Les andanades de Bárcenas no tomben Rajoy

MadridCap denúncia de Luis Bárcenas, dins o fora dels jutjats, farà canviar els plans de Mariano Rajoy. Si més no per ara. A l'hora que l'extresorer Bárcenas deixava anar davant el jutge Pablo Ruz que li havia fet pagaments en negre els anys 2009 i 2010, el president del govern confirmava des de la Moncloa que no té cap pudor a no donar les explicacions que li reclama l'oposició i que pensa seguir així fins a esgotar la legislatura.

Ahir era el dia D, una jornada que es preveia decisiva per a Rajoy i el futur del seu govern. Bárcenas sortia momentàniament de la presó per anar a explicar al jutge que instrueix el cas Gürtel i la peça separada dels papers de Bárcenas la seva versió de tot el que ha anat publicant El Mundo els últims dies. Es temia que ho destaparia tot i ho va fer. Va ratificar l'existència d'una estructura financera il·legal del PP i va llançar noves acusacions contra Rajoy i la seva número dos, María Dolores de Cospedal. Però res va alterar els plans de Rajoy. I ja es coneixien part de les revelacions de l'extresorer quan el president feia la roda de premsa amb les declaracions que volia fer escrites en un paper, al marge de les preguntes.

No vol sortir "cada dia"

El president espanyol sortia davant la premsa obligat pels compromisos internacionals, havia de donar comptes de la cimera bilateral entre Espanya i Polònia i no podia evitar que se li preguntés sobre l'escàndol polític més rellevant dels últims temps, tot i que va intentar frenar-ho. No va voler entrar en cap detall en línia amb els missatges que havien anat llançant aquests dies fonts de la Moncloa. La seva tesi és que "l'estat de dret no se sotmetrà a cap xantatge". De fet, va justificar que no estigui contestant cada un dels dards de Bárcenas. Al seu parer, no té sentit demanar a un president del govern que surti cada dia al pas d'insinuacions, rumors o informacions interessades. Només va negar una cosa amb claredat: que tingués intenció de pressionar en el passat, present o futur les persones que investiguen el cas Bárcenas, tal com s'havia publicat. Va afirmar que mentre ell sigui president això no passarà.

En cap moment es va admetre, però des del PP eren conscients que les paraules del president no havien convençut a ningú. La prova és que a última hora de la tarda va sortir Cospedal per negar cada una de les acusacions que havia fet Bárcenas en seu judicial, quan fins ara es limitaven a llançar una negativa global. Tot són "calúmnies i mentides", va assegurar Cospedal, que va posar especial atenció a desmentir que ella i el seu cap de files haguessin cobrat 90.000 euros el 2009 i el 2010, quan teòricament Bárcenas ja no treballava al PP -malgrat que cobrés i tingués despatx a la seu del partit-. Cospedal va mostrar el seu desig d'anar a explicar-li tot al jutge com a testimoni tan aviat com sigui possible.

Aquesta era també una manera de suavitzar l'impacte mediàtic que pot arribar a tenir la compareixença a l'Audiència de la secretària general del primer partit de l'Estat, que només seria superat si, arran de les denúncies d'ahir de Bárcenas, el jutge s'atrevís a cridar a declarar el president del govern espanyol.

De portes endins, les persones més properes al president asseguraven ahir que estaven igual de tranquil·les que abans que Bárcenas declarés davant Ruz, perquè mantenen que l'únic que fa l'extresorer és amollar el ventilador de les mentides per desviar l'atenció sobre el seu procés penal.

A l'hora de la veritat el problema real de Rajoy -pel que se sap fins ara- és més moral que penal i és per on la resta de partits poden reclamar responsabilitats polítiques. Mentre que ahir Rajoy mantenia que no diria ni una paraula més sobre els suposats cobraments en negre, apel·lant que ja ho havia dit tot el 2 de febrer, "perquè no hi havia res de nou", l'oposició pensa tot el contrari, que les últimes revelacions de Bárcenas, en especial la publicació dels missatges telefònics entre l'extresorer i el líder del PP, en proven la connivència. I, per això, treballen a contrarellotge, per mirar com poden forçar la caiguda de Rajoy abans de l'agost.

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va prendre la iniciativa d'encetar els contactes amb la resta de partits per trobar la fórmula adequada perquè es visualitzi que Rajoy està acabat políticament i forçar-lo a plegar. Les propostes van des de desgastar el PP amb debats en la diputació permanent del Congrés -l'òrgan de guàrdia fora del període de sessions- fins a reclamar la dissolució de les Corts i convocar eleccions.

Les pors del PSOE

Aquesta opció és la que menys agrada als socialistes, que temen que unes eleccions amb aquest panorama castigarien el bipartidisme fins a extrems inimaginables. Rubalcaba, envoltant la proposta de responsabilitat pública, creu que el més correcte seria provocar el relleu al PP. Davant la discussió sobre la conveniència o no de presentar una moció de censura conjunta, ahir CiU es va obrir a discutir-ho, però posant com a condició que en el programa de govern alternatiu, que ha de recollir la moció, es reculli la possibilitat de fer la consulta catalana.

L'èxit de qualsevol moviment és ara improbable. La resistència de Rajoy està provada al llarg de la seva carrera. No té l'aplaudiment del carrer, però sí el control del partit. D'ell depèn complir el mandat, i ahir assegurava que, ara com ara, està determinat a fer-ho.