Una llei que ha durat com un embaràs
En nou mesos Gallardón ha topat amb la comunitat mèdica, l’oposició i el PP
BarcelonaHan passat nou mesos. El que dura un embaràs. Aquest ha sigut el recorregut efímer de la reforma de la llei de l’avortament pilotada per Alberto Ruiz-Gallardón, una de les iniciatives més polèmiques del govern espanyol, que ha acabat amb la dimissió del ministre de Justícia, que ahir va assumir el final de la seva vida política després d’haver-se convertit en un cap de turc del gir cap al centre que pretén Mariano Rajoy. Amb l’aval precisament del president espanyol, Gallardón compareixia després del consell de ministres del 20 de desembre del 2013 per presentar l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament. Era un encàrrec del govern, com el ja exministre es va encarregar de detallar en la seva compareixença, tot i que al PP no tothom s’hi sentia còmode. El nom de la reforma era tota una declaració d’intencions: llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada.
D’una llei de terminis es pretenia passar a una norma de supòsits, fins i tot més restrictiva que la del 1985: en l’avantprojecte, Gallardón plantejava que la dona només avortés en cas de risc clar per a la seva salut física o psicològica i en cas de violació. La regressió introduïda pel govern del PP, en direcció oposada a la legislació estesa a Europa, va provocar una allau de crítiques, des de l’oposició fins als professionals sanitaris. A les files populars també es van evidenciar esquerdes des del primer moment, i han acabat convertint l’encàrrec fet a Gallardón en un projecte fracassat. “Com a president, crec que he pres la decisió més sensata”, va sintetitzar el president espanyol per justificar la marxa enrere. Aquest és l’escenari que ha conduït el PP a retirar la llei.
La fractura al PP
De Monago a Feijóo: sense consens tampoc al partit
Les discrepàncies es van fer evidents des del primer moment. El més bel·ligerant va ser el president del govern extremeny, José Antonio Monago. “Ningú pot negar a ningú el dret de ser mare, ni tampoc ningú pot obligar ningú a ser-ho”, va expressar Monago en el discurs institucional de Cap d’Any, que va recordar que la ideologia no “s’ha d’introduir en assumptes d’estat com l’educació, la sanitat o la dependència, i tampoc en matèries tan sensibles com la reproducció assistida o la interrupció voluntària de l’embaràs”. La de Monago no va ser l’única veu crítica que li va aparèixer a l’ara exministre de Justícia. També van expressar dubtes Juan Vicente Herrera, president de la Junta de Castella i Lleó; Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta, i la diputada Celia Villalobos, entre d’altres. Gallardón sí que havia trobat suports en l’ala més dura del PP. Ho va verbalitzar el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “No hi ha res més progressista que protegir els més desafavorits”, va afirmar.
El rebuig dels metges
La comunitat mèdica ha defensat mantenir la normativa actual
El govern espanyol ha topat amb les discrepàncies dels professionals de la sanitat de l’Estat. En els últims mesos s’ha produït un degoteig de posicionaments en contra de la llei, amb excepcions comptades, com la de la Conferència Episcopal Espanyola i els col·lectius pro vida. A Catalunya una trentena de societats mèdiques van elaborar un manifest al juny en què alertaven que la reforma que plantejava el govern espanyol tindria “conseqüències negatives en la salut de la població”. Els metges catalans fins i tot han apel·lat a Europa per frenar la llei.
La rebel·lió autonòmica
La Generalitat pretenia ajudar a burlar la reforma de l’avortament
L’executiu de Rajoy ha topat amb la rebel·lió de diverses comunitats autònomes, algunes governades pel PP, com Extremadura. El Parlament extremeny va reclamar al febrer aturar la llei de l’avortament a petició del grup popular. Andalusia va prendre una determinació semblant. Catalunya ha reclamat mantenir l’actual legislació i havia buscat solucions per esquivar l’aplicació de la reforma: Salut pretenia crear un circuit intern per agilitar els avortaments. Les Canàries, el País Basc i Astúries també van mostrar la seva oposició a una llei que consideraven un retrocés inacceptable.
La pressió d’Europa
Els eurodiputats havien carregat contra el projecte de Gallardón
El projecte per convertir la llei de l’avortament espanyola en una de les més retrògrades del continent va sorprendre la Unió Europea. El gener passat, en un debat celebrat durant la sessió plenària a Estrasburg, els eurodiputats van demanar a Madrid que fes marxa enrere en la seva intenció d’eliminar la llei de terminis. Els eurodiputats dels grups d’esquerres i del grup liberal van carregar contra el projecte. La reforma fins i tot va inquietar la dreta més reaccionària d’Europa. La ultradretana Marine Le Pen va argumentar al gener que ella no donaria suport a França a una llei de l’avortament com la del PP.
