08/05/2015

El graner de blat per fer pa independentista

2 min
CiU, ERC i la CUP van obrir conjuntament ahir la campanya local a Granollers.

GranollersTota la plaça fa la fressa que fan els nens quan oloren l’estiu. Són moixonets volant d’una banda a l’altra. Terrasses de nius de pares i padrins. Bancs de jubilats afilerats com un exèrcit d’ulls. Postal de benvinguda a la calor. Davant de l’Ajuntament, silenci. Tres minuts. La pancarta diu: “10 dones assassinades en mans dels seus maltractadors”. Hi ha 20 dones i 4 homes. Aplaudiments de les quaranta-vuit mans. Algunes mans xoquen amb la de l’home. I més mans a l’esquena. És Josep Mayoral. PSC. Alcalde de Granollers des del 2004 (ara nou partits es presenten al municipi). “Un Pasqual Maragall del Vallès”, em diu una veïna. Entra a l’Ajuntament. I dins la Porxada l’estelada de la tarima pica l’ullet a l’estelada gegant que presideix la plaça.

La Porxada de Granollers: cinc segles dempeus. Com un graner a l’aire lliure. Servia per cobrir el blat quan es feia el mercat. Ara és un graner del blat sobiranista per fer pa independentista municipal. Acte conjunt: CiU, ERC - Acció Granollers i Crida per Granollers - CUP. Fermentats per l’ANC i Òmnium. A dins, uns 200 votants de gra independentista. I desenes més que fan vessar la Porxada. Fora del graner, unes cent persones a les set terrasses. Cinquanta als nou bancs. I caminants amb banda sonora pròpia.

Dins del graner Maria Oliver (CUP) llegeix des d’un faristol de música poesia política: “Tenim la il·lusió del primer petó”. I com enamorats, “caminem cap a la independència”. Versos per la independència nacional, social, per la sanitat, l’educació, retallades, corruptes... “Independència per capgirar-ho tot”. Fora del graner independentista, jubilats panxuts i desdentats riuen des d’una distància de cinema mut. I els pardals humans de les terrasses fan el seu piu-piu indiferents a la fermentació independentista.

Dins del graner. Pep Mur (ERC) parla sense papers. Llista estudiada de tots els diners que volen cap a Espanya. Llista de tots els motius per la independència. Més llistes per la necessitat de la independència... Però de sobte mira pel telescopi local. Es gira. Mira a l’Ajuntament. “No hi ha cap bandera”. Els sobiranistes van demanar que onegés la catalana. I l’Ajuntament deia que tres banderes. Resultat: cap bandera. També mira la façana nua Àlex Sastre (CiU). Mira de cua d’ull targetes amb notes: “Si vingués un extraterrestre no sabria en quin país vivim”. Recorda aquell 1931 en què la seva àvia (una de les fundadores d’ERC - Estat Català al poble) va proclamar la República catalana. Aleshores sí que hi havia banderes. I Sastre també fa hissar la independència.

Fora del graner. Els pares renyen els fills pels volts descontrolats per la plaça. Els jubilats passen d’observar el cel a catalogar sabates terrenals. Les taules metàl·liques reboten somnis de vacances aèries. Virtualitat d’estiu.

Dins el graner, els grans de blat independentista canten Els segadors. El pa fermenta emoció. Els candidats criden a una veu: “In, inde, independència!” Un veí que surt del graner m’ensenya el diari de l’ANC per explicar-ho: “Per què no ho reparteixen als de fora de la Porxada?” S’ha de vendre el pa.

stats