08.45
L'ofrena floral al monument a Rafel Casanova és la Diada vintage . Fa només cinc anys era l'acte central de l'Onze de Setembre; avui comença a fer olor de resclosit. Poques coses han passat tan ràpidament de moda com aquesta. Ara és com aquella tieta malalta que has d'anar a veure el dia de Nadal abans de dinar, sí o sí. Un tràmit que s'ha de complir i que com més aviat te'l treguis de sobre, millor. El panorama és desolador. Són les 9 del matí i no hi ha ningú. Ningú vol dir ningú. Només periodistes i autoritats, caps de premsa i directors de protocol. Tot queda entre nosaltres. Les ofrenes estan a punt de començar i ja fa estona que plou. Els enviats especials de teles i ràdios fan cara d'interpretar el mateix paper teatral: Tot esperant Duran . Algú l'ha vist, per cert?
09.15
El conseller Mas-Colell es retira l'aigua del cap fent servir la mà com si fos un eixugaparabrises, ara cap a l'esquerra, ara cap a la dreta. Ell i tot el Govern, amb Artur Mas al capdavant, han cantat Els segadors sota la pluja i a pèl. Els membres de la Banda Municipal de Barcelona han interpretat l'himne drets per no mullar-se el cul. Tenen les cadires xopes. Passen més delegacions -l'Ajuntament de Barcelona, la mesa del Parlament, la Diputació- i Els segadors sonen en versió vintage . Han marxat els músics, han deixat un CD amb l'himne i qui arriba finalment és Duran Lleida. El líder d'Unió trenca el protocol: fa declaracions sense haver fet l'ofrena. Té pressa, molta pressa. Ara mateix salpa cap a Panamà.
10.15
Missa a Santa Maria del Mar en record dels que van donar la vida per Catalunya el 1714. A l'homilia, l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, fa un remake d'aquell clàssic de Torras i Bages: "Catalunya serà cristiana o no serà". El cardenal proclama: "El nostre país, sense el matrimoni i la família, difícilment pot assolir les seves finalitats". No diu, però, quines són aquestes finalitats. A la basílica del Born, una mica més de mitja entrada. Bandera catalana al presbiteri i alguns fidels que de bon matí ja van equipats amb samarretes grogues. És de les poques vegades que veig més gent a missa que al carrer. Que s'està més calent a dins d'una església que a fora.
10.50
El PP ha triat música d'un gitano català -El Pescaílla- per animar els instants previs al seu acte de la plaça del Rei. Assistència calculada a cop d'ull: 100 paraigües. Encara plou a Barcelona i pels altaveus ressona la veu del marit de Lola Flores versionant un bolero d'Armando Manzanero: " Esta tarde vi llover, vi gente correr y no estabas tú ". Suposo que amb els millors desitjos del Partit Popular que la pluja s'allargui, com a mínim, fins a les 17.14. L'únic element groc que es fa visible és el micro de 13TV, la cadena dels bisbes, fins que fa la seva aparició estel·lar Alícia Sánchez-Camacho. I sí, avui ha decidit vestir-se de groc o d'un color que s'hi assembla molt. En el seu discurs explica per què han triat aquest escenari: "Aquí és on els Reis Catòlics van rebre Cristòfor Colom. Espanya va saber que era el país més gran del món des d'aquesta plaça". L'acte s'acaba amb el Cant de la senyera (no Els segadors ), globus vermells i grocs que s'enlairen i l'Alícia mirant el cel a veure si aquesta tarda "ve llover ".
12.00
Moments de pell de gallina abans de començar l'acte institucional al Parc de la Ciutadella. Fa un fred que pela. Torna a ploure amb ganes i el primer paraigua que s'obre entre el públic és el del doctor Corbella per aixoplugar Maria de la Pau Janer. Si això continua així, el balanç al final de la jornada serà de 50.000 pulmonies per la independència, 2.000 segons la Delegació del Govern.
15.03
Tots recordem què fèiem a aquesta hora avui fa 12 anys.
15.42
Satisfacció a la cara de Francesc Mauri, que finalment pot aparèixer en pantalla des de l'exterior de TV3, sense paraigua, i proclamar orgullós que "la Via Catalana no perilla". Semblava que els dies previs els meteoròlegs no ens volguessin dir la veritat per no espatllar la festa. Com aquell metge que administra la informació que li dóna al pacient. Al final ha resultat que els homes del temps i tots els seus eufemismes de "gotellades testimonials, febles i de curta durada" tenien raó. No plourà en tota la Via Catalana.
17.13
Un minut abans que comenci la cadena, Catalunya sembla El món groc que va imaginar Albert Espinosa. Els grocs, segons ell, són una nova categoria de persones: "Ni amants ni amics. Desconeguts que poden ser els teus millors aliats". La Via Catalana que emocionarà Steven Spielberg.
