Sóc turista o viatger?

Sabeu qui va ser el rei de l’Imperi Khmer que va ordenar construir Angkor Vat al segle XII? Jo tampoc. Un dia ho vaig saber, m’ho van explicar a Cambodja, però a la meva memòria no li devia semblar important i ho ha oblidat. En canvi, recordo perfectament qui m’ho va explicar. Es deia Tony, era un guia que vam contractar per visitar les meravelles d’Angkor i estava a punt de casar-se. Sense esperar-ho, vam acabar fent un curs accelerat sobre casaments cambodjans.

Quina altitud té el Mont Fuji? Ni idea. Ho devia saber quan vaig ser-hi, però ara no ho recordo. Però sí que sé que al seu peu hi ha una ciutat balneari on vaig tenir l’oportunitat de prendre les aigües termals en un onsen, un balneari japonès. I recordo perfectament que uns quants japonesos devien pensar que era un exhibicionista perquè vaig passejar-me despullat per davant d’ells quan no calia.

Quin any va ser fundada Trinidad, la famosa ciutat colonial cubana? Vaig fer la foto de la placa que ho explicava en un dels seus carrers empedrats, però tampoc ho sé. Però sí que recordo, com si fos ara, la família que ens va convidar a sopar a casa seva i que de cap manera va voler seure a taula amb nosaltres.

Hi ha coses que les pots trobar fàcilment a la Wikipedia. N’hi ha d’altres que només les pots trobar viatjant pel món. Viatjar és conèixer. Conèixer altres realitats, altres cultures, altra gent i, així, de mica en mica, poder anar entenent aquest món tan estrany en què vivim.

Avui començo una sèrie d’articles de viatges que us acompanyarà fins a l’últim dia d’agost. No espereu farragoses classes d’història ni recomanacions turístiques. Són vivències, anècdotes, sensacions o reflexions que han sorgit al llarg dels viatges que he fet pel món.

He viatjat bastant. Quan no surto per la tele, viatjo.

Quin tipus de viatger sóc? Els més puristes defensen que el viatge només té sentit quan et poses la motxilla a l’esquena i vas a l’aventura. Els més acomodats, en canvi, no entenen un viatge sense un guia que sigui al seu costat les vint-i-quatre hores del dia. A mi m’agrada preparar el viatge per avançat i també tenir controlades les coses que són imprescindibles per no perdre el temps i, així, evitar maldecaps. Però això no vol dir preparar les vivències. Només vol dir saber on dormiràs i a quina hora surt el següent tren. Pel mig potser hauràs d’estirar-te a terra perquè no et vegi un elefant salvatge amb males puces, com em va passar a Zimbàbue.

Una vegada, en una entrevista, em van preguntar: “¿Et consideres turista o viatger?” Si hem de fer cas al Diccionari de la llengua catalana, sóc totes dues coses. Un turista és “una persona que visita un país pel gust de conèixer-lo” i un viatger “una persona que viatja”. Compleixo els requisits de totes dues definicions. Però la pregunta tenia trampa, perquè ser turista està desprestigiat. Hi ha gent que fins i tot munta els viatges evitant els llocs turístics. Molt bé. I, llavors, quan són a Agra no visiten el Taj Mahal? A mi em sembla imprescindible visitar el Taj Mahal, però també trobo interessant anar a veure què hi ha al carreró del darrere. En el fons viatjar és una qüestió d’actitud, com tot a la vida. Jo intento fer-ho amb humilitat i amb els ulls i les orelles ben oberts. A partir de demà intentaré demostrar-ho, perquè aquest estiu a les pàgines d’aquest diari farem junts la volta al món en quaranta-nou dies.

Per cert, segons la Wikipedia, el rei que va fer construir Angkor Vat va ser Suryavarman II. El Mont Fuji fa 3.776 metres d’altitud i la ciutat de Trinidad la van fundar els espanyols el 1514. Demà ja ho haureu oblidat.