Malestar en la selva de la nit barcelonina

BarcelonaEls periodistes no són benvinguts al bar Chelas & Burros. Hi ha mala maror arran de les notícies que han aparegut en premsa sobre el turisme de borratxera: una mena de turoperadors que organitzen recorreguts etílics per locals de la ciutat. Al Chelas & Burros comença l’itinerari d’un d’aquests grups. L’ambient al bar és el que pots trobar en qualsevol racó nocturn de Barcelona: música alta, joves xerrant amb una copa a la mà, somriures. La diferència és la suspicàcia cap a aquest cronista i el fotògraf. “Ens han tractat malament, han publicat coses que no són certes”, explica el Diego, un noi de 21 anys, un dels 60 col·laboradors que té l’empresa Bar Crawl per coordinar els dos grups de 40 persones que tenen cada nit d’estiu. No podem fer-hi fotos, ni seguir-los, ni tan sols volen que escriguem el nom del bar en aquest article, tot i que a la seva web hi apareix com a punt de trobada per a tothom.

Dimarts a les 22.30 hores, quan ens presentem al Chelas & Burros, al carrer Nou de la Rambla, per la zona flueix una torrentada de turistes, sobretot de famílies i parelles. A partir de la mitjanit, l’escena passa a ser dominada per grups amb ganes de festa, llauners, prostitutes al Liceu, venedors d’haixix i moltes patrulles de la Guàrdia Urbana. El Diego em fa cinc cèntims del que vol dir el concepte pub crawl : “Gent que es troba per fer cultura entorn d’unes copes i conèixer persones d’arreu del món. La meva nòvia, per exemple, és polonesa, i la vaig conèixer aquí. És una experiència habitual al nord d’Europa; al sud d’Europa no s’entén”. Apuntar-s’hi costa 15 euros i l’empresa, propietat d’un britànic, s’encarrega de distreure’t amb jocs que acaben passant per l’alcohol, com la nostra tradició del duro. Visiten quatre bars i una discoteca, i a cadascun reben una consumició gratis. Res més, assegura el Diego. Bar Crawl també organitza les polèmiques festes en vaixells que es promouen com una marató d’alcohol i noies que participen en activitats libidinoses.

Competicions d’alcohol al carrer

Altre cop a terra ferma, una de les normes d’or de Bar Crawl és no fer soroll al carrer. “L’únic que ens ha dit l’Ajuntament és que no vol ni soroll ni aldarulls al carrer”, explica el Diego. A la pàgina d’internet de Bar Crawl, el primer que es pot veure és un vídeo en què un grup d’estrangers criden i es beuen una llauna de cervesa d’un sol glop al carrer. Després d’això, el vídeo mostra un munt de competicions d’alcohol a dojo. El carrer Escudellers és un dels punts calents del pub crawling. “A partir de les dotze aquí es munten uns embussos de grups organitzats que amb prou feines hi pots passar. A la majoria els porten cap al Port Olímpic”, diu la Sofia, treballadora del bar Raimon. Al passatge Escudellers, una trentena de joves surten d’un bar. N’hi ha d’Holanda, de Suècia i un parell d’italians. Els italians van arribar el dia anterior a Barcelona. Una persona els dirigeix cap a un club del Paral·lel.

El propietari del bar del passatge Escudellers es vol mantenir en l’anonimat. Està molest amb la premsa perquè demonitza un oci, el pub crawl, que s’ofereix en qualsevol gran ciutat del centre i el nord d’Europa. Acusa l’Ajuntament d’hipòcrita perquè “promou Barcelona com un referent turístic però no accepta que hi hagi un espai de la ciutat on una persona de 20 anys pugui fer el que li pertoca a la seva edat”. Aquesta persona també denuncia que el principal problema al Gòtic és el botellón, una activitat que fan eminentment ciutadans locals.

A la plaça Reial coincidim amb un grup format per nord-americans, neozelandesos i australians. Són trenta nois i noies, tots de menys de 30 anys, dirigits per dues persones angleses. L’estat etílic de tothom és notable i això facilita que ens deixin seguir-los i fer-los fotografies. Per fer un recorregut de 100 metres, fins a la discoteca BLVD de la Rambla, triguen vint minuts perquè constantment hi ha algú que es desorienta. A la zona de la plaça Reial hi ha diversos col·lectors, joves que busquen turistes que vulguin apuntar-se a última hora a un grup. També hi ha una noia nord-americana que reparteix entrades per al Jamboree. Li pregunto si el Jamboree treballa amb grups organitzats i m’assegura que no, que la sala no necessita aquesta mena de clients.