GIBRALTAR, CONFLICTE DIPLOMÀTIC
Tema del dia 13/08/2013

Londres eleva el to contra Madrid

El govern britànic amenaça amb accions legals "sense precedents" per les llargues cues d'accés a Gibraltar

Joan Faus
4 min

MadridLes declaracions vehements de José Manuel García-Margallo ja són un clàssic del seu mandat. En els 20 mesos que fa que és ministre d'Exteriors espanyol ha deixat un llarg catàleg de perles. Per exemple, l'estiu passat amb la prima de risc en màxims va titllar el Banc Central Europeu (BCE) de "banc clandestí", o un mes després de la Diada va comparar els nacionalismes amb el "nazisme". Però pocs recorden que des del primer moment ja va apuntar maneres. Només feia dues setmanes que era al ministeri. En la seva presentació a l'Eurocambra les càmeres el van enxampar bromejant i etzibant-li "Gibraltar, espanyol" a un eurodiputat anglès que el felicitava pel càrrec.

Ara, més d'un any i mig després, l'obsessió de Margallo per la sobirania de Gibraltar ha quedat clarament de manifest i s'ha traduït en fets. Al ministre -un fervent monàrquic i espanyolista, exmembre de la UCD i amb el bagatge d'una llarga carrera diplomàtica- sembla que se li ha acabat la paciència. Margallo està convençut que les autoritats del Penyal s'enriuen de les espanyoles en sobrepassar els límits de la sobirania de la colònia britànica, i està decidit a plantar cara. "S'ha acabat l'hora del pati", va afirmar fa una setmana en una entrevista. Tota una declaració d'intencions i l'enèsima mostra de la seva personalitat i els seus tics arrogants.

El ministre va amenaçar llavors d'implantar una taxa de 50 euros d'entrada i sortida a Gibraltar, limitar el seu espai aeri i endurir els controls contra el frau fiscal. Era la seva resposta al fet que les autoritats gibraltarenyes tiressin el 24 de juliol 70 blocs de formigó a les aigües que envolten el Penyal, cosa que impossibilita la pesca als vaixells andalusos en una zona que Madrid considera territori espanyol.

Es tracta d'una "política de fets consumats", segons el govern espanyol, a la qual va replicar amb un enduriment sever dels controls d'accés a la colònia, que van provocar cues de fins a set hores. La tensió es va disparar ràpidament, però dimecres passat semblava que tornaria la calma. El cap de l'executiu, Mariano Rajoy, i el primer ministre britànic, David Cameron, van acordar crear un grup de treball per abordar la crisi. Segons Londres, Madrid es va comprometre a relaxar els controls, però la Moncloa ho nega.

La via de la justícia europea

Des de dimecres les cues s'han reduït però continuen excedint la freqüència normal. Madrid no només no ha enviat cap senyal de complicitat a Londres, sinó que, a més, ha amenaçat de portar la disputa als tribunals internacionals o a l'ONU. I com acostuma a passar en tota crisi diplomàtica, les advertències generen una resposta. La del gabinet de Cameron va arribar ahir: "És obvi que el primer ministre està molt decebut pel fet que Espanya no ha suprimit aquest cap de setmana els controls addicionals a la frontera. Ara estem sospesant quines accions legals tenim davant nostre. Seria un pas sense precedents, que volem estudiar amb molta cura", va afirmar un portaveu de Downing Street. El possible litigi es presentaria davant la justícia europea per denunciar uns registres fronterers "totalment desproporcionats" i causats per una "motivació política", segons la mateixa font citada per Efe.

La rèplica espanyola no es va fer esperar, en una mostra més de l'escalada de la tensió d'aquest serial estiuenc. Des del ministeri d'Exteriors van reiterar que els controls a la reixa de Gibraltar són "legals, proporcionals i aleatoris". Tot i que el rerefons polític és innegable, la justificació de l'executiu central és que l'objectiu dels escorcolls és evitar el contraban -sobretot de tabac- i que són "irrenunciables" per a Espanya perquè el Penyal no pertany a l'espai Schengen de lliure circulació de persones i mercaderies.

Més enllà d'això, i després que Londres defensés que l'autodeterminació està per sobre de la integritat territorial, Madrid va respondre ahir que Gibraltar no té dret a decidir. Pel govern espanyol, les resolucions de l'ONU li donen la raó. Per això el govern Rajoy diu que està decidit a acudir al Tribunal de l'Haia, al Consell de Seguretat o a l'Assemblea General de l'ONU per defensar la sobirania espanyola de la colònia britànica des de fa 300 anys. Fins i tot valora un front amb l'Argentina sobre Gibraltar i les Malvines a l'ONU tenint en compte que ocuparà una cadira al Consell de Seguretat fins al 2014. Sens dubte, moviments arriscats que afectarien les relacions bilaterals amb el Regne Unit -soci a la UE i l'OTAN-, però que evidencien que l'ofensiva de Margallo sembla que va de debò.

Retorn a "l'època de Franco"

La polèmica sobre Gibraltar també està suscitant reaccions de polítics britànics. Una de les més sonades, la de l'alcalde de Londres, Boris Johnson, que ahir acusava Madrid d'utilitzar l'afer com una "tàctica de distracció" del cas Bárcenas i de recórrer a l'"assetjament general de l'època de Franco". A més, va dir que espera que no sigui una "coincidència" que vaixells de l'armada britànica facin maniobres a Gibraltar la setmana que ve. Ahir van partir els vaixells britànics cap a Rota i avui ho faran els del Penyal. El serial continua i s'escalfa.

stats