Publicitat
Publicitat

L'Estat forçarà les autonomies i els ajuntaments a pagar a 30 dies

Les empreses diuen que els plans d'Hisenda han reduït els retards

Després dels anys de bonança i d'una gran despesa pública, la recessió ha escurat les arques de les administracions. Això ha dificultat enormement el pagament als proveïdors i, durant tota la crisi, el sector públic ha abonat les factures pitjor que el sector privat. El 2011 el termini de pagament de les administracions va tocar sostre, amb una mitjana de 162 dies, segons una enquesta de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat. El 2012 va baixar fins als 141 dies, més del triple dels 40 dies de màxim legal establert el 2012. Ara l'objectiu del govern espanyol és que paguin en el nou termini legal de 30 dies que fixa una directiva europea.

Com en el cas del sector privat, des de la plataforma han denunciat repetidament els impagaments del sector públic, i demanen "que s'intensifiquin els plans de pagament de proveïdors que van propiciar el descens de l'any passat", perquè no només van fer que el sector públic pagués millor sinó que, "de retruc, també van fer millorar una mica els terminis de les empreses", segons explica Antoni Cañete, president de la plataforma.

Les intencions de l'executiu de Mariano Rajoy sembla que van en la direcció de les reclamacions dels empresaris. A finals de juny la Moncloa va aprovar el seu tercer mecanisme de préstecs a ajuntaments i comunitats autònomes perquè abonin els deutes amb proveïdors, i també va donar llum verda a un avantprojecte que forçarà les administracions a pagar a 30 dies.

El primer pla del govern central per pagar a proveïdors es va crear el febrer del 2012. Estava dotat amb 30.000 milions d'euros i consistia en crèdits -a retornar en deu anys- a les administracions per finançar les seves factures pendents. A canvi de l'ajuda, l'ajuntament o l'autonomia corresponent havia de presentar un pla d'ajust al ministeri d'Hisenda, per garantir que tornarà el préstec. A més, l'Estat era qui abonava directament la factura a l'empresari. Un any després l'executiu va impulsar un segon pla (de 2.500 milions) per pagar els deutes als proveïdors que s'havien quedat fora del primer.

Paral·lelament, Hisenda va aprovar el juny del 2012 el fons de liquiditat autonòmic (FLA), un altre instrument d'auxili per als territoris. En aquest cas, per finançar els seus límits de dèficit i els venciments de deute. Part dels diners del dèficit van servir també per pagar a proveïdors de sectors socials (sanitat, educació i dependència). El pressupost del FLA va ser de 18.000 milions el 2012 i de 23.000 aquest any.

Malgrat totes aquestes iniciatives, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha constatat que bona part de les administracions segueixen ofegades i amb deutes considerables. En reiterades ocasions Montoro ha insistit que tots els governs han de ser un "exemple" i pagar a temps als seus clients.

Nou mecanisme de 8.200 milions

Així, el tercer pla amplia el catàleg de factures que hi poden optar i té una dotació il·limitada, encara que el ministeri preveu destinar-hi uns 8.200 milions, que obtindrà de les subhastes del Tresor.

El nou mecanisme -que començarà a fer els pagaments a la tardor- inclourà totes les factures fins al 31 de maig d'aquest any de comunitats i municipis amb proveïdors d'obres i serveis, i com a novetat també els deutes amb universitats, l'anomenat tercer sector (infància, tercera edat i discapacitats), els generats per sentències judicials fermes i els que tenen algunes autonomies amb ajuntaments (en serveis, convenis o transferències), com, per exemple, la Generalitat amb el de Barcelona. En aquest últim cas només s'acceptaran deutes previs al 2013. Com els altres dos fons de proveïdors, està condicionat a la presentació d'un pla d'ajust a Hisenda.

Sumant el FLA i els mecanismes a proveïdors, Catalunya ha demanat 18.831 milions a aquests fons, als quals se sumaran ara 1.750 més pel nou límit de dèficit per al 2013.

Retenció de transferències

Un cop saldats tots els deutes, arriba l'altra pota de la iniciativa de Montoro: el pagament a 30 dies. L'avantprojecte de llei de control del deute comercial al sector públic -al qual encara li queda un llarg tràmit per convertir-se en norma- estableix un "sistema automàtic i progressiu de control" en què l'incompliment del període mitjà de pagament actua com a "detonant".

L'avantprojecte obliga totes les administracions a tenir un pla de tresoreria que inclogui informació relativa a la previsió de pagaments a proveïdors i mesures per garantir que després d'un període transitori els seus pagaments es faran a 30 dies. Si passat aquest període se supera el límit, Hisenda comunicarà a l'administració l'import que haurà de dedicar mensualment al finançament de proveïdors i els ajustos necessaris per complir. Si aquest avís no serveix, el ministeri sancionarà l'autonomia amb diferents eines, com retenir-li transferències del model de finançament per, amb aquells diners, pagar directament la factura pendent al proveïdor.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF