Brussel·les."Teníem un pla polític sobre la taula i els Germans Musulmans ja l'havien acceptat. L'exèrcit egipci també hauria pogut donar-hi suport". Però no ho va fer i, en comptes d'això, va decidir obrir foc contra les protestes de manifestants pro Mursi al Caire. Era la sorprenent revelació a l'agència de notícies Reuters de l'enviat especial de la Unió Europea pel Pròxim Orient, Bernardino León, que va ser un dels protagonistes dels fracassats esforços diplomàtics europeus per fer de mediadors en la crisi a Egipte.
Uns esforços que van incloure una visita a Egipte de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, que es va entrevistar amb Mursi al lloc on estava detingut el 30 de juliol. Dimecres, després de l'assalt de les forces de seguretat egípcies als campaments dels partidaris de Mursi, la diplomàcia europea va emetre tres comunicats que instaven al diàleg.
El següent pas del bloc europeu és convocar una reunió extraordinària dels responsables d'Exteriors dels Vint-i-vuit, que podria tenir lloc dilluns o dimarts que ve a Brussel·les. Serà una reunió dedicada monogràficament al caos egipci que podria servir per consensuar sancions al règim. Brussel·les, doncs, no es rendeix i continua fent crides a la calma, rebutjant la violència i demanant que es reprengui el diàleg pacífic. En la seva última declaració, Ashton es va dirigir només a les forces de seguretat i les va instar a actuar "amb la màxima moderació".
Dinamarca atura l'ajuda
Més contundents van ser les paraules del president francès, François Hollande, que va alertar que "cal fer tot el possible per evitar una guerra civil". Dinamarca, per la seva banda, va passar de les paraules als fets i va retirar l'ajuda al desenvolupament a Egipte. Diverses capitals europees, com Londres, Berlín, Madrid i Roma, van convocar els respectius ambaixadors egipcis per demanar-los explicacions sobre la repressió policial al Caire.
