Pobres nous rics

Quins temps aquells en què els balears repetíem amb l'orgull típic dels nous rics que érem la comunitat amb la renda per càpita més alta. Després, descobrírem que dividíem la renda dels hotelers i especuladors entre tots i, com que érem pocs, sortia una mitjana elevada. D'aquella fanfarroneria, i de la nul·la capacitat de tenir veu a Madrid, l'Estat va arribar a la conclusió que ens podia espoliar sense problema. Vivíem tan contents amb la nostra riquesa falsa, que tres dècades després encara continuam igual. Per si fos poc, embogits en l'eufòria de la bombolla, l'administració decretà que els ingressos de l'encimentada serien eterns i va firmar els crèdits del faraonisme. Ara, som els darrers de la classe perquè hem de pagar interessos al banc. La ressaca serà llarga.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF