El jutge del moviment vibracionista

No hi cap ni un misto, ni que estigués apagat. 240 butaques i desenes de persones dretes, desenes més assegudes a terra per sentir el jutge vibracionista sobre “com construïm un nou estat”. A l’Hospitalet. Al Centre Cultural Barradas. A la sala del vibracionisme: el corrent pictòric que el 1917 el pintor uruguaià Rafael Barradas es va treure del pinzell. Fusiona cubisme i futurisme. Vibrant. Vital. Estampes urbanes (moltes pintades a l’Hospitalet) en múltiples dimensions. Com si et despentinés l’aire. Com anar en moto a tota velocitat. Com els cabells del jutge Santi Vidal. Arriba. I vibra tot.

La gent s’aixeca com un pinzell a l’uníson aplaudint i cridant independència. Ell, amb mirada alentida. De braços plegats. Es descongela: “És un dia especial per a mi, perquè des de divendres el meu càrrec de jutge ha estat en joc. Continuaré fent la meva feina i la voluntat de continuar fent ús del meu dret de la llibertat d’expressió i la redacció d’aquests documents jurídics per començar a fer les pedres d’un nou país”. Aplaudiments de tots els moviments artístics. Som-hi. Cap al pop art.

“El pla B sortirà”

Tindrem els nostres minuts de glòria: “Si no és el 9-N serà el 10-D o el 8 de febrer... Estigueu tranquils, votarem”. Però, i si no votem el 9-N? Clarobscur amb final expressionista: “El pla B sortirà. Per prudència em permetreu que no l’expliqui”. Aplaudiments pantone arc de Sant Martí. “Existeix, està ben planificat, és complex, però més aviat que tard ens donarà el mateix fruit, que és que els ciutadans de Catalunya manifestin la seva voluntat”.

Passem al futurisme. L’esborrany de la hipotètica Constitució catalana diu que estarà acabada a finals d’any o a principis del 2015. I que la posaran a disposició de la ciutadania perquè durant sis mesos hi pugui fer aportacions. I després la lliuraran al Parlament. Aplaudiments postimpressionistes. Passem a l’hiperrealisme del nou estat català. Apropar la justícia al ciutadà, fer jutjats de barri, de districte, que resolguin el 90% dels plets. I que els processos durin un any (ara 3,4 anys de mitjana). Aplaudiments romàntics. Avantguardisme radical. Referèndums revocatoris: “Si un regidor, un alcalde, un diputat incompleix el programa electoral que vosaltres vau votar, estarà incomplint un contracte amb la ciutadania i podreu demanar a la justícia que el destitueixi”. Aplaudiments neopunks.

Ara anem cap a l’art abstracte futurista realista: “No patiu per les pensions, els sous, la sanitat. Passarem uns anys difícils, però el 2017 caminarem com a nou estat i al 2020-2022 estarem entre els 10 millors estats d’Europa”. Aplaudiments de triomf del vibracionisme. La sorpresa pictòrica és a la sortida. Més d’un centenar de persones que no han pogut entrar sentint-ho tot a mode vibracionista. I més art del moviment. Al bar del costat, a El Trifàsic, un home cantant tota la conferència del jutge Vidal de memòria a la parròquia. I vibra, ell, i el trifàsic que té a la barra.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF