ENTREVISTA
Tema del dia 19/08/2017

“Sento el dolor de tots però també rebo el dolor de tots”

Són dies durs per a tots els catalans, però Míriam Hatibi, activista musulmana i catalana, ho viu de manera especialment intensa

P.j. Armengou
3 min
Míriam Hatibi: “Sento el dolor de tots però també rebo el dolor de tots”

BarcelonaSón dies durs per a tots els catalans, però Míriam Hatibi (1993) ho viu de manera especialment intensa. Parla amb l’ARA amb tristesa, però confiada i animada que la por i la desconfiança no dividiran els barcelonins de totes les creences i orígens.

Com ha viscut els atemptats?

Amb molta llàstima. La mateixa que sent qualsevol persona que viu a Barcelona. Veure que a la teva ciutat està passant tot això és molt dur. A més, com a musulmana, quan veus que s’està jugant amb la teva religió, encara fa més mal.

Com viu aquest cop a la seva identitat catalana i musulmana?

Sento moltíssima llàstima per les dues bandes. Com a persona que ha nascut i crescut aquí, i com a persona musulmana. Ho estan trencant tot. Allà on es creua la meva identitat s’està trencant. Sento el dolor de tots, però també rebo el dolor de tots. Estic molt trista com a musulmana i estic molt trista com a barcelonina. I sé que com a musulmana estaré en el punt de mira d’uns i que com a barcelonina estaré en el punt de mira dels altres.

Quina resposta ha rebut aquests dies dels seus conciutadans?

Molt bona. És cert que n’hi ha que tenen un sentiment d’odi, però tampoc podem fer-hi res ni ens podem obsessionar, perquè l’únic que esperen és un moment per fer-lo sortir. En canvi, és increïble veure com està responent la gent: la solidaritat entre tots, com ens hem ajudat... Els barcelonins estem molt tristos, però també molt orgullosos. Mirem al nostre voltant i veiem que la gent està reaccionant molt bé. Això no vol dir que no hi haurà actes islamòfobs, però el que ens cal avui és seguir endavant junts, sabent que hi haurà atacs de diferents llocs. Ni el terrorisme el destruiré jo sola, ni la islamofòbia la destruiré jo sola. O estem junts en això o el Daeix haurà aconseguit el que volia.

Sovint s’exigeix a la comunitat musulmana una única veu de condemna. Què n’opina?

Dos missatges: un per a la comunitat musulmana i un per als no musulmans. A aquests últims els dic que oferim la nostra ajuda per al que calgui i que qualsevol persona que tingui una pregunta, un comentari o necessiti explicacions, pot dir-nos-ho. També els dic que sí, que condemnem els atemptats. Aquests dies he rebut molts missatges de gent dient-ho. Fins i tot musulmans dels EUA que s’oferien per donar diners per a les víctimes. La nostra comunitat s’està movent com a barcelonins i com a musulmans. Les nostres identitats es creuen per fer-nos avui més solidaris que mai.

I als musulmans?

Els dic que no ens hem de cansar. És molt dur haver d’estar dient sempre que el que fa l’Estat Islàmic no és la religió que practiquem i que són gent que ha mal interpretat el missatge... És dur recordar que s’està jugant amb la religió que practiquem i que s’està matant gent en nom seu. Però és la missió que tenim. Al cap i a la fi, ser musulmans és fer esforços per construir una societat més justa. Estem cridats a condemnar una injustícia si la veiem, fins i tot si la fa un germà. No pot ser que no parlem per comoditat o perquè algú estigui fart de condemnar. Hem de contestar perquè la societat ho necessita.

És una veu minoritària?

La meva veu és la de molta gent amb qui he conversat i per res del món és minoritària. Al contrari: la majoria de gent pensem així. Per això també ens sorprenen aquests actes i ens és tan difícil lluitar contra la radicalització. La gent que es radicalitza està fora de la comunitat. Els que estem fent coses junts sabem com pensa cadascú i ens ajudem els uns als altres a conèixer millor la religió. L’única cosa que podem fer ara mateix és intentar treure el millor de nosaltres i donar-ho tot encara que sigui dur.

¿Té esperança que, tot i el mal que hi ha, això sortirà bé? ¿Que la convivència és possible?

Sí. Crec que les nostres lluites segueixen sent moltes. Com a musulmans catalans tenim moltíssimes coses a arreglar. I segurament d’aquí uns anys encara hi haurà racisme. Encara ens calen moltes generacions per entendre bé la diversitat religiosa a Catalunya. Però això no vol dir que l’atemptat de dijous ens ho posi més difícil o ens divideixi. No ens afectarà. Estem prou segurs dels nostres valors. Hi ha reptes i és absurd negar-ho, però això no ho farà més difícil. Al contrari, ens aixecarem amb més força. A més, veient el suport que hi ha dels no musulmans, tenim ganes de fer encara més.

stats