Publicitat
Publicitat

EGIPTE, ESTAT D'EMERGÈNCIA

El jihadisme es fa fort al Sinaí

Una emboscada prop de la frontera amb Gaza deixa 25 policies morts mentre els rumors sobre l'alliberament de Mubàrak disparen la tensió

Les forces de seguretat egípcies van patir ahir l'atemptat més sagnant dels rebuts durant l'ofensiva llançada pels grups extremistes islàmics després del cop d'estat que va deposar l'expresident Mursi. L'atac, que va tenir lloc un cop més a la península del Sinaí, es va saldar amb la mort d'almenys 25 agents de policia. En canvi, el Caire va fer ahir un pas més en el seu retorn a la calma després d'uns dies de gran tensió. Però la vida a la capital continua marcada pel toc de queda, que comença cada dia a les 7 de la tarda.

Segons MENA, l'agència de notícies oficial d'Egipte, els agents, vestits de paisà, es dirigien en dos autobusos a una caserna prop de la frontera de Gaza quan es va produir l'atac. Hi ha diverses versions sobre els detalls de l'operació. Mentre que la televisió pública egípcia va dir que els dos autobusos van rebre l'impacte de projectils, el diari Al Ahram , citant fonts policials, assegurava que sis homes armats van aturar els autobusos, van fer sortir els policies dels vehicles i els van executar un per un.

Després de l'atemptat, les autoritats van ordenar tancar el pas de Rafah fronterer amb la franja de Gaza. Els palestins que complien els estrictes requisits per obtenir l'autorització per travessar la frontera van quedar atrapats.

La península del Sinaí és un autèntic polvorí des de principis de juliol. Pràcticament cada dia hi tenen lloc atacs contra comissaries de policia o controls militars. Territori remot i de geografia inhòspita, el Sinaí ha esdevingut un santuari per als grups jihadistes durant els últims anys, i sobretot després de la revolució que va derrocar Hosni Mubàrak, el febrer del 2011. Els detractors dels Germans Musulmans sostenen que l'històric moviment islamista es coordina amb els grups extremistes, si bé els líders de la confraria han condemnat públicament els atacs a les forces de seguretat.

Tot i que el Sinaí és el centre neuràlgic de l'onada d'atemptats islamistes, també s'han produït atacs esporàdics en altres punts de la geografia egípcia. Tal com va passar amb el d'ahir, no solen ser reivindicats per cap organització. A finals de juliol, una bomba plantada davant d'una comissaria va matar un policia a la ciutat de Mansura, i dimecres passat, coincidint amb el brutal desallotjament de la mesquita de Rabà al-Adauiya, es van assaltar diverses instal·lacions de l'exèrcit i la policia als feus islamistes de l'Egipte rural.

El cop incita els radicals

La gran pregunta que es fan els analistes és si els grups jihadistes seran capaços d'estendre el seu àmbit d'acció més enllà del Sinaí. No sembla que els Germans Musulmans estiguin disposats a liderar una insurrecció armada, però alguns dels seus militants podrien experimentar un procés de radicalització que els portés a allistar-se a un grup terrorista islàmic. El cop d'estat contra Mursi i la posterior repressió dels seus seguidors representa una ocasió d'or per als grups afiliats ideològicament a Al-Qaida per eixamplar el seu suport. "Si hi ha un moment per donar suport a Al-Qaida, aquest és ara. Aixecar la bandera d'Egipte és una prioritat", demanava un tuit dels Al-Shabaab, el grup jihadista somali.

L'atemptat arriba l'endemà que almenys 38 seguidors dels Germans Musulmans, tots arrestats els últims dies, morissin mentre eren traslladats en un comboi a la presó d'Abu Zaabal. D'acord amb la versió oficial, els vehicles que traslladaven els detinguts van patir un atac, i per evitar la seva fuga els agents van llançar gasos lacrimògens dins els camions, cosa que va provocar l'asfíxia dels simpatitzats islamistes. No obstant, la confraria sosté que els seus seguidors van ser assassinats de manera premeditada.

Polèmica sobre Mubàrak

D'altra banda, fonts judicials van desmentir ahir a l'agència France Presse que l'exdictador Hosni Mubàrak estigui a punt de ser posat en lliberat, tal com havia declarat el seu advocat al migdia. L'octogenari expresident ja fa més de dos anys que està en presó preventiva, el període màxim que permet la llei. No obstant, el govern el mantindrà retingut gràcies a un nou procés en què s'enfronta a càrrecs de corrupció.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF