Picabaralla electoral per la visita de Merkel a Dachau

MunicUn mes abans de les eleccions generals a Alemanya, la cancellera Angela Merkel va visitar ahir l'antic camp de concentració nazi de Dachau, 20 km al nord-oest de Munic. Ho va fer entremig de dos parlaments electorals. La curta compareixença de la cap del govern alemany en aquest memorial va aixecar una forta controvèrsia. El partit d'Els Verds va acusar la líder cristianodemòcrata (CDU) d'insensibilitat, mentre que el Consell Central dels jueus alemanys va defensar-la.

En realitat, les accions de Merkel, més o menys positives, sempre es veuen entelades per una crítica en relació al factor temps. De la mateixa manera que es denuncia el moment de la visita a Dachau se la critica per la data (o deshora) amb què actua davant de l'eurocrisi o la sortida de l'energia nuclear, per posar un parell d'exemples.

Un dels retrets més estesos és que Merkel ajorna decisions fins que s'assegura que no prendrà mal. ¿Ha estat intel·ligent visitar el camp de concentració nazi just abans d'acudir a una carpa on es ven i es beu cervesa per donar suport als socialcristians i socis bavaresos de la CSU? Per a la cap de la fracció parlamentària d'Els Verds, Renate Künast, no. "Qui es pren seriosament una visita a un lloc dels horrors com aquest no ho fa segur en campanya electoral", va assegurar la líder ecologista al Leipziger Volkszeitung . Voler retre tribut a les víctimes de l'extermini nazi i després envoltar-se d'un ambient festiu electoral -les eleccions al land de Baviera són una setmana abans de les generals- és "una combinació impossible i de mal gust", va destacar Künast.

Crítiques des de la premsa

Els mitjans també van renyar Merkel. El redactor en cap del prestigiós Süddeutsche Zeitung , Kurt Kister, va firmar un editorial en què, si bé elogiava que Merkel és el primer càrrec de canceller que ha visitat aquest lloc commemoratiu, denunciava que per què ho ha fet ara si ha tingut temps de fer-ho des del 2005, quan va començar a governar el país.

A aquesta crítica s'hi va afegir l'historiador expert en nazisme Wolfgang Benz: "Hauria pogut trobar una altra oportunitat menys vergonyosa. Fa la sensació que hi anava de pas, si després de deixar-hi una corona i expressar la seva afecció se'n va a una carpa electoral".

Merkel va justificar que havia estat convidada personalment pel supervivent Max Mannheimer, de 93 anys, que la va acompanyar ahir en dipositar una corona de flors al memorial. "Per a mi és un moment molt especial. El record d'aquests destins em colpeix amb una profunda tristesa i vergonya", va indicar Merkel. El record ha de ser transmès de generació en generació i "els joves han de saber quin patiment va provocar Alemanya", va remarcar des de Dachau. "Trobo notable que la cancellera canviï el seu pla en plena campanya i deixi el mode rutinari per aquest moment històric. La seva visita mostra la seva consciència històrica", va dir al seu torn la presidenta de la associació cultural israeliana de Munic i expresidenta del Consell Central dels jueus a Alemanya, Charlotte Knobloch.

L'actual president d'aquest ens, Dieter Graumann, també va aplaudir des de les pàgines de Der Spiegel el gest de Merkel de recordar que "l'horror a Alemanya es va trobar enmig de la societat". Sobre la visita posterior de la cancellera a la carpa de la CSU, Graumann ho va capgirar: "Si en la seva posada en escena electoral en la població de Dachau no hagués visitat el memorial del camp de concentració se l'hauria pogut criticar igualment".

El debat de la memòria històrica

A ningú se li escapa que la visita de Merkel als seus germans socialcristians bavaresos pot servir per incrementar els vots per a una CSU que no té tan assegurada la victòria com fins ara. Els que valoren com a positiu el gest de la cancellera a l'antic camp asseguren que "aquest és un senyal que el govern alemany considera de manera permanent que el treball de memòria històrica és una obligació i una responsabilitat", com va ressaltar ahir Gabriele Hammermann, la directora del memorial de Dachau. Per aquest camp de concentració, model del sistema d'assassinats massius del nazisme, hi van passar 200.000 presos d'arreu d'Europa i hi van morir més de 40.000 persones.

La lluita contra la violència d'extrema dreta és un punt que dies abans havia tret en campanya electoral la mateixa Merkel. La cancellera va fer una crida a fer front arreu d'Europa contra la ideologia neonazi, alhora que va remarcar que se sentia "molt avergonyida" perquè a Alemanya tota institució jueva necessita protecció policial per evitar intimidacions i assalts.