Balears 10/05/2015

Margalida Milta Nadal: “Mai no li he donat consells sobre política, només molt de suport”

4 min
Margalida Milta Nadal: “Mai no li he donat consells sobre política, només molt de suport”

Margalida Milta tot ho diu com ho sent i, a més, després de certes respostes, és ella qui ho remarca: “Què voleu que us digui? Jo us ho he de dir com ho sent”. La mare de Biel Barceló, líder de la formació MÉS i candidat a la presidència del Govern, és com la majoria de mares dels polítics que concorren a les eleccions que hem entrevistat fins ara: una dona a la qual la dedicació del seu fill no deixa tranquil·la. Si una cosa hem constatat al llarg d’aquestes converses amb candidats i candidates a les properes eleccions és que la responsabilitat política no és un premi ni un regal per a la família de qui s’hi dedica, ja sigui perquè els resta gairebé totes les hores compartides, ja sigui perquè l’exhibició pública dels polítics dóna no poques preocupacions als qui més els estimen.

El vostre fill, Biel Barceló, tot i que encara només té 48 anys, és dels ‘antics’ de la política balears. Vós ja deveu estar més que conformada amb la seva dedicació pública?

Pots pensar! Bé, conformada sí, però mai no estic tranquil·la. Fa molts anys, quan Fèlix Pons era president del Congrés dels Diputats, jo solia coincidir amb sa mare a la platja. Aquella dona sempre em deia que patia molt. Jo, des de fa anys, la comprenc molt bé. En Biel va començar la seva militància quan era un al·lot; després va ser el regidor més jove de l’Ajuntament de Palma, on va estar dues legislatures; més endavant va estar al Consell de Mallorca;més tard, al Parlament...

Com us vàreu agafar que entràs en política tan jove?

Devia tenir 15 anys -no crec que en tingués més- quan un dia, al secreter de la seva habitació, vaig veure que hi havia posat un adhesiu del PSM. “Què és això?”, li vàrem demanar son pare i jo. Tot d’una ens va explicar que s’havia afiliat al Partit Socialista de Mallorca, que hi havia anat amb un amic seu amb qui compartien idees polítiques. A nosaltres ens va venir molt de nou. A casa mai no hem estat gens de la política, i també heu de pensar que ara tothom en parla, de política. En aquell temps no: ni en parlàvem, ni en sentíem a parlar.

Us puc demanar si us inclinàveu més cap a la dreta o cap a l’esquerra, tot i que no tinguéssiu inquietuds polítiques?

Una de les primeres vegades que votàrem em va passar una cosa molt graciosa que demostra la poca informació que teníem i que donàvem el vot pràcticament a cegues. Quan el meu home i jo ens dirigíem cap al col·legi electoral, ens demanàvem qui votar. Jo li vaig demanar al meu home quin partit era el més petit, el més necessitat de vots. Ara no record si eren els anarquistes o no... El fet és que vaig decidir votar-los. “Així els ajudaré”, li vaig dir al meu home. En aquell temps, després del recompte, posaven un paper fora de cada col·legi amb els vots que havia obtingut cada partit. Quan ho vàrem anar a mirar, aquells als quals jo havia votat només en tenien un!

Veig que no li heu donat gaires consells al vostre fill sobre política.

No, mai no li he donat consells sobre política, només li hem donat molt de suport. Des de fa molta estona, estam afiliats al partit. L’altre dia anàrem a l’acte d’inici de campanya al Jonquet, un acte preciós, per cert, i dilluns anirem al míting al Trui Teatre. Això sí, sempre col·laboram amb el que podem.

Li heu dit qualque vegada que deixi la política?

I tant! L’hi he dit moltes vegades, segurament masses. Li dic que es retiri perquè tenc moltes ganes que ho faci: pas massa pena. Mirau, la política hauria de ser neta, però no ho és; hi ha molta brutor. Jo us ho he de dir com ho sent: no pas gens de gust que en Biel es dediqui a la política. De la mateixa manera que us he de dir que no el veig dins una oficina, assegut i sense fer carrer. Ell ho viu molt intensament, això de la política.

Voldríeu que fos president?

També ho he de dir com ho sent: jo patiria massa! No sé si me n’aniria a viure a un altre lloc... [Riu]. I això que el votaré, que quedi clar.

Com és Biel Barceló com a fill?

Mai no m’ha donat cap problema, ni de nin, ni quan anava a escola, ni a l’institut. Mai no va suspendre res. Va acabar Dret d’allò més bé i va voler fer un màster en direcció d’empreses. Es va casar de molt jove -nosaltres pensàvem que massa-, però li ha anat molt bé. Després, la seva dona i ell varen tenir els dos fills i, més tard, adoptaren la nina. Mai no hem xocat amb ell. No en puc dir res de dolent.

stats