Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2014, UN DIARI D’ESCRIPTORS

El plaer de tornar-hi

Quantes vegades hem vist els Pastorets? En quantes versions diferents? Els olesans, esparraguerins, ulldeconencs, cerverins… quantes vegades han vist la Passió, la història de la qual se saben de memòria i fins i tot saben que l’assassí no és el majordom? Quants cops hem sentit el Quintet per a clarinet de Brahms? Quantes vegades hem repassat el 2 a 6 o el 5 a 0? Quantes vegades hem vist Once upon a time in America? O El Padrí I, II, III? Quantes vegades no hem fet un repàs, amb les maquinetes actuals, de capítols de Polònia o Crakòvia? El cicle de l’any litúrgic cristià és narrativament molt intel·ligent: fa un repàs a la vida de Jesús any rere any i els textos que són llegits a les esglésies són coneguts de tots els assistents perquè any rere any són els mateixos fragments bíblics. Es tornen a llegir i a escoltar sense fer escarafalls. Com més grans ens fem, més sovint repetim anècdotes que els altres escolten amb resignació educada però que nosaltres expliquem amb l’entusiasme de la primera vegada. Quan un grup musical fa un recital, els presents sovint canten o taral·legen aquella cançó que han escoltat un centenar de vegades. És més: els agrada que hagin inclòs aquella peça que els agrada tant i que han escoltat reiteradament.

La nostra vida està farcida de moments dedicats a repassar coses ja vistes o escoltades o, si més no, sentides. Però quan parlem de rellegir un llibre, la gent arrufa el nas. “No, no, ai, uix, que ja l’he llegit!”, diem per espolsar-nos la temptació de reincidir. En el fons, i no vull aigualir la festa a ningú, rellegim moltíssim però de manera inconscient. Les relectures, forçades sovint, que els estudiants han de fer dels seus llibres de consulta...! I la gent menuda, les moltes relectures que fan de les seves novel·les o els contes preferits! I també rellegim literatura, sobretot poesia. El poema demana la relectura immediata perquè mai no és evident el resultat que actua en nosaltres i, a més, exigeix el compromís d’una nova lectura més endavant. Certament, la relativa brevetat del text hi ajuda. Sovint, quan sóc davant dels prestatges de poesia perquè vull agafar un llibre o consultar un vers que només recordo a mitges, sense adonar-me’n, robo uns minuts pessigant un llibre quasi a l’atzar i en rellegeixo un parell o tres de poemes per una gran raó: perquè sí. Quan en un recital de poesia coneixem el poema que reciten, el seguim atentament, de vegades xiuxiuejant-lo, movent els llavis sense adonar-nos-en... I som feliços perquè retrobem un amic.

Però com ho pelem, això de rellegir novel·les? Aquí les coses ja no són tan clares. Els lectors tenim maneres diferents de prendre’ns la lectura; hi ha el que llegeix pausadament, retornant al que acaba de llegir i que, fins i tot, comenta, entusiasmat, a la gent que té a la vora, coses que creu que val la pena comunicar. A l’altre cantó hi ha el lector devastador, que llegeix apassionadament, amb un ritme viu, i que quan ha acabat un títol n’agafa un altre sense respirar i s’hi capbussa sense manies; i que potser li agradaria saber llegir en diagonal per poder fer més títols al mes.

L’altre dia, a Molins de Rei, em vaig trobar una lectora que em deia, potser no amb les mateixes paraules, que després de llegir un llibre que t’ha agradat, has de deixar passar uns dies fent una mena de dol, assimilant la lectura i respectant l’atmosfera que t’ha fet viure el llibre acabat, abans d’endinsar-te en un món diferent. Cada llibre és un món i cada lector és un món. Alguns ja porten a dins la naturalesa de relectors; d’altres l’han de conquerir amb un petit esforç i una sola cautela: si no hi ha imperatius professionals (penso en els professors de literatura que no sempre poden triar què han de rellegir) inicia’t en la relectura amb un llibre que, mentre el llegies, et deies que potser més endavant el rellegiries. O t’ho vas dir i ho vas saber en el moment d’acabar-lo i trobar-te orfe del món que abandonaves tancant l’última pàgina del llibre que t’havia acompanyat durant uns dies o unes setmanes. Són aquella mena de llibres dels quals intueixes que tenen secrets que no has acabat de descobrir i al mateix temps et deixen la porta oberta perquè els revisitis. Si mai tens la sensació que rellegint perds el temps perquè tens una cua esfereïdora de llibres, pensa que, certament, la cua anirà més lenta però si encertes en la relectura, la teva saviesa lectora haurà pujat uns quants graus. I, per descomptat, entendràs amb més intensitat què és el plaer de llegir.

Com deia Shmuel Yosef Agnon (i jo faig dir a Isaiah Berlin en una novel·la), embolicant la troca, només cal llegir els llibres que mereixen ser rellegits. Però els hem de rellegir! Aquests llibres rellegibles són una mina de descobriments, epifanies, retorn de records i vivències absolutament personals. Són el savi plaer de saber tornar-hi.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF