La coordinació que demostren tots els poders de l’Estat quan es tracta d’oposar-se a la possibilitat que la ciutadania catalana es pugui expressar a les urnes sobre el seu futur polític és realment formidable. Tant, que si l’haguessin aplicat, per exemple, a impulsar un model alternatiu de creixement econòmic, l’estat espanyol se n’hauria sortit molt millor de la crisi. Perquè la qüestió catalana ha aconseguit unir-los a tots. El PP i el PSOE, amb Rubalcaba i amb Sánchez. L’executiu i el legislatiu. Els grans mitjans de comunicació i la intel·lectualitat orgànica de la dreta i del centreesquerra. I ara s’hi afegeixen els òrgans d’estat i del poder judicial. Consell d’Estat, Fiscalia i, el que és més seriós, el Tribunal Constitucional. Tots actuen d’una manera clarament sincronitzada. Tot plegat evidencia que, des de Madrid, hom considera la consulta una qüestió d’estat, que ha activat l’instint de supervivència d’un vell estat europeu. I això sembla que està per sobre de principis com ara la separació de poders.
