Un violí, un megàfon i un manifest, les armes de l'ocupació de la Conselleria

Les defenses qualifiquen d'exemplaritzant, desmesurada i intimidatòria la sentència que condemna els joves que entraren a la Conselleria d'Educació

Una sentència que vol intimidar la gent, exemplaritzant, desmesurada i desproporcionada, que criminalitza la discrepància. Aquests són alguns dels qualificatius que han atorgat a la sentència les defenses dels 44 joves que ocuparen el 31 de maig de 2012 la Conselleria d'Educació i que han estat condemnats, per un delicte de desordre públic, a pagar cadascun una multa de 720 euros. A més a més, cinc d'ells també han estat condemnats per una falta de lesions, que els suposa el pagament d'una segona multa, en aquest cas de 30 euros.

La sentència, dictada per la magistrada María Concepción Moncada, titular del Jutjat Penal 1 de Palma, no és ferma i, per tant, serà l'Audiència de Palma la que resolgui definitivament el tema. Alguna de les defenses ja ha avançat el recurs i les altres ho concretaran en les pròximes hores.

Rebaixa dels estàndards democràtics

L'advocat Josep de Luis, que defensa un grup dels joves, no dubta a afirmar que es tracta d'una sentència "que rebaixa els estàndards democràtics, en què la discrepància es criminalitza". Recorda De Luis altres fets, com aquella famosa ocupació del ple de l'Ajuntament de Son Servera l'any 2000 (en contra de les declaracions de parcs naturals), en què es veia gent amb els bancs a l'aire, i la compara amb els fets protagonitzats pels joves a la Conselleria d'Educació en un dia de vaga en l'ensenyament. Igualment, l'advocat es refereix a la recent sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre els manifestants que impediren l'accés dels diputats al Parlament de Catalunya, una situació de molt major desordre que la viscuda a la Conselleria i que es considerà emparada per la llibertat d'expressió. "No mereix l'empara de la llibertat d'expressió del dret de reunió i manifestació l'acció dels joves en una jornada reivindicativa de vaga?", es demana el misser. "Volem una societat callada, en la qual no hi càpiga la discrepància, o s'ha de tenir una màniga més ampla amb la diferència?", ressalta.

"Un violí, un manifest i un megàfon... aquests són els mitjans utilitzats pels estudiants", diu irònicament l'advocat en referir-se a un punt de la sentència en la qual la magistrada diu: "Els acusats s'assegueren en terra de la quarta planta mentre un d'ells llegia un text utilitzant un megàfon i un altre que tocava un violí, i quedà allà fins que va arribar la policia, que els va obligar a desallotjar...".

Desmesura i desproporció

D'un parer semblant és Jaime Bueno, defensor de part dels joves. Destaca que la sentència vol ser "exemplaritzant" i que s'oblida totalment del dret a la llibertat d'expressió dels joves estudiants en una jornada de vaga. Bueno fa al·lusió també a la sentència sobre la mobilització fora del Parlament de Catalunya, "en la qual va prevaldre el dret a la llibertat d'expressió", cosa que no ha passat amb els joves de la Conselleria. A més a més, Bueno critica que la magistrada cita jurisprudència antiga i no es fa ressò de les sentències més recents en un context com l'actual, de moviments socials com el 15-M, de la PAH... Cita, per exemple, la sentència absolutòria dels acusats de l'escarni a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. La sentència de l'ocupació de la Conselleria, diu Bueno, deixa de banda aquesta realitat i aparta o "encotilla" el dret fonamental dels joves a expressar-se. "És desmesurada i desproporcionada", afirma Bueno, que ja prepara el recurs contra la sentència. Bueno també recorda que en cap moment la Conselleria ha acreditat cap perjudici causat per l'ocupació de la Conselleria.

Espantar la gent, que no es manifestin

Carlos Peleteiro, també advocat defensor en la causa, avança que, en la seva opinió, s'hi ha de presentar recurs. Peleteiro és contundent en afirmar que "és una sentència poc jurídica i molt política... Va cercant, en el context actual de joc de poders, espantar la població perquè no es manifesti a fi que no exerceixi els seus drets". L'advocat afegeix que "la sentència pareix més aviat un altre escrit d'acusació". Assegura que no es recull el que efectivament mostren els vídeos i que força la falta de lesions a la cap de gabinet.

Valoració inadequada

Higinio Muñoz, també advocat d'alguns dels joves, recorda que la concurrència del dret a la llibertat d'expressió obliga a interpretar d'una altra manera uns suposats desordres, d'una manera molt suau i acurada. En la seva opinió, la magistrada s'excedeix en apuntar la gravetat dels fets. "En fa una valoració inadequada, era just un acte reivindicatiu, una posada en escena en una jornada reivindicativa". Recorda també Muñoz fets molt més greus, com interrupcions de plens o conferències, amb detencions de persones, valorades d'altra manera. Per ell, no hi dubte que se cercava condemnar.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF