Publicitat
Publicitat

Un continent, un mercat de comunicacions electròniques

El lobi d’operadors perd una batalla, però no la guerra

Un dels principals objectius de la integració europea sempre ha estat convertir el continent europeu en un únic mercat de més de 500 milions de ciutadans i consumidors. Estem encara lluny d’assolir aquest objectiu, però en l’àmbit de les comunicacions electròniques s’ha fet un pas de gegant. El setembre de l’any passat la Comissió Europea va presentar al Parlament Europeu un paquet legislatiu molt ambiciós anomenat Continent Connectat, en part aprovat ara pel Parlament, que acosta més el poder cap a Brussel·les i l’allunya dels reguladors i de les interferències dels governs estatals. Al final del procés es preveu l’existència d’un únic regulador europeu per un únic mercat.

Molts hem patit el que suposa rebre la factura de mòbil quan hem viatjat a altres països fent servir normalment serveis mòbils, i els parlamentaris i funcionaris europeus, per la part que els toca, ja fa temps que hi volen posar remei, primer imposant una rebaixa i unes tarifes úniques per sobre de qualsevol regulació nacional, i ara legislant-ne la supressió futura dels càrrecs per roaming. Aquesta decisió pot rebaixar els ingressos dels operadors fins a un 5%, en un servei que és dels més rendibles del seu catàleg. La tendència lògica serà cap a una equiparació de les tarifes de mòbils a tot Europa, una de les conseqüències d’estar en un mercat únic.

La neutralitat de la xarxa

Les conseqüències econòmiques de l’eliminació del roaming, però, no són res comparades amb l’efecte que pot tenir la neutralitat de xarxa sobre els ingressos futurs que les operadores esperaven obtenir de la monetització de les anomenades aplicacions OTT (over the top ), tipus Skype, Netflix, Google, YouTube, etc. El Parlament Europeu fins i tot ha reforçat la proposta de la Comissió, tapant alguns forats que haurien permès als operadors facturar per uns “serveis especialitzats” que garantirien que aquests serveis tinguessin prioritat i, per tant, més velocitat a la xarxa, segregant així internet en dos nivells de qualitat.

El Parlament, amb els vots dels grups socialista, dels liberals, els verds i l’esquerra, ha introduït esmenes que reforcen la definició de neutralitat de xarxa: “El principi segons el qual tot el trànsit d’internet serà tractat igual, sense discriminació, restricció o interferència, independentment de qui l’enviï, qui el rebi i quin sigui el contingut, el servei i l’aplicació”. Només es permet la comercialització de serveis especialitzats quan la capacitat de la xarxa sigui suficient per donar aquests serveis sense que afectin la qualitat dels altres serveis, i no es permet comercialitzar un servei especialitzat millorant les condicions tècniques d’un servei substitutiu: és a dir, no pot haver-hi un Skype en obert i un Skype de pagament amb més qualitat de xarxa.

La reacció dels operadors

Els operadors han estat fent un lobi molt intens que havia aconseguit rebaixar les exigències de la proposta legislativa i deixar uns quants forats oberts de cara al futur. Amb les esmenes del Parlament, però, l’associació de grans operadors ETNO no s’ha estat de dir que “la norma aprovada ahir és un pas en la direcció equivocada, que té el risc de debilitar la indústria digital europea que afavoreix el creixement i la creació de llocs de treball”.

Han perdut una batalla, però encara no la guerra, ja que aquesta legislació l’haurà de ratificar abans de fi d’any el Consell de la UE, on els governs tenen l’última paraula i són més fàcils d’influenciar que no pas un Parlament.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF