Tema del dia 25/06/2013

El turisme i la insularitat blinden el municipalisme balear

La Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears aposta per mantenir el mapa actual

Joan Sitges
2 min

Manacor.A Balears, la psicosi inicial provocada en els ajuntaments per l'avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local ha donat lloc a la calma gràcies als acords que s'han pres des de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). "Hem aconseguit que Madrid escolti les nostres reivindicacions i hem fet veure que l'activitat turística i la insularitat ens fan diferents d'altres territoris, per això necessitam mesures adaptades a les nostres característiques", explica el secretari general de la FELIB, Miquel Santandreu.

Fusió impossible

"Aquí no seria possible fusionar municipis, la gent té interioritzada la identitat de poble i des de la Federació de Municipis hem fet feina en aquest sentit", opina el batle d'Ariany, Joan Ribot. De fet, Ariany és el municipi més jove de Balears i es formà l'any 1982, quan l'antic llogaret aconseguí la independència de Petra. Cal recordar que la Llei 20/2006 de Règim Local aprovada pel Parlament ja preveu que "els municipis es poden agrupar i tenen dret a associar-se amb altres ens públics". A més, l'article onzè de l'esmentada llei considera que "el terme municipal pot ser alterat per la fusió de dos o més municipis limítrofs". Uns supòsits que tanmateix no s'han utilitzat mai des de l'entrada en vigor de la llei.

Un dels aspectes que ha generat més polèmica de l'avantprojecte de llei és que es pretén fixar el preu màxim que els ajuntaments poden pagar per cada un dels serveis que presten, depenent dels habitants que tenen. "Hem volgut deixar clar que som una comunitat turística i això vol dir que la població d'un municipi de 5.000 habitants pot multiplicar-se per cinc durant els mesos en què ens visita més gent i, evidentment, els ajuntaments han de poder afrontar tot això amb les condicions adequades", explica Miquel Santandreu des de la FELIB. "Per això hem demanat que el límit en el preu dels serveis es recalculi en funció de tot això", conclou.

En aquest mateix sentit, reclamen que a l'hora de fixar els preus màxims per cada servei "es tingui en compte la qualitat del servei que s'ofereix perquè, per exemple, a Balears molts pobles petits aposten per la recollida selectiva de deixalles porta per porta i ho fan des d'uns estàndards de qualitat immillorables que no són comparables a la realitat de molts altres municipis".

Mancomunitats

Des de la FELIB asseguren que les mancomunitats "no estan en perill, però hauran de demostrar que el preu que els ajuntaments paguen pels serveis mancomunats és més barat que el que pagaria cada consistori per oferir el mateix servei". També es fixarà un preu màxim pels serveis que ofereixen les mancomunitats, que igualment anirà en funció de la població que atenen. Cal recordar que a Mallorca existeixen les mancomunitats de Tramuntana, del Raiguer, del Pla, del Nord, del Migjorn i del sud de Mallorca. Són unes institucions que funcionen de manera molt diferenciada: mentre que les del nord i sud de Mallorca estan en procés de dissolució; la del Migjorn manté part de les activitats i les del Raiguer i del Pla funcionen a ple rendiment.

stats