp Nou per seguir la seva carrera professional faria més mal a l'afició blanc-i-blava que no pas provar sort a la Premier League, on tenia ofertes interessants. Per això Garcia, abans de posar-se la samarreta culer i de parlar com a nou porter de la plantilla de Hansi Flick, tenia pendent comunicar-se amb tots aquells que fa només unes setmanes el consideraven un ídol. El Barça, per la seva part, ja ha fet oficial que ha fet efectiva la clàusula de rescissió de Garcia. Aquest divendres el jugador signarà contracte amb per a les pròximes sis temporades, fins al 30 de juny del 2031, en un acte privat a les oficines del Barça.

Nico Williams. Com va explicar l'ARA fa dos dies, el Barça torna a plantejar-se seriosament el fitxatge de l'íntim amic de Lamine Yamal a la selecció espanyola absoluta. Té un preu tancat de 58 milions d'euros (quasi 64 si es compta l'IPC), quadra amb les necessitats de la direcció esportiva i és, des del punt de vista d'un Joan Laporta que l'estiu que ve ha de revalidar la seva presidència a les urnes, el futbolista que més il·lusiona el barcelonisme. De cop i volta, al dirigent barceloní li ha deixat d'importar que l'extrem navarrès decidís quedar-se a l'Athletic Club fa un any perquè no veia clara la seva inscripció.

El vestidor del Barça canviarà de portaveus oficials la temporada vinent. El club ha resituat els dos responsables de comunicació en el dia a dia del primer equip masculí. Es tracta de dos empleats històrics amb més d'una dècada d'experiència i dedicació en la convivència amb els futbolistes i entrenadors que han passat durant els últims lustres per la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Sergi Nogueras i Xavi Guarte deixaran de formar part de l'staff de Hansi Flick i a partir d'ara desenvoluparan noves funcions al club. Els últims mesos havien perdut pes en el dia a dia i espais de convivència amb els jugadors i els tècnics. Nogueras passarà a desenvolupar tasques associades a la part corporativa de l'entitat, mentre que Guarte treballarà amb l'equip femení, professionalitzat des de fa uns quants anys.

Una de les mancances més flagrants del Barça de Hansi Flick aquesta temporada ha tingut a veure amb la falta d'efectius vàlids a la davantera. Més enllà del trident format pel prodigiós Lamine Yamal, el decisiu Raphinha Dias i l'especialista veterà Robert Lewandowski, només Ferran Torres s'ha erigit en una alternativa consistent quan se l'ha requerit per diverses circumstàncies. Pau Víctor mai ha sigut una opció contemplada pels tècnics malgrat la seva sorprenent pretemporada, mentre que Ansu Fati, als antípodes del seu precoç prime, s'ha hagut de conformar amb minuts brossa. Per tot plegat, és un fet que el club blaugrana fitxarà aquest estiu algun jugador d'atac per apujar el nivell i competir amb garanties a totes les competicions. Aquesta és la intenció que es desprèn dels moviments i comentaris off the record de Joan Laporta i el seu cercle íntim de col·laboradors. Una altra cosa és que després l'economia del Barça converteixi les idees en anuncis oficials.

Fa dies que el Barça té encarrilada l'arribada de Joan Garcia per sacsejar la porteria del primer equip masculí. El fitxatge, que implícitament mostra la porta de sortida a Marc-André ter Stegen, número 1 indiscutible des de l'estiu del 2016, necessitava primer una negociació silenciosa i pacient amb el jugador de Sallent, fruit del planter de l'Espanyol. Fa algunes setmanes, en la celebració de la permanència, Garcia besava l'escut blanc-i-blau. En aquell moment, molt poca gent pensava que se n'aniria a l'etern rival ciutadà. Només a còpia de converses posteriors amb representants i familiars –i també amb els portaveus del Barça, que li han garantit minuts– ha acabat decidint el que Cornellà-El Prat entendrà com una traïció.

El Barça espera tancar el fitxatge de Joan Garcia aquesta mateixa setmana. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el club blaugrana ha obtingut resposta positiva del porter de l'Espanyol per convertir-se en la primera alta confirmada de cara a la temporada 2025-2026, en què l'equip de Hansi Flick defensarà triple corona estatal i intentarà treure's l'espina a la Champions. La negociació entre les parts existeix des de fa dies i el temps ha jugat sempre a favor dels interessos del Barça, que entén que el futbolista de Sallent, producte del planter blanc-i-blau, hauria pogut descartar anar a l'etern rival ciutadà des del primer moment. Amb el pas dels dies, no només no ha passat això, sinó que l'opció de seguir a Barcelona i a la Lliga s'ha acabat imposant per davant d'ofertes d'equips de la Premier League com el Newcastle o el Manchester City.

Després de dos anys a l'ombra de Claudio Bravo, Marc-André ter Stegen va plantar-se a les oficines del Barça a Aristides Maillol amb una oferta del Manchester City sota el braç. Era l'estiu del 2016 i l'alemany va sorprendre tothom amb la seva determinació per amenaçar amb un canvi d'aires només dos cursos després de la seva arribada. El motiu de l'ultimàtum: no volia més temporades alternant a la porteria amb el xilè, a qui Luis Enrique Martínez, aleshores entrenador blaugrana, confiava tots els partits de Lliga. Obligat a triar, l'entitat va apostar per Ter Stegen, que en aquell moment tenia 24 anys i era un dels porters amb més futur d'Europa. Per la seva part, Bravo, nou anys més veterà, va ser qui finalment va recalar al primer City de Pep Guardiola.

Aquests dies s'ha viralitzat a la xarxa X l'etiqueta #TerStegenOut. Milers d'usuaris el fan servir per demanar el que és obvi: que el porter alemany del Barça, primer capità de la plantilla de Hansi Flick, marxi del club. No importa que tingui contracte blindat fins al 2028 o que hagi estat lesionat gran part d'aquesta temporada. Les xarxes socials, on els grisos no existeixen i abunden l'odi, l'anonimat i, el que és pitjor, la impunitat, han dictat sentència amb l'únic supervivent de l'última Champions blaugrana (2015). De la nit al dia, i mentre creix el soroll al voltant del possible fitxatge de Joan Garcia, s'acumulen els vídeos amb les pitjors calamitats de Ter Stegen en 11 temporades. Molt massiu per no ser organitzat. I massa similar a les campanyes que van patir en el seu dia Ernesto Valverde o Sergio Busquets.

Joan Laporta tenia pressa per resoldre la carpeta Lamine Yamal abans que el futbolista se n'anés primer amb la selecció espanyola absoluta per disputar la final four de la Nations League i després de vacances. El president executiu del Barça temia que el cap del brillant extrem de Rocafonda s'omplís de pardals sense que la seva situació contractual estigués 100% lligada després d'una temporada espectacular. Per això les gestions s'han accelerat en les últimes hores i la renovació del principal actiu esportiu del club fins al 30 de juny del 2031 és una realitat des d'aquest dimarts al vespre. No hi haurà espai per al patiment després que Jorge Mendes, el representant del futbolista, sopés aquest dilluns amb el mateix Laporta, el director esportiu blaugrana, Deco, i el vicepresident esportiu de facto de l'entitat, Alejandro Echevarría, que dedica una atenció quasi paternal a Lamine Yamal.

Part de l'expectació que hi havia amb motiu de la llista de Luis de la Fuente per a la final four de la Nations League se l'emportava Iñigo Martínez. Per rendiment, el veterà central del Barça mereixia formar part del combinat estatal per disputar aquest trofeu oficial quasi un any després de la consecució de la darrera Eurocopa. De fet, en l'anterior convocatòria internacional, el seleccionador el va arribar a cridar, si bé ell va demanar caure de la llista per uns problemes físics que van motivar que l'Osasuna elevés el tema als despatxos per suposada alineació indeguda. Ara, però, De la Fuente ha entès la situació i s'ha decidit directament per jugadors menys experts, com ara Dean Huijsen, el flamant nou central del Reial Madrid. Tot i que s'enduria Iñigo perquè entén que la seva temporada amb el Barça l'avala, ha preferit estalviar-li incomoditats.

A Joan Garcia no li faltaran pretendents aquest estiu. L'artífex de la permanència de l’Espanyol, però, haurà de prendre una decisió vital: abandonar el club de la seva vida com un heroi o trencar el cor a una afició que l’ha idolatrat. Les seves condicions i l'excel·lent rendiment ofert aquesta campanya, en què ha estat el segon porter amb més aturades de les cinc grans lligues europees (146, només superat per les 153 de Mark Flekken, del Brentford), han cridat l’atenció d’un bon grapat de clubs europeus disposats a pagar la seva clàusula, de 25 milions d'euros. Amb només 24 anys acabats de complir, el porter de Sallent serà una de les gangues d’aquest mercat.

El tercer jugador de futbol més valuós del món, segons el portal especialitzat Transfermarkt, és Lamine Yamal Nasraoui. Amb 180 milions d'euros de valor de mercat, el joveníssim extrem del Barça està per sobre del madridista Kylian Mbappé (170) i se situa en el tercer lloc d'aquest rànquing de referència en la compravenda de futbolistes. Només Vinícius Jr. (200) i Erling Braut Haaland (200) el superen, però sembla qüestió de temps que es produeixi un sorpasso. L'impacte és brutal, i s'ha desfermat després d'un final de temporada colossal que ha col·locat el futur 10 blaugrana com a favorit a guanyar la Pilota d'Or. Només si la Lliga de Campions acaba en mans d'Ousmane Dembélé hi haurà arguments sòlids perquè el millor jugador del món no sigui un marrec de 18 anys acabats de fer.

L'afició del Barça, entregada a un equip que ha guanyat els tres títols estatals aquesta temporada, va omplir Montjuïc com si fos l'últim cop. La Lliga s'havia celebrat generosament després del triomf en el derbi de dijous amb una rua multitudinària per Barcelona, així que el partit en qüestió, que enfrontava el flamant campió amb un Vila-real de Champions, importava ben poc. Entre les més de 49.558 ànimes presents a l'Estadi Olímpic no es va sentir cap retret arran del triomf visitant per 2-3. En canvi, a Hansi Flick la derrota el va molestar una mica.

El Barça va perdre contra el Vila-real (2-3) en el darrer partit de la temporada a Montjuïc. A continuació, uns apunts en calent.

Mitjans d'agost del 2024. Lamine Yamal acabava de guanyar l'Eurocopa amb només 17 anys. Coneixia el seu nou tècnic al Barça, Hansi Flick, des de feia poques setmanes i estava il·lusionat amb la nova temporada. Gestionava amb naturalitat el fet de tenir fitxa del primer equip, si bé per respecte al seu amic Ansu Fati rebutjava posar-se la samarreta amb el número 10 que tanta gent espera que llueixi en algun moment. Al vestidor, els dies previs al debut oficial a Mestalla discorrien tranquils. Només hi havia una incertesa: les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. Fins que una notícia preocupant va colar-se als canals de comunicació interns del club.

Victòria (i Lliga pràcticament al sarró) per al Barça de Flick en un clàssic que va viure una primera part d'absolut deliri blaugrana (4-3). A continuació, uns apunts en calent.

En el Barça actual, dominat sovint per la improvisació i els rampells, una simple conversa informal pot canviar el destí de les coses. Prou que ho sap Samuel Umtiti, que va aconseguir continuar al club blaugrana després d'entendrir Joan Laporta al despatx presidencial quan Mateu Alemany feia algunes setmanes que treballava solucions per treure-se'l de sobre. També Frenkie de Jong, assenyalat per l'exdirector de futbol culer com un futbolista massa car pel que aportava, va continuar a Barcelona gràcies al gust que el mandatari professava (i professa) cap al seu joc.

El Barça no jugarà la final de la Lliga de Campions. Aquesta no. Una derrota per la mínima (4-3) després d'una pròrroga posa punt final al viatge dels homes de Hansi Flick a la màxima competició continental. Però és igual. El significat d'aquests últims mesos de competició va més enllà. Ara tot fa mal, però temps serà savi. A continuació, uns apunts en calent.