Tema del dia 13/04/2014

La radiografia del padrí imprescindible

3 min

Entre 659 i 1.067 euros de pensió

Les dones jubilades cobren, de mitjana, 659 euros, mentre que els seus homòlegs masculins cobren 1.067 euros, segons un estudi de Iese i VidaCaixa. Hi ha, però, pensions més baixes, de 400 i 300 euros, com les de viduïtat i les antigues del SOVI. Aquesta bretxa del 38% -que arriba al 41% entre els 70 i els 74 anys- s’atribueix al fet que la dona, quan té fills, interromp la seva vida laboral agafant-se excedències o reduint la jornada. Aquesta diferència laboral, que es tradueix després en una prestació inferior, fa augmentar el risc de pobresa entre les dones jubilades. Les dones tenen sous inferiors, cotitzen menys anys però, en canvi, viuran de mitjana cinc anys més que els homes. Tot i això, la població de 65 anys i més ha reduït el risc de pobresa 7,1 punts respecte d’un any enrere. L’any 2012 se situà en el 10,4%, mentre que l’any anterior era del 17,5%.

Cuidadors

El 23,3% de les persones de 65 anys i més ajuden altres llars atenent nens, segons dades del 2011 de l’Idescat. I aquesta proporció ha augmentat des de l’any 2003, quan era del 14,3%. Després de la mare (82%), l’àvia (7,5%) -per davant del pare (4,8%)-és qui fonamentalment es dedica a la cura dels menors de tres anys, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Però aquesta mateixa àvia també ha de fer-se càrrec de la gent gran de més de 80 anys, l’anomenada quarta edat. Han de cuidar els seus pares i els seus néts. I molts cops sense ajuda, ja que tres de cada quatre persones grans que viuen soles són dones.

Més grans

Els majors de 65 anys augmenten en la piràmide de població, mentre que el nombre de menors d’edat baixa. Els majors de 60 anys representen el 19,83% de la població balear i els majors de 80 són el 4,08%, segons dades de l’Ibestat. El seu pes sobre la població augmenta. El 1981, els adults de més de 60 anys eren el 17,41% de la població i els majors de 80 eren el 2,21%, segons l’INE.

Nous consumidors

La gent gran representa un nou target de consumidors i, de fet, els més grans de 65 anys són un dels segments de població amb més potencial econòmic. A causa de la crisi, són dels pocs que tenen uns ingressos fixos i, a part de destinar-los a les despeses bàsiques, com l’habitatge, l’alimentació i ara també a ajudar els fills, les noves generacions de vells també gasten en oci, benestar i salut i viatges. Però els serveis s’han de renovar per adaptar-los a la nova vellesa, cada cop més formada i que exigeix més qualitat. “Jugar al dòmino al casal ja no ens serveix. Hem de repensar els projectes per dinamitzar els nous grans que vénen i oferir-los serveis més atractius i intel·lectualment més potents”, diu Paulina Ballbé. Des de viatges per fer de voluntaris a altres països fins a cursos d’idiomes o conferències. Alguns sectors, com la tecnologia i l’automoció, ja ho han fet amb mòbils i cotxes adaptats als més grans.

82 anys

L’esperança de vida de la població illenca és de les més altes del món: 82 anys de mitjana, i la societat balear del futur proper es caracteritzarà per l’envelliment. Les dones tenen una esperança de vida una mica superior -84,6 anys- als homes -79,4 anys-. El 2002, l’esperança de vida era de 79,5 anys i el 1991, de 76,1 anys. Això ha permès que fills, pares i avis convisquin durant més temps. Si a principis del segle XX podien conviure entre 20 i 30 anys junts, ara ho fan 50 anys. A Europa, els majors de 65 anys passaran d’un 10% el 1950 a gairebé el 33% el 2050.

Més veu

La gent gran rebutja l’antic model paternalista i vol participar en la presa de decisions que els afecten. “Molts cops són les mateixes persones grans les que gestionen el seu propi casal”, posa com a exemple Antoni Salvà. Són moltes les funcions socials que fan: hi ha comunitats de propietaris en què són els veïns més grans, i amb més temps, els que se’n fan càrrec. O gent gran que fa de voluntària en escoles ajudant els nens a fer els deures. L’envelliment actiu ha de transcendir la persona i per això demanen implicar-se presidint organitzacions o entrar en llistes electorals.

stats