"El desenvolupament i el seu gran impulsor, la cooperació internacional, enfronten fortíssims vents en contra", admetia aquest dilluns al matí el secretari general de l'ONU, António Guterres, i alertava que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per d'aquí cinc anys –l'anomenada Agenda 2030– "estan en perill" i semblen condemnats a no complir-se. "Dos terços d'aquestes metes estan endarrerits i assolir-los requereix una inversió de més de 4 bilions de dòlars l'any", ha dit Guterres durant la inauguració de la 4a Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD4) que ha arrencat aquest dilluns a Sevilla.

L'Iran ja ha respost als bombardejos dels Estats Units contra les seves instal·lacions nuclears. Les represàlies per l'acció militar de Washington s'han materialitzat en un atac amb míssils contra la base estatunidenca d'Al-Udeid, a Qatar. Es tracta de la instal·lació militar més gran que tenen els EUA a l'Orient Mitjà. El règim ha anunciat l'operació, batejada com a "Anunciació de la Victòria", a través d'un missatge a la televisió estatal iraniana. El president

L'atac dels Estats Units a l'Iran s'ha centrat en tres instal·lacions nuclears –les de Fordow, Natanz i Esfahan– on, segons Tel-Aviv i Washington, el règim dels aiatol·làs treballava per desenvolupar la bomba atòmica, malgrat que informes de la mateixa intel·ligència nord-americana ho negaven. Israel ja havia llançat atacs sobre Natanz i Esfahan, però no a Fordow, perquè la seva ubicació totalment soterrada la feia impenetrable a les bombes israelianes. L'únic país que podia destruir-la era els Estats Units.

El Tractat dels Oceans, que es va acordar l'any 2023 per protegir les aigües internacionals, no es podrà posar en marxa fins que no l'hagin ratificat 60 països. I de moment, dos anys després, només ho han fet 50. Aquesta setmana, delegacions de 175 governs de l'ONU s'han reunit a Niça, a la gran Cimera dels Oceans, que tenia aquest com un dels principals temes pendents. I tot i que la cimera s'ha acabat sense les 60 firmes, l'amfitrió de la trobada assegurava que sí, que totes les ratificacions necessàries estan compromeses i es faran efectives el 23 de setembre, en "una cerimònia oficial" a la seu de l'ONU a Nova York. Ho deia aquest divendres Olivier Poivre d'Arvor, l'enviat especial de França per als oceans, que assegurava que aquesta era "una gran victòria" de la Conferència de Niça, sobretot "tenint en compte que els Estats Units s'estan retirant de tot" i també s'han desentès d'aquesta negociació. Tanmateix, la futura ratificació del tractat –que entraria en vigor a principis del 2026– no evitarà l'explotació petroliera ni tampoc la mineria al fons marí; ni tan sols pràctiques tan destructives com la pesca d'arrossegament, tenint en la declaració final acordada a Niça.

"Soc de Suècia. Si veuen aquest vídeo, ens estan interceptant i segrestant en aigües internacionals les forces d'ocupació israelianes": Aquest és el missatge que ha fet públic Greta Thunberg aquesta matinada, quan el vaixell Madleen de la Flotilla de la Llibertat ha estat interceptat per l'exèrcit israelià i transportat al port d'Asdod. L'embarcació viatjava rumb a Gaza i transportava aliments i ajuda humanitària. El govern de Benjamin Netanyahu ja havia donat l'ordre d'aturar el vaixell, on viatjaven onze activistes a més de Thunberg, abans que arribés al seu destí.

Aquest dilluns ha entrat en vigor l'ordre executiva signada per Donald Trump la setmana passada que prohibeix l'entrada als Estats Units als ciutadans de dotze països, a més d'imposar restriccions per a set estats més. La mesura contribuirà a escalfar encara més la situació a la ciutat de Los Angeles, on des de divendres centenars de manifestants s'han enfrontat als agents de la policia federal en les batudes per detenir i deportar immigrants, i fins i tot han intentat aturar amb els seus cossos els autobusos que s'enduien els migrants. De fet, aquest dilluns es preveuen dues manifestacions més a la ciutat: una contra la nova mesura de restricció d'entrada als Estats Units, i una altra per demanar la posada en llibertat del sindicalista David Huerta, detingut divendres en una batuda en una empresa de la ciutat.

La figura omnipresent d'Elon Musk en els primers dies de la segona administració de Donald Trump s'ha anat diluint en les últimes setmanes, i el mateix Trump va dir que el seu gran aliat deixaria el càrrec com a responsable del DOGE (Departament d'Eficiència Governamental). Però el distanciament entre els dos multimilionaris ha quedat més patent que mai en una entrevista de Musk a la CBS, en què ha criticat obertament les polítiques de Trump.

El govern de Donald Trump ha retallat un 24,3% el pressupost de la NASA per al pròxim any i ha reorientat totalment l'estratègia del programa espacial nord-americà. La nova prioritat és "arribar a la Lluna abans que la Xina i posar un nord-americà a Mart", una menció explícita que confirma oficialment (i de forma molt poc diplomàtica) el que era un secret de domini públic: la nova carrera espacial entre els Estats Units i la Xina. Ni tan sols el president J.F. Kennedy va dir mai oficialment que l'objectiu de les missions Apol·lo fos vèncer la Unió Soviètica, però Donald Trump no té pèls a la llengua. I tampoc no té gens d'interès científic en l'espai. El seu pressupost, de fet, fa una retallada dràstica en els programes de recerca espacial i en els de recerca planetària, com els que investigaven la crisi climàtica. La NASA fixa el rumb cap a Mart, tal com demanava Elon Musk, que ha orientat cap aquí la seva empresa Space X. Abans, però, cal arribar a la Lluna només per vèncer Xi Jinping.

Donald Trump no suporta les crítiques i sempre respon als atacs contraatacant. I si qui l'ataca és algú tan carismàtic i famós com Bruce Springsteen o Taylor Swift, la seva còlera es desborda. Després que Springsteen qualifiques el govern de Trump de "corrupte, incompetent i traïdor" durant un concert a Manchester la setmana passada, Trump no va escatimar els insults al cantant i, de retruc, per a l'expresident Joe Biden: "No té talent –va dir de Springsteen a Truth Social–, només és un prepotent, un imbècil detestable, que va donar suport fervorosament al corrupte Joe Biden, un idiota mentalment incompetent i el pitjor president de la història, que va estar a punt de destruir el país".

Patricia Evangelista es defineix com una "periodista de trauma", que ha après a investigar morts violentes intentant no contribuir al trauma dels familiars de les víctimes. Com a periodista de Rappler, el mitjà online fundat per la Nobel de la pau Maria Ressa, Evangelista va investigar desenes dels assassinats perpetrats durant la guerra contra les drogues del president filipí Rodrigo Duterte, que va deixar almenys 6.000 morts, segons dades oficials. El seu llibre, Algú els ha de matar (Comanegra), ple d'històries brutals i meticulosament contrastades, podria ser presentat com a prova condemnatòria en el judici contra Duterte, que està detingut a la Haia, acusat de crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional (TPI). La primera oferta de traducció del seu llibre (original en anglès) que va rebre arreu del món va ser la que li va fer Comanegra per editar-lo en català. Ara, Evangelista és a Barcelona com a quarta resident internacional del CCCB, un projecte realitzat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Privada Mir-Puig.

Les terres rares d'Ucraïna poden ser la clau que desencalli un futur acord de pau, després de l'acord signat aquesta setmana pel govern de Donald Trump i el de Volodímir Zelenski. L'avidesa dels Estats Units per aquests metalls i altres minerals crítics, com el liti, el cobalt, el níquel i el tantali, són al centre de la seva implicació en la guerra d'Ucraïna, però també el motiu pel qual Donald Trump amenaça amb l'annexió de Groenlàndia i el Canadà. Però els Estats Units no són l'única potència immersa en la febre dels minerals crítics. La Unió Europea també ha definit com a prioritat estratègica "aconseguir una cadena de subministrament segura i sostenible" de 34 matèries primeres crítiques, que inclouen aquests i altres minerals indispensables per a la tecnologia verda i digital, però també, i ara més que mai, per a la creixent indústria militar.

Els problemes de reclutament d'Ucraïna han sigut una constant en l'últim any i va ser fins i tot motiu d'escarni durant la tensa reunió a la Casa Blanca entre el president del país, Voldímir Zelenski, Donald Trump i el vicepresident, J.D. Vance. El desgast de tres anys de guerra davant d'un enemic que té hordes inacabables de soldats per sacrificar genera problemes de mobilització. Aquesta situació va portar el president Zelenski a rebaixar l'edat de reclutament als 25 anys i a buscar altres vies de captació de soldats. L'últim intent va ser tot just a finals de febrer, una campanya impulsada pel govern de Kíiv per captar joves reclutes d'entre 18 i 25 anys. Els oferia un contracte d'1 milió de hrívnies (uns 21.200 euros) que rebrien després de passar un any al front, a més d'un sou d'uns 2.500 euros mensuals, hipoteques sense interessos, educació universitària gratuïta i la possibilitat de viatjar a l'estranger quan acabin el servei. Si és que l'acaben.

L'apagada elèctrica històrica a la península Ibèrica de dilluns se situa en el número 11 de la llista de les més massives de la història. La llista està encapçalada per països en procés de desenvolupament amb infraestructures energètiques força precàries, però Europa i els Estats Units també han patit apagades multitudinàries com la d'ahir, com la d'Itàlia el 2003 i la del sud dels Estats Units del 2021. Fem un recull de les més importants.

Una de les imatges més esperades de la cerimònia vaticana d'aquest dissabte era la del president dels Estats Units, Donald Trump, i el d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, parlant cara a cara per primer cop des de la seva polèmica trobada a la Casa Blanca a finals de febrer. La imatge ha transcendit finalment després del funeral del papa Francesc, una fotografia històrica captada tot just abans de la cerimònia en què apareixen asseguts davant per davant en dues cadires dins de la basílica de Sant Pere. La trobada hauria durat un quart d'hora, i en un primer moment s'ha dit que els dos mandataris es reunirien un altre cop aquest dissabte a Roma, però, poc abans de les dues de la tarda, Donald Trump ja havia pujat al seu avió per marxar d'Itàlia.

Aude Darnal, investigadora del programa El Sud Global en l’ordre mundial de l'Stimson Center de Washington, va ser a Barcelona per participar al debat Divergències convergències. Són possibles formes diferents de relació entre Europa, els EUA i el Sud Global?, organitzat pel Palau Macaya de la Fundació La Caixa.

La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

L'organització ecologista Greenpeace està immersa en una batalla legal que podria portar-la a la "fallida" econòmica i que s'ha orquestrat, diuen des de l'entitat, per fer-la desaparèixer, almenys als Estats Units, i silenciar la seva lluita. Es tracta de la denúncia impulsada per la companyia petroliera estatunidenca Energy Transfer contra les accions de protesta que va fer Greenpeace –juntament amb altres organitzacions– fa gairebé una dècada contra un gasoducte a Dakota del Nord que travessava terres indígenes i ecològicament valuoses. Ara un jurat de Dakota del Nord ha declarat Greenpeace responsable de difamació i li ha ordenat pagar més de 660 milions de dòlars (605 milions d'euros) a la companyia petroliera.

Donald Trump i Vladímir Putin van estar ahir al telèfon més d'una hora i mitja. El president dels Estats Units volia que el líder rus accedís a la treva de 30 dies que ja estava pactada amb Ucraïna. Però tot i la llarga conversa, Putin no va accedir. L'única concessió va ser una suposada aturada de 30 dies en els atacs sobre infraestructures energètiques, una promesa que l'endemà mateix hauria trencat, segons denunciava Ucraïna aquest matí. Va ser prou per no fer saltar pels aires el procés engegat per Trump i poder seguir parlant, però va deixar clar que la pau a Ucraïna –fins i tot la treva inicial– està encara molt lluny. Però això –potser amb l'única excepció de Trump– tothom ho sabia.

L'aventura espacial de Sunita Williams i Butch Wilmore ha arribat a la seva fi envoltada de polèmica política. Tots dos han aterrat a la costa de Florida a les 22:11 de dimarts, hora catalana, després de mesos a l'espai. Els dos astronautes "no estan atrapats" ni tampoc tornen a la Terra "en cap missió de rescat", han insistit a dir des de la NASA diverses vegades. Però el fet és que Williams i Wilmore han estat nou mesos a l'Estació Espacial Internacional (EEI), quan la seva visita es preveia que durés només vuit dies. Hi van anar per posar a prova la nova nau de Boeing, però es van detectar anomalies en l'aparell i es va decidir que tornés buit a la Terra, mentre ells esperaven un nou passatge a casa. Han trigat nou mesos.

Coincidint amb la reunió clau d'aquest dijous a Moscou entre Vladímir Putin i l'enviat de Donald Trump per negociar un alto el foc, el Kremlin ha anunciat que aviat recuperarà la totalitat del territori ocupat per Ucraïna a la província de Kursk. De fet, el president Putin ha condicionat els "pròxims passos" cap a una treva a l'avenç de les seves tropes en aquesta regió. "En funció de com evolucioni la situació sobre el terreny, acordarem els pròxims passos per acabar amb el conflicte i arribar a un acord acceptable per a tots", ha dit.