Pactes i fórmules de govern en temps de fragmentació

PalmaQuan es tanquin els col·legis el 24 de maig, no serà tan important qui ha guanyat les eleccions sinó qui està en condicions de formar majoria. La fragmentació electoral que preveuen les enquestes fa imprevisible una majoria absoluta com la que ha gaudit el PP balear durant aquests darrers quatre anys, tant al Parlament com a les principals institucions de les Illes. Prenent per bons els sondejos fets fins ara, que han estat mostrant un escenari obert, les possibilitats de pactes es limiten a dues grans opcions: un pacte de dretes o un d’esquerres. Les combinacions en cada un són diverses i encara són més les variables a l’hora de formar govern.

Si el PP suma 30 escons amb Ciutadans, el pacte de dretes és més que previsible. El mateix es pot dir si la situació es repeteix a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca. Si no hi arriben, s’obre la porta a un possible pacte d’esquerres. Només hi ha una formació que, a priori, podria pactar amb dreta o esquerra: El Pi. El partit de Jaume Font ha defensat la disposició a arribar a acords amb aquelles formacions que garanteixin el compliment d’uns eixos programàtics. Si El Pi és clau, aparentment, s’obre el ventall, tot i que costa veure’l compartint un pacte amb Ciutadans (C´s) o amb Podem. Primer, però, el partit de Font caldria que obtingués representació, perquè no totes les enquestes la hi garanteixen.

Al marge de la variable d’El Pi, sembla evident la connexió programàtica entre el PP i Ciutadans. Malgrat que la formació d’Albert Rivera afirma estar disposada a Espanya a pactar amb dreta i esquerra, a Balears només es percep sintonia entre Ciutadans i el PP. L’aparició de Ciutadans en un context de pèrdua de la majoria absoluta del PP ja ha provocat que el candidat popular, José Ramón Bauzá, eviti les crítiques a una formació que sap que necessitarà. En situar-se com a potencial aliat del PP, Ciutadans, a més, arreplega un vot útil que cerca condicionar els populars. El PP ja no s’ho ha de jugar tot a majoria absoluta o res, perquè té un aliat natural, però haurà de cedir per mantenir el poder.

Si les dues forces es basten per assolir la majoria absoluta, l’escenari previsible serà el d’un govern del PP amb Bauzá de president i suport extern de Ciutadans. El nou partit ha avançat que no entrarà en el Govern i ha condicionat un pacte amb el PP a la destitució del president dels populars de Palma, José María Rodríguez, un polític a qui Bauzá voldria fora. L’únic element que pot distorsionar aquesta entesa és que la prioritat de Ciutadans són les generals de final d’any i, en funció dels interessos de la formació a escala estatal, Balears pot ser utilitzada estratègicament. Bauzá lideraria un govern dèbil si Ciutadans es limita només a garantir-li la investidura com a president.

La situació encara es pot complicar més si Ciutadans i El Pi són claus i si es negocien en el mateix paquet diverses institucions. L’any 2003, el PP de Jaume Matas, amb majoria absoluta al Parlament, va cedir el Consell de Mallorca gairebé en exclusiva a UM. Ara no seria fàcil d’explicar per al PP una cessió així a formacions amb molta menys representació.

Si bé és cert que l’opció que darrerament apunten les enquestes és la d’un pacte de dretes, la possibilitat d’un d’esquerres seria la sortida previsible en cas que la dreta no sumàs majoria. En aquest cas, la fórmula planteja moltes més variables, en funció dels partits que la integrin, dels suports electorals que obtingui cadascun i del grau de compromís d’aquestes formacions amb l’acord assolit. No és el mateix que obtinguin representació tres formacions d’esquerres que quatre. Tampoc no és el mateix que El Pi sigui clau. Ni serà igual si tots entren al Govern o si només ho fan uns mentre els altres firmen el pacte o just es limiten a garantir la investidura. En qualsevol cas, malgrat les declaracions i sentències preelectorals, són evidents les connexions programàtiques entre formacions progressistes, tot i que en graus diversos. A més, cap d’elles ha tancat la porta a pactes.

Les experiències de pactes d’esquerres a escala insular (que s’inicien l’any 1995 a Mallorca) i els dos pactes de progrés autonòmics (el de 1999 i el de 2007) evidencien que aquesta és una cultura arrelada entre les forces d’esquerres. Val a dir que tant al Consell de Mallorca com al Parlament balear tots els acords han passat per una aliança amb UM, un partit ja desaparegut que no era precisament d’esquerres. A les Illes, la majoria de pactes progressistes han estat de govern i han incorporat a l’executiu o als diferents executius (quan ha afectat diverses institucions) representants de les forces que els sostenien (excepte en el cas d’Els Verds d’Eivissa en el primer Pacte). L’acord, però, implicava un repartiment d’àrees i l’establiment de departaments estancs o conselleries unicolors.

En aquesta ocasió, però, les diferents forces d’esquerres han qüestionat la fórmula dels departaments estancs i han plantejat més possibilitats que garanteixin un govern fort, estable i coordinat. La fórmula que voldria el PSIB seria la d’un govern format per ells tots sols o amb MÉS amb suport extern de Podem (i de Guanyem si sortís). El PSIB, fins i tot, no es tanca a governar amb un suport extern que es limiti a la votació d’investidura. MÉS, en canvi, acceptaria que no tots els firmants del pacte entrassin al Govern, però sempre que hi hagués una garantia d’estabilitat parlamentària. Podem planteja la fórmula d’un ‘govern dels millors’, on els integrants fossin experts i no quotes de partits. MÉS i Podem també han deixat caure la possibilitat que la socialista Francina Armengol no presideixi si la suma dels seus suports és superior a la del PSIB. Si Podem supedita els interessos balears a una estratègia amb vista a les generals, s’afegeix un element més de complicació, igual que si hi ha més d’una institució en joc.