El Pi mira a dreta i esquerra als pobles

ManacorHavent quedat de moment fora de les negociacions a les principals institucions de les Illes, El Pi té en el poder municipal la seva taula de salvació durant els propers quatre anys. Ha aconseguit quatre majories absolutes, ha estat el partit més votat en dos municipis i pot ser clau en la configuració de 18 consistoris. És en molts d’aquests pobles on les possibilitats obertes de pactes tant a la dreta com a l’esquerra han posat el partit en el punt de mira.

La direcció afirma que dóna llibertat de decisió pel que fa als acords municipals. A partir d’aquí, la idiosincràsia de cada poble, sumada a les exigències i interessos de les agrupacions locals de tots els colors que intervenen en les negociacions i, en alguns casos, a les relacions personals, són factors que tindran el seu pes en la confecció d’aquests acords que tenen una data límit: el proper dissabte 13 juny, jornada en què es constituiran tots els ajuntaments.

El paper del PP

La pressió externa és més alta en els municipis on una força progressista ha estat la més votada, on el PP ha davallat considerablement o on s’ha acabat amb repetides majories absolutes populars. Part de l’opinió pública no acceptaria un pacte amb el PP per part d’un partit que, al cap i a la fi, ha nascut de la seva escissió i al qual s’atribueix una bossa de vots antipopulars.

La reunió dels batles ‘crítics’ del PP a Felanitx per donar un ultimàtum a José Ramón Bauzá perquè deixi la direcció del partit ha afegit brou al banyat. La urgència de la posada en escena d’aquesta presumpta rebel·lió s’entén en el context de les negociacions als ajuntaments, on els populars intentaran conservar al màxim el seu poder. Llevar-se de damunt la marca Bauzá facilitaria, segons apunten fonts populars, la confecció de pactes amb El Pi a la Part Forana. Seria sumar la dreta regionalista a la dreta regionalista, segons aquest discurs. D’aquesta manera es pot entendre que tant Martí Sansaloni com Miquel Santandreu, números u i dos en la llista del PP de Petra, fossin al dinar felanitxer malgrat no ser batles populars. Al municipi del Pla, El Pi té la clau i fa vint anys que hi governa el PSM.

La suposada bona predisposició negociadora dels populars en els pobles on s’han vist debilitats és un dels factors que fa aixecar més sospites sobre possibles pactes de centredreta. L’arribada a un acord d’aquest estil seria més fàcil en els pobles on la negociació amb les forces progressistes és més dura. Ara bé, un altre factor a tenir en compte és el poder supramunicipal. Això afavoriria la confecció de pactes progressistes, els quals comptarien amb un govern “favorable” tant al Govern com al Consell.

Estratègicament parlant, l’acostament d’El Pi al PP podria tenir com a efecte una certa difuminació de les diferències entre els dos partits que podria impedir a El Pi agafar terreny a un PP que, després de les eleccions, ha quedat debilitat i al qual se li dibuixa per davant un període de renovació. A l’altra banda, segons quins pactes a l’esquerra tampoc no serien ben vistos per alguns votants més conservadors.

Tensió i rumors

“Durant la darrera setmana, sortir al carrer ha estat difícil”, explicava divendres un candidat d’El Pi a un poble del Pla. Els nervis pel que fa a possibles pactes postelectorals es transmeten al carrer i al bar en els municipis petits. En els que són un poc més grans, també fan el salt a les xarxes socials. És el cas de Felanitx i Manacor, on hi ha hagut certa mobilització per rebutjar un pacte entre el PP i El Pi, que en alguns casos es dóna per fet, sense que encara s’hagi anunciat. La rumorologia és un altre dels factors que influeixen en aquesta tensió.

Els bastions importants

Els notables resultats que El Pi ha obtingut en molts municipis fa que el seu paper vagi més enllà de la condició de partit frontissa, que sovint se li atribueix. Després del 13-J, el partit serà present en governs municipals forts com els de Manacor, Alcúdia i sa Pobla. Mentre que a la capital del Llevant l’acord encara no és gens clar, sí que és més segur a Alcúdia i sa Pobla. En el primer, hi haurà pacte amb el PSOE i en el segon hi ha dues opcions probables: un govern d’El Pi-Independents en minoria amb el suport extern de MÉS o que els econacionalistes entrin a l’equip de govern.

Els regionalistes també tindran poder en bona part dels pobles del Pla. A Porreres, Costitx i Ariany han obtingut majoria absoluta. A Llubí formaran equip de govern amb els progressistes. A Maria, en canvi, poden quedar fora si finalment ni progressistes ni populars accepten les seves exigències de batlia. A Petra i a Sineu, amb un regidor, tenen la clau per decidir la formació de govern a la dreta o a l’esquerra.

A Manacor, on Antoni Pastor ha estat batle els darrers 12 anys, la pressió sobre El Pi per als pactes postelectorals és evident. Una distribució de regidors molt repartida dóna als regionalistes l’oportunitat de pactar a una banda i l’altra. Fermats en un bloc amb els independents de Portocristo -tot i que s’havia negat en repetides ocasions que hi hagués un pacte preelectoral-, El Pi s’assegura no quedar fora d’un equip de govern, però té més difícil l’acord amb l’altre bloc format: MÉS-Esquerra i PSOE. És en aquest punt que el PP entra en les travesses. Un pacte amb els populars és possible sobre el paper, però perd probabilitats si es té en compte la mala maror existent entre les dues agrupacions després de la sonada partida d’Antoni Pastor. Ara bé, la capital del Llevant té un PGOU en marxa que pot deixar les desavinences personals a un costat.