El Mediterrani és més un llac que un mar. El futur dels països del sud d'Europa i el del nord d'Àfrica estan molt lligats. La dependència energètica i les migracions en un sentit, i les inversions i el desenvolupament en l'altre, han convertit aquesta regió, encara que des de la UE no s'entengui, en un club que podria avançar conjuntament i amb força. El greu problema és el segle de decalatge en el desenvolupament cultural, religiós i polític del sud. Tant pel bé de les seves poblacions com de les nostres, ens convenen règims estables, però sembla molt difícil estabilitzar-hi un règim que no sigui una dictadura militar o teocràtica. Les fluctuacions del preu del cru no són més que un símptoma d'aquesta inestabilitat. Amb cinisme podríem preguntar-nos si és més estable una dictadura militar o una d'islamista... Però, seriosament, hauríem d'ajudar a consolidar situacions de democràcia real.
