Tot esperant llegir a la realitat el que es llegeix als llibres
BarcelonaEl mira. Es miren. “Va, fes-me una dedicatòria. M’has conquistat amb la mirada”, diu l’Albert. I Vicent Partal somriu. Els ulls mediterranis del periodista signen Desclassificat: 9-N (RBA). Ho veiem. “La gent se sorprèn d’uns quants secrets del 9-N”, diu Partal. Què hi ha darrere d’aquell dia de vots i roses? Descobrim la foto d’un moment. La instantània que no podem deixar de mirar i remirar. Vam quedar guapos. Hem canviat? “No s’ha desinflat”, per a Partal. La gent es vol continuar veient: “He mirat on eres”, diu l’Esperança, que buscava el periodista des de feia estona. I signa la imatge que emmiralla. Mirem. Què hi ha darrere d’aquella foto de somriures democràtics que va ser un Escac a l’Estat (Pòrtic) per a Pere Martí? Mentre el periodista signa en Ramon s’avança i mou fitxa: “Sóc altament optimista”. Rialla fotogènica. A punt per ser una altra imatge del dia de més vots i més roses. El periodista aixeca el cap. Tanca el llibre. L’hi dóna a en Ramon. Marxa perquè també espera una signatura final. “La gent vol saber coses. Ho han fet tot. I vol saber com es resol això. Com ho acabem?”, reflexiona Martí. Preguntes que viuen esperant en un banc de mirades. Partits? Societat civil?
La resposta ja s’ha aixecat, ja camina. Per a Andreu Barnils és La revolució tranquil·la (Rosa dels Vents). El periodista creu que el paper de l’ANC és clau en el camí cap a la independència. El caminar de l’Assemblea empeny els partits. Signa més pressió cap al 27-S. Més rebuf d’una central humana d’energia darrere el clatell polític que va davant. Però hi ha més corredors. Broten moltes samarretes polítiques virolades. Creix també un Escac al poder. L’auge de l’esquerra alternativa (Deu i Onze Edicions), per al periodista Roger Tugas. Un altre taulell d’espera. Unes altres preguntes. Què faran les noves formacions? Final obert. I tornem a la casella inicial. La de totes les mirades.
Cada clic és una pregunta que es dispara. El cantant Gerard Quintana agafa la càmera i no para de fer fotos. És un més. Tot són clics. Arriba el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el president del grup de comunicació TeleTaxi, Justo Molinero. Són els Revoltats en català i Sublevados en castellà (Ara Llibres i edició del periodista Saül Gordillo). Els esperen. Molinero signa amb la placidesa d’un somriure de viatge transatlàntic. A Junqueras li aterren tots els avions de cels de futur: “Porta’ns a un nou país, sisplau, Oriol!” Signa i també enlaira preguntes: “D’on ets?”; “Què fas?” El trànsit de somnis aeris no s’atura: “Porta’ns a una Catalunya lliure”. També altres autors s’enlairen cap a ell. Aterra el lingüista i catalanòfil alemany Til Stegmann. Deixa uns minuts de ser Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Pagès). Mira el cel: “El futur és molt interessant”, diu. I en Junqueras fa el pronòstic: “Ens en sortirem”. De moment, a esperar, llegint llibres.
