QUÈ ES COU PER MENORCA?

La màgia d’Alcaufar Vell

Descobrir la cuina d’Alcaufar Vell és redescobrir l’antiga cuina menorquina amb el seu toc d’autor

Alcaufar Vell era una de les explotacions agrícoles i ramaderes més importants del llevant menorquí. La família, propietària de la finca des de fa segles, passava llargues temporades de descans a la casa senyorial, construïda el segle XVIII sobre una antiga torre medieval. Les antigues terres de conreu i pastura avui ens ofereixen afables passejades pels idíl·lics jardins i boscos de la finca; la bugaderia i els estables també es conserven reformats en exquisides i confortables habitacions, i allà hi trobarem un dels millors i més idíl·lics restaurants de l’illa de Menorca, perquè és un lloc que manté l’esperit i la màgia de Joan Mercadal, la família del qual regenta aquest casal senyorial, i que dona nom a les terres d’Alcaufar des de fa més de 400 anys.

Descobrir la cuina d’Alcaufar Vell és redescobrir l’antiga cuina menorquina amb el seu toc d’autor, el que avui coneixem com la nova cuina menorquina, de la qual l’establiment de Jaume de Febrer és tot un referent.

El restaurant té dos ambients. En temporada baixa, quan no es pot estar a la fresca, ocupa les dependències del que van ser les cotxeres de la casa palau del segle XVIII, i a les nits d’estiu es pot viure la màgia de sopar al pati dels ullastres, un dels indrets més romàntics per anar-hi en parella.

Un dels atractius del restaurant Alcaufar Vell és el ‘Menú de Don Joan’, o ‘Els petits secrets de Don Joan’, un menú experimental que ens convida a fer una volta gastronòmica per la cuina tradicional de l’illa, un recorregut per la finca i per la Menorca del XVIII, la de les conquestes i reconquestes, narrada pel besavi dels actuals propietaris i que permet tastar plats d’avantguarda, de la nova cuina menorquina, però sempre fidel a les seves arrels.

Des de fa un parell d’anys, l’assessoria gastronòmica del restaurant la porta l’investigador i escriptor gastronòmic Pep Pelfort, que ha aconseguit una carta atractiva on tenen un paper principal no sols la bona cuina sinó també el producte local, del qual Pelfort és un gran coneixedor i promotor.

Tot aprofitant aquests primers dies de la tardor, vam optar per sopar i conèixer les propostes que més bona acollida han tingut aquest estiu.

Com a entrants, cal recomanar la seva minestra de verdures de temporada, els sipionets amb crema de carxofes i les espectaculars gambes vermelles de Menorca tèbies amb salsa de verdures, que són realment impressionants.

Altres propostes interessants a la carta eren el carabassó en caneló i blat o els vermells d’ou de l’Hort del Pont amb patata, monyaco i tòfona d’estiu, on per força has de sucar el pa de pagès.

Els amants de l’arròs que no deixin de tastar el seu arròs d’anar a vega, aquell arròs que es feia a les anades a la vorera de la mar i era cuinat sempre per homes amb les captures del dia.

A l’apartat de carns, cal destacar la seva terrina d’anyell de Menorca amb regalèssia i minipanades i la porcelleta de senyoret amb cols o la ballotina de conill amb sàlvia, olives i figues. Una opció per als amants de la vedella és la vermella menorquina rostida.

Per als amants del peix hi ha opcions ben interessants, com el bacallà amb borrida d’arròs de la terra, cuina antiga i senyorial, o els filets de moll de roca amb gamba i puré de panadera, que són tota una creació i un plaer per als cinc sentits. Val la pena demanar també el peix del dia. Quan hi vam anar era escorball, al vapor de sal i maonesa d’olivó (feta amb oli d’ullastre).

Per arrodonir la nit, hi ha suggeridores postres, com el sorbet d’aranja i gin; les maduixes macerades amb gelat; el pa amb oli i gelat de xocolata, que ens trasllada a la nostra infantesa, o la copa de crema dolça amb escuma de fruita. A més de la seva versió del lemon pie, fet amb llimones de sant Jeroni o poncims; la poma en homenatge a les germanes Tatin o la taula de formatge de Menorca, que van variant segons la temporada.

Bona cuina i bon servei en un indret màgic, carregat d’història, de compromís amb l’illa i especialment romàntic per gaudir d’un sopar en parella. El problema és que tanca les portes el primer cap de setmana de novembre, just passat el pont de Tots Sants, així que ens hem d’espavilar si hi volem anar o bé esperar a la propera Setmana Santa, quan tornarà a obrir les portes amb noves propostes de gastronomia menorquina, de nova cuina, que segur que ens tornaran a seduir.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF