La repressió als islamistes divideix el carrer
El barri obrer d'Imbaba es debat entre els Germans Musulmans i l'exèrcit
The New York Times / El CaireUn venedor d'ous afirmava que l'exèrcit va esperar massa per atacar els islamistes. Un comptable deia que la policia va escombrar les protestes amb una eficiència que no havia vist mai. A Imbaba, un barri treballador, el professor Mohamed Abdul Hafez sentenciava que els centenars d'islamistes que van morir dimecres li importaven "ben poc; és per la seguretat del país".
L'endemà de la massacre Egipte sembla més dividit que mai. Els partidaris del derrocat president Mohammed Mursi clamaven venjança. Molts egipcis més van dirigir la seva ira contra els manifestants que havien acampat als carrers durant setmanes. Per ells, el que va succeir tenia sentit. "Era necessari", va dir Akmal William, dret davant la seva botiga, sobre la batuda dels soldats i els policies. "Havien de ser estrictes", afegia.
A Imbaba molta gent lamentava la massacre. Però alguns asseguraven que l'alternativa era pitjor perquè creuen que els Germans Musulmans havien segrestat el país amb inacabables acampades i protestes. Creuen que si l'exèrcit hagués trigat més a actuar, Egipte seria encara més dèbil. William, un copte, mostrava la seva preocupació per l'allau d'atacs contra esglésies i llars cristianes, i en feia responsables tots els partidaris de Mursi. "No marxaran fàcilment", deia William referint-se als islamistes, i afegia que les esglésies "encara cremen".
Alguns s'empassaven la incansable propaganda dels mitjans de comunicació estatals, que identifiquen els Germans Musulmans amb el misteriós "tercer partit" que els successius governants egipcis han acusat durant dècades de tenir intencions diabòliques.
D'altres havien arribat a les seves pròpies conclusions i explicaven amb detall per què el govern havia estat forçat per actuar contra Mursi i els seus seguidors, tot i les conseqüències. "No m'agraden les teories conspiratòries", deia Ahmed Mustafà, de 37 anys, un comptable assegut en un cafè. "Estic en contra de la violència. Jo vaig donar el meu vot a Mursi, i ell m'ha decebut. Van fer les coses a la seva manera i això era un mal camí". Per Mustafà, els militars han actuat "responsablement": "Els hem delegat lluitar contra el terrorisme".
El poble aclama l'exèrcit. Però n'hi ha que tenen els seus dubtes: "No sé qui són els bons ni qui són els dolents", deia Hassan Mahmoud, que treballa en una botiga de llits. "Alguns diuen que els Germans Musulmans disparaven. Els Germans Musulmans, que els disparaven a ells". El reflex de la confusió dels egipcis es demostra en el que va afegir Mahmoud: "No sabem la veritat. I no sabem cap on anem".
L'Israa, una veïna, diu als egipcis que els han "rentat el cervell": "No som nosaltres, això no és Egipte. No ens alegrem amb la mort i amb la sang". No era partidària de Mursi, a qui critica haver governat Egipte de manera cada vegada més irresponsable, però la solució no és la violència ni en el xovinisme. "Ens pensem que l'exèrcit egipci és intocable", lamentava. "Molts volen que Egipte es governi amb mà de ferro -deia-. Ningú és conscient que els líders potser menteixen a la gent. El poble està en coma".
Mohamed al-Medhi, de 30 anys, corria amb el seu fill abans del toc de queda. "Volem la reconciliació, però no podem reconciliar-nos amb un grup que tots volem que es prohibeixi", va dir, referint-se a la Germandat. "'Egipte està dividit. I les seves diferències es disputen als carrers".
