“Com m’agradaria parlar-vos d’Einstein”, escrivia Marcel Proust en una carta a Armand de Gramont, duc de Guiche, el 1921. Segons li explicava aquest aristòcrata i investigador de l’aerodinàmica, a Londres els que tenien pretensions intel·lectuals només parlaven de dos personatges: d’Einstein si eren científics i de Proust si eren literats. Però a la mateixa carta Proust reconeixia sobre Einstein: “No comprenc ni una paraula de les seves teories perquè no sé àlgebra”.

On trobem referències científiques en obres literàries? En autors com Jules Verne o H.G. Wells no costa gens. Fins i tot és força fàcil en Aldous Huxley i George Orwell. Però pot ser molt més enriquidor i sorprenent mirar què deien sobre medicina, astronomia i altres disciplines Shakespeare, Goethe, Balzac o Eça de Queirós.

Twitter va reconèixer fa unes setmanes que els seus algoritmes afavoreixen la difusió dels continguts de dretes. Twitter va dir que no sap per què passa. Aquesta segona afirmació només es pot acceptar si Twitter és dels que creuen en l’angelical objectivitat dels algoritmes. És possible que encara no sàpiga per què passa això, però té prou experiència, coneixements i eines per plantejar diverses opcions. Com ara la que apunten alguns tecnòlegs: potser la dreta, en general, utilitza de forma més eficient la inèrcia inherent als algoritmes, que recomanen els missatges que circulen més i, per això, circulen encara més.

Els homes van perdre “el seu poder terrible i la seva grandesa” als ulls d’aquella jove quan estudiava medicina i es va trobar davant un cadàver totalment despullat a la sala de disseccions. La noia és la protagonista de Memòries d’una doctora, que l’autora egípcia Nawal El Saadawi, morta el mes de març passat, va escriure el 1956, quan tenia 25 anys i en feia dos que havia acabat la carrera de medicina. L’obra va ser publicada en català per L’Albí el 2006, en traducció de Montse Vancells Flotats.

Els robots van vestits com les persones però tenen uns moviments sincopats, la cara inexpressiva i la mirada fixa. Més endavant apareixen amb unes casaques de cotó amples, amb cinturó i un número de coure al pit. Aquests eren els detalls que donava l’escriptor txec Karel Čapek per representar la seva obra de teatre R.U.R. (Rossum’s Universal Robots). No era el primer cop que a la literatura apareixien el que podem anomenar robots, però sí la primera que van rebre aquest nom. Es va estrenar el 25 de gener del 1921 al Teatre Nacional de Praga. Per tant, fa un segle que els robots van sortir, per primer cop, a escena.