IAQUÍ
Portada 16/03/2014

Si no trobes res a mirar, cerca’t la vida

i
Cristina Ros
2 min

SUPÒS QUE NO NOMÉS em passa a mi. Cada vegada que decidesc passar una estona davant del televisor, i us assegur que són ben poques les estones que ho faig, em deman com és possible que no hi hagi res que sigui digne de mirar. Com que gairebé no tenc temps per dedicar-hi, no tenc més que els canals convencionals per triar. En teoria, estant com estan a la meva disposició les televisions públiques estatals i autonòmiques, a més dels que diuen que són els grans canals privats (els que sumen les màximes quotes d’audiència), hauria de tenir-ne a bastament per trobar-hi una mínima satisfacció. I no hi ha manera, sempre és la mateixa oferta televisiva la que em convenç que hi ha un miler de coses més interessants a fer. No sé vosaltres, però jo no m’acab de creure que ningú no sàpiga fer una programació millor. Així que he arribat a pensar que ho fan a posta: supòs que ja va bé als mateixos de sempre que acabis per claudicar amb un pay per view o un altre. Això, a no ser que no et faci peresa cercar-te la vida. Tanmateix, jo dec ser de la darrera generació, o dels darrers de la meva fornada, que encara no ens hem avesat a fer-nos una televisió a la carta. Convertir la televisió en un cercador a les graelles que puguin despertar el teu interès, o haver de mirar les pel·lícules i programes triats a través de la pantalla del portàtil -quants de vosaltres no se n’ha anat mai al llit amb l’ordinador?-, a mi personalment em fa molta vessa. Però les coses van així. I segur que, o canviam els hàbits i ens avesam a cercar-nos la vida televisiva, o ens haurem d’empassar allò que ens donin. Que, si ho miram en positiu, també és una bona manera, una via infal·lible, perquè ens entri la son de cop.

stats