L'exèrcit d'Egipte s'imposa després de la pitjor massacre

The New York Times / El Caire.El balanç de morts del sagnant assalt contra els partidaris del president islamista derrocat a Egipte s'enfilava ahir a més de 600. Mentre la comunitat internacional condemnava la repressió policial, per tot el país van esclatar protestes violentes: en tancar aquesta edició el Consell de Seguretat de l'ONU va anunciar una reunió d'emergència.

Fent cas omís de les crides a la moderació, el ministeri de l'Interior va advertir als manifestants que la policia estava autoritzada a utilitzar foc real per protegir-se. El ministeri també es va comprometre a castigar els "actes de terrorisme i sabotatge", després que almenys dos edificis governamentals fossin cremats dijous a la matinada. "El ministeri ha donat instruccions a tots els cossos perquè facin servir foc real davant de qualsevol atac contra les institucions o les forces de seguretat, fent ús del dret a l'autodefensa. Totes les forces assignades a garantir i protegir les institucions tindran les armes i municions necessàries per dissuadir qualsevol atac", va dir el ministeri en un comunicat.

L'assalt de les forces de seguretat que dimecres va arrasar els dos campaments de protesta al Caire dels partidaris del deposat president Mohammed Mursi va ser ferotge i indiscriminat, molt allunyat de la pressió gradual que havia promès el govern provisional que va reemplaçar Mursi. Va ser sens dubte l'acció més mortífera de les tres que han sacsejat Egipte des que Mursi -el primer president escollit democràticament a Egipte- va ser derrocat per les forces armades fa sis setmanes, cosa que va enfonsar el país en la pitjor crisi des de la revolució del 2011 que va acabar amb el règim de Hosni Mubàrak.

Xocs aïllats

Un portaveu del ministeri de Santitat va donar la xifra oficial de 638 morts i 3.994 ferits per la violència de dimecres, però tothom espera que el balanç final sigui més elevat, perquè el govern només comptabilitza els morts que han passat pels hospitals. Els Germans Musulmans insistien que hi havia almenys 2.000 víctimes mortals causades per la repressió. Segons el govern, la majoria de víctimes van morir a Ciutat Nàsser, on hi havia l'acampada més gran, i uns 90 a la plaça Nahda, la seu del segon campament. La resta de morts es van registrar al districte de Helwan, al Caire, o en altres ciutats del país.

Alguns familiars de les víctimes van denunciar que les autoritats els obligaven a firmar un certificat de defunció que atribuïa les morts a causes naturals.

Mentre anava creixent la xifra de morts, els Germans Musulmans van cridar els seus seguidors a sortir als carrers, desafiant l'estat d'emergència imposat per l'exèrcit, que sembla decidit a esclafar els islamistes com a força política. No hi va haver manifestacions massives, però sí alguns incidents aïllats. Centenars de partidaris de Mursi es van manifestar a Alexandria, la segona ciutat d'Egipte, i es van enfrontar amb la policia. A Guiza, a l'altre costat del Nil, a prop de les piràmides, grups islamistes van atacar la seu del govern provincial amb còctels Molotov. També van bloquejar la carretera de circumval·lació del Caire. Segons el ministeri de l'Interior, set soldats van morir en un atac a la frontera d'El-Arix amb la franja de Gaza, a la península del Sinaí.

Toc de queda

Des que dimecres Adli Mansur, el president testaferro nomenat pel general Abdulfattah al-Sissi, va declarar l'estat d'emergència, Egipte ha tornat a l'estat de llei marcial virtual que va prevaler durant les tres dècades del règim de Hosni Mubàrak. Ahir es va escurçar el toc de queda, que va començar a les nou del vespre, dues hores més tard que dimecres. Els bancs i el transport ferroviari continuen aturats.

Ahir les autoritats es concentraven a apagar els incendis i a netejar el que quedava dels campaments arrasats, que evidenciaven als ulls dels residents del Caire la magnitud de la destrucció i la repressió policial.

Una mesquita serveix de 'morgue'

A la mesquita d'Al-Iman, un edifici emblemàtic, hi havia fins a 240 cadàvers embolicats amb llençols blancs en files ordenades. A l'improvisat dipòsit, el gel que mantenia els cossos es fonia ràpidament davant d'uns impotents ventiladors. Molts dels cossos estaven carbonitzats. Un home es recolzava contra un pilar, amb el rostre desencaixat pel dolor. Segons la tradició musulmana, els difunts han de ser enterrats dins les primeres 24 hores després de la mort.

També hi va haver enfrontaments i tirotejos en districtes benestants de la capital, lluny de les acampades, on els veïns es van amagar a casa i els carrers van quedar pràcticament deserts. Almenys una dotzena de comissaries de policia van ser assaltades arreu del país i, segons els mitjans oficials, van morir 40 agents de policia.

Els cristians també van ser blanc d'atacs i set esglésies van ser incendiades, segons dades del ministre de l'Interior, Mohamed Ibrahim. Cristians coptes i organitzacions de drets humans van assegurar que hi havia molts més temples assaltats. La mesquita de la plaça Nahda, davant la qual hi havia una de les acampades dels partidaris de Mursi, també va quedar destruïda per les flames.