El fitxatge de Nico Willams segueix encallat no perquè el Barça no tingui els diners per abonar els 58 milions de la seva clàusula de rescissió més l'IPC, sinó perquè a hores d'ara encara està excedit en el fair play financer. En matèria de tresoreria, l'entitat ha arrencat –des de l'1 de juliol– el curs 2025-26 de la mateixa manera que va acaba el passat: sense estar en la regla 1:1 o, dit d'una altra manera, segueix amb límit salarial excedit. És la pedra a la sabata de cada estiu i que, de fet, el passat mercat estival va ja truncar l'arribada de Nico i va provocar que costés moltíssim poder inscriure Dani Olmo i Pau Víctor.

Corria l'any 2012 quan el Barça de Pep Guardiola acabava de derrotar –de nou– l'Athletic Club en una final de Copa. Els blaugranes van golejar el seu rival per 3-0, però els capitans Carles Puyol i Xavi Hernández van ajuntar una ikurriña amb una senyera per oferir el trofeu a l'afició present a l'antic Vicente Calderón. Llavors també era comú cert agermanament entre les dues aficions per xiular l'himne espanyol. Va ser una època, però, en què la rivalitat esportiva entre bascos i catalans va anar calant: entre el 2009 i el 2021, el Barça va derrotar-los en quatre finals de Copa, sovint amb golejades. L'escena de la ikurriña del 2012 va quedar en anècdota.

En la jornada de divendres va caure dues vegades. A la primera es va fer una contractura al braç esquerre i la segona el va deixar amb molèsties a l'engonal i amb sang a la barbeta. Però aquests contratemps no han estat suficients per aturar Marc Márquez (Ducati) ni a la cursa a l'esprint d'aquest dissabte al Circuit d'Assen (n'ha guanyat nou de deu aquesta temporada) ni a la cursa llarga d'aquest diumenge.

A punt de tancar la seva temporada més complicada al Manchester City i mentre es troba immers en la disputa del Mundial de Clubs, el cos tècnic de Pep Guardiola estrena cares noves. A banda d'un notori desemborsament de 340 milions en fitxatges de jugadors abans d'acabar la campanya 2024-25, tres persones de l'staff ja han marxat i, al seu lloc, han entrat tres relleus. Es tracta de Pep Lijnders, James French i Kolo Touré, que venen a substituir Juanma Lillo, Íñigo Domínguez i Carlos Vicens.

Gairebé dos anys després d'acomiadar-se'n, el 28 de maig del 2023, el Barça ja ha posat una data oficial per al retorn al Camp Nou: serà el 10 d'agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Així ho ha fet oficial aquest dimecres el club blaugrana mitjançant un anunci que s'ha difós per les xarxes socials sota el lema "Tornem a casa, vibrem" i en el qual el protagonista és el president Joan Laporta. El Barça, però, encara no ha desvelat quin serà el rival per a aquest partit ni quin nombre de seguidors hi podran assistir (tot i que és una certesa que l'aforament serà reduït). L'esdeveniment servirà de banc de proves de cara al retorn en competició oficial que tindrà lloc setmanes més endavant.

Ter Stegen difícilment entrarà com a blaugrana al selecte grup dels sis porters que en tota la història de la Lliga de Campions han aconseguit superar els 100 partits en la màxima competició de clubs continental (Casillas, Neuer, Buffon, Cech, Valdés i Khan). Mentre que el porter alemany té la paella pel mànec –el seu contracte expira d'aquí dues temporades, el 2028–, el conjunt blaugrana celebra aquest divendres en un acte privat a les oficines del club la signatura del contracte de Joan Garcia. L'ex de l'Espanyol estamparà la seva firma en un acord per a les pròximes sis temporades, fins al 30 de juny del 2031. D'aquesta manera, i després que el jugador de Sallent hagi abonat a la Lliga els 25 milions d'euros de la seva clàusula de rescissió més l'IPC, el Barça firma amb el millor porter de la competició.

El Barça ja treballa per recuperar el tron de la Champions la temporada vinent i els primers moviments no han tardat a arribar. El primer fitxatge era un secret de domini públic: vuit anys després, Laia Aleixandri torna a vestir de blaugrana. La defensora de 24 anys de Santa Coloma de Gramenet, internacional amb la selecció espanyola, arriba com una central de garanties. Ho fa després de jugar cinc temporades a l'Atlètic de Madrid –amb qui va guanyar dues lligues– i tres al Manchester City. Malgrat haver-se fet seva la posició de central en el quart classificat de la competició femenina més competitiva d'Europa, Aleixandri ha esperat a esgotar el seu contracte amb les citizens per poder tornar a casa.

No és gens habitual veure un futbolista professional posicionar-se sense filtres, tot i que Héctor Bellerín ja ha demostrat en nombroses ocasions que se surt del motlle de l'esportista d'elit convencional. Com tampoc és gens habitual que s'organitzi una cursa en què el menys important sigui guanyar-la, sinó participar-hi i, sobretot, fer-se sentir. Això és el que proposa el sindicat Top Manta, que aquest diumenge celebra, amb l'impuls d'una setantena d'entitats socials, "la primera cursa antiracista" a Barcelona. "S'hi ha de ser", diu Bellerín, actual futbolista del Betis i ex de clubs com el Barça o l'Arsenal, en un vídeo promocional. El tret de sortida és a les 10 hores a la plaça de Sants.

Fermín López va tancar la temporada a San Mamés amb una actuació notable. De fet, va ser l'autor de l'assistència a Lewandowski, en l'acció del primer gol del doblet que va marcar el polonès. Així, el migcampista nascut a El Campillo (Huelva) rubricava un bon final de campanya. Tot i que la seva irrupció al primer equip no s'explicaria sense la figura de Xavi Hernández, Fermín també ha sabut convèncer Hansi Flick. El seu final de curs li ha valgut estar entre els sis blaugranes convocats amb la selecció espanyola absoluta. No anirà, però, amb la selecció sub-21 estatal, amb la qual va ser decisiu per aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de París de l'any passat.

"Estic molt fotuda. No m'ho crec. Penso que hem de tornar a començar el partit i fer les coses diferents... però el futbol és així. En el fons, penso que això ens servirà per tornar més fortes i fer les coses diferents", lamentava Aitana Bonmatí després que el Barça caigués derrotat a la final de la Champions. "Aquests 90 minuts no defineixen el que ha sigut la nostra temporada. No hem fet un gran partit, però la gent sap que en una final això pot passar. La temporada vinent, aquestes jugadores i jo com a entrenador, ho tornarem a intentar", va afegir el barceloní, sortint al pas dels rumors que podrien posar en dubte la seva continuïtat. Romeu és un dels principals assenyalats de la derrota contra l'Arsenal, però no l'únic. A continuació, tres claus per entendre la decepció blaugrana a Lisboa.

Canvi de guàrdia al regnat del futbol europeu. Només en els guions dels més pessimistes es podia preveure que el Barça, que s'havia plantat a la final de la Champions a còpia de golejades, podria caure contra l'Arsenal (1-0), un conjunt que des del 2007 no sabia què era disputar un duel decisiu per lluitar pel títol. El Barça de les quatre Pilotes d'Or d'Alexia i Aitana i vigent campió de les últimes dues Champions es va veure sorprès a Lisboa per un equip desacomplexat que va saber jugar molt bé les seves armes i va deixar amb un pam de nas les blaugranes. El Barça va atacar més, però l'Arsenal va mossegar millor. Desfeta dolorosa per als més de 15.000 aficionats que van tenyir Lisboa de blaugrana i van acompanyar l'equip a un estadi José Alvalade que va viure una inesperada festa londinenca.

"Se'm fa un nus a l'estómac de pensar que no puc jugar la final de la Champions", explicava Francisca Kika Nazareth en una entrevista al mitjà portuguès Mais Futebol. La jove futbolista del Barça no va poder contenir les llàgrimes en l'entrenament de l'equip a l'estadi José Alvalade, on aquest dissabte (18 h, TV3) disputaran la final contra l'Arsenal. Kika, nascuda a Lisboa i principal promesa del futbol femení portuguès, serà la gran absent. En la seva primera temporada a Barcelona, després que el Barça la fitxés del Benfica per una quantitat pròxima al mig milió d'euros, es va lesionar quan millor estava. Va ser al març, durant el carrusel de clàssics contra el Reial Madrid. Va haver de ser operada d’una ruptura del lligament lateral intern del turmell esquerre. Per a ella es va acabar la temporada.

Ona Batlle (Vilassar de Mar, 10 de juny del 1999) ja sap què és guanyar tots els títols amb el Barça i ser titular en els partits més importants de la temporada, però no amaga que se segueix posant nerviosa abans d'aquests enfrontaments decisius i, això, li agrada. "Em fan sentir que estic preparada, que tinc al davant una cosa que m'importa i que farà treure el millor de mi", diu en conversa amb l'ARA sobre les pessigolles a la panxa abans de viatjar a Lisboa per jugar la seva segona final de la Champions consecutiva.

Amb un onze farcit de titulars, el Barça ha segellat la darrera jornada de la Lliga F amb una solvent golejada (6-0) contra un Athletic Club que ni tan sols s'ha pogut acostar a la porteria blaugrana. Això ha permès a Cata Coll segellar el darrer premi individual de la competició: la portera mallorquina havia de completar 60 minuts sense encaixar per acabar amb el percentatge que l'eleva com la portera menys golejada. Dit i fet. En total, Coll ha rebut onze gols (dels setze que li han marcat al Barça a la Lliga F) en 22 partits.

Són les cinc de la tarda i Abdul Nasraoui s'asseu a la taula del final del bar que regenta a Rocafonda, a Mataró. Es posa a dinar. Ara hi ha una mica de pau i li toca a ell, després d'atendre els últims clients. "Per què segueixes treballant?", li pregunta, simpàtica, Rocío Escandell, la presidenta de l'Associació de Veïns del barri. "Perquè vull seguir treballant", respon l'Abdul, el tiet patern del Lamine Yamal, com si fos una obvietat malgrat que el seu nebot, amb 17 anys, ja és candidat a la Pilota d'Or. Només fa vuit mesos que l'Abdul ha obert el Bar Cafeteria LY 304, especialitzat en cuina marroquina i presidit amb fotografies del seu nebot amb la samarreta del Barça i de la selecció espanyola, bufandes del CF Rocafonda i un escut del CF la Torreta, on va jugar abans d'anar a parar al planter del Barça.

El Barça de Hansi Flick és el nou i flamant campió de Lliga. Davant un Espanyol valent i orgullós, acompanyat per la millor entrada de la temporada a l'RCDE Stadium, els blaugranes han sumat un triomf (0-2) que val un títol i que confirma el naixement d'una nova era. A continuació, uns apunts en calent del derbi entre el Barça i l'Espanyol.

Inocente Díez, que respon a l'apel·latiu de Kubala de quan jugava a futbol, atén l'ARA al camp de futbol del CF Bellavista Millán. Està ubicat a les Franqueses, ben a prop del CF La Torreta, un club humil de barri a la Roca del Vallès on Lamine Yamal va tenir la seva primera fitxa com a futbolista. Díez, que ha dedicat bona part de la seva vida al futbol formatiu, primer a La Torreta i ara a Bellavista, és el primer coordinador que va tenir l'actual estrella del Barça. Després de separar-se de Mounir, Sheila, la mare de Lamine Yamal, va anar a treballar a un establiment de menjar ràpid a Granollers. Allà va conèixer la filla de Díez, que li va explicar que el seu pare coordinava el planter del CF La Torreta i que si el seu nen volia jugar a futbol que no es preocupés pels diners, que el portés un dia a entrenar i que ja trobarien la manera d'arreglar-ho.

Amb un marcador d'escàndol (0-9) contra un Betis que aquest diumenge ha certificat el descens, el Barça ha confirmat el que és gairebé una evidència des del moment que s'inicia la Lliga F: són campiones, per sisena vegada consecutiva i per desè cop en el total de la història de l'equip més reeixit de la institució blaugrana l'última dècada.

La millor medicina per recuperar-se de l’eliminació de la Lliga de Campions era guanyar el Reial Madrid i donar un cop de puny damunt la taula gairebé definitiu per aconseguir el títol de Lliga. El triomf és coral, però hi ha un artífex a la banqueta que ajuda a entendre moltes coses i com, en només un grapat de mesos, ha canviat la cara i la mentalitat d’un equip que omple l’afició d’orgull. És ni més ni menys que Hansi Flick.

"Crec que aquest equip s'ha guanyat el respecte de tot Europa. Quan els jugadors tornin a casa i es mirin al mirall penso que poden estar orgullosos del que han fet", deia Hansi Flick a la sala de premsa del Meazza poc després de la cruel derrota contra l'Inter. L'entrenador va aparèixer a la compareixença amb posat seriós i exhaust després d'un partit en què gairebé no va poder asseure el cul a la banqueta per la intensitat de l'enfrontament. A banda de felicitar un grup de jugadors que ha dotat d'una mentalitat de ferro impensable al principi de la temporada, va voler destacar la importància del duel contra el Reial Madrid: "És una derrota molt dura. Volem la Champions i l'any que ve ho tornarem a intentar, però ara toca aixecar-se i pensar que, d'aquí quatre dies, ens enfrontem al Reial Madrid i estem lluitant pel títol de Lliga".