No es pot negar a Aina Calvo una capacitat de seducció per damunt de la mitjana. Calvo agrada, però sovint a gent que mai no votaria el PSIB. Els polítics transversals semblen els adequats per pescar a la pesquera del rival, sempre que la pròpia no quedi a casa. Mai no sabrem si això hauria passat o no a Calvo en les properes eleccions. El que sabem és que la candidata serà una Francina que valida la seva tasca d’oposició. Mai un aspirant socialista no haurà arribat amb tant de suport a unes eleccions. Armengol ha demostrat que és un animal polític i que ha resistit l’envestida d’un valor important. Ara em deman si el PSIB sabrà retenir un valor com Calvo a la primera fila, i si ella serà capaç de menjar-se l’orgull i treballar pel partit sense ser-ne la protagonista. Llavors potser sabrem si creia més en la marca que la va dur al poder el 2007 o només en la seva pròpia, la que va fallar el 2011 i ahir.
