Mas reitera que el procés avançarà a pesar de la negativa del Congrés

BarcelonaArtur Mas va comparèixer a la Sala Gòtica del Palau de la Generalitat tan bon punt el Congrés de Diputats va consumar la negativa a cedir la competència a les institucions catalanes per poder organitzar la consulta del 9-N. Era una negativa prevista, de manera que el president havia tingut temps de preparar la seva valoració. El missatge va tenir dues idees clau: el procés “seguirà endavant” malgrat el no de Madrid, i Catalunya seguirà tenint “mà estesa” amb les institucions de l’Estat. “Això no és un punt final, sinó un punt i a part”, va voler insistir el líder de CiU.

Mas fa setmanes que adverteix que la negativa del Congrés de Diputats no altera els plans dels partits sobiranistes. De fet, segons els estrategs de Palau, el no de la cambra baixa espanyola es donava per descomptat des d’un primer moment i, per tant, dur la consulta al Congrés era una manera de carregar-se de legitimitat i fer evident que ni el PP ni el PSOE tenen intenció de validar el referèndum. Aquesta negativa, per tant, obre una nova fase en el procés, marcada perquè Catalunya prendrà la iniciativa a l’hora de legislar per poder celebrar el 9-N. “A partir d’ara, les institucions catalanes buscaran la construcció de marcs legals per poder fer la consulta”, va advertir ahir Mas. Aquesta advertència es consumarà al setembre, quan el Parlament aprovarà una llei de consultes catalana que definirà el marc legal en què s’inclourà el referèndum.

De fet, serà al setembre quan es precipitaran tots els esdeveniments. A la llei de consultes s’hi afegirà la convocatòria del 9-N -prevista per després de la Diada, que tornarà a ser reivindicativa, i més encara l’any en què es commemora el Tricentenari del 1714- i la més que previsible impugnació per part de l’Estat. Serà aleshores quan es farà evident el xoc de legitimitats entre el Parlament i el Congrés, entre la Generalitat i la Moncloa.

Oportunitat perduda

Que la negativa estigués prevista no vol dir que no causés cert disgust a Mas. “S’ha perdut una altra oportunitat. No han volgut acceptar la nostra mà estesa”, va assenyalar el president, que malgrat això va voler insistir que aquesta mà estesa es mantindrà al llarg dels pròxims mesos. La predisposició al diàleg de la Generalitat és “total”, segons asseguren sempre els consellers i el president, però el govern espanyol considera que per asseure’s cal abandonar la consulta. I aquesta possibilitat a Palau ni tan sols s’ha pres en consideració.

Mas va voler explicar la negativa de Madrid -i molt especialment la de PP i PSOE, els partits majoritaris a la cambra baixa i aliats a l’hora de tractar assumptes que afecten la sobirania espanyola- basant-se en el següent argument: “Tenen por que el poble de Catalunya voti”. “No pots obligar algú a fer una cosa que no vol fer, sobretot si aquest algú és més poderós que tu”, va argumentar el líder de CiU en un discurs en què va considerar que els grans partits espanyols “estan en fals” respecte al debat sobiranista català.

El president va voler posar de manifest que hi havia més partits al Congrés que van donar suport al text del Parlament, però que els que havien votat no tenen més representació. “Són suports importants”, va considerar Mas. “Hi havia voluntat de pacte i negociació”, va insistir el líder de CiU, que no va assistir a la cambra baixa espanyola argumentant que la proposta sortia del Parlament i que a ell no li corresponia defensar-la. Aquesta circumstància va ser utilitzada pel PP i UPyD, que no es van estalviar crítiques ferotges cap a Mas.

Una de les obsessions del president és que els representants catalans mantinguin bon to de cara a l’exterior i que no caiguin en les provocacions que arriben de l’Estat. És per això que Mas va aprofitar la seva intervenció institucional per “agrair” als representants catalans la “bona imatge” que van transmetre de les demandes catalanes. “S’ha fet servir un to constructiu i cordial, sense que es faltés a l’educació”, va considerar el líder de CiU. La seva empremta es va notar en el discurs de Jordi Turull, en què apareixien matisos aportats pel mateix Mas.