Tema del dia 17/06/2015

José María Pérez, ‘Peridis’: “Aquest projecte ha de ser d’Estat, pactat amb els sindicats i la societat”

Peridis és un conegut ninotaire, però també és arquitecte. Molt vinculat a la localitat d’Aguilar de Campoo, va impulsar la rehabilitació del monestir romànic de Santa María la Real posant en marxa els primers programes d’escoles taller i cases d’oficis d’Espanya.

X.g.
2 min
José María Pérez, ‘Peridis’: “Aquest projecte ha de ser d’Estat, pactat amb els sindicats i la societat”

BarcelonaJosé María Pérez González, Peridis (Cabezón de Liébana, Cantàbria, 1941) és un conegut ninotaire, però també és arquitecte. Molt vinculat a la localitat d’Aguilar de Campoo, va impulsar la rehabilitació del monestir romànic de Santa María la Real posant en marxa els primers programes d’escoles taller i cases d’oficis d’Espanya. Ara vol traslladar el model a la rehabilitació d’habitatges.

Com es passa de ser arquitecte a ninotaire?

És el mateix. És ser persona. La persona té humor. Quan va sortir El País em van cridar, i des del primer dia, però el que importa és tenir una visió de la societat i de la vida.

Una vida que es divideix en arquitectura, humor i recuperació del patrimoni.

Sí. La recuperació del patrimoni i la recuperació de les persones mitjançant escoles taller i llançadores d’ocupació i emprenedoria solidària, perquè els que hem rebut molt de la societat hem de retornar-ho.

Però molts cops hi ha traves econòmiques i polítiques per fer aquest retorn a la societat.

Doncs s’han de superar. Quan tens una situació privilegiada s’obren més portes. Tenir aquesta posició d’observador de la societat per fer la caricatura, de professional fent rehabilitació, de mecenatge, de divulgació a través de la ràdio i la televisió et dóna una posició i unes relacions que et permeten veure les coses des de més amunt.

¿Amb 14.000 milions es poden recuperar persones i habitatges?

És tracta d’intentar, amb el que s’estalvia d’energia i altres fons, rehabilitar habitatges i donar feina i formació a una bona part del sector de la construcció que està a l’atur. És un projecte que ha de ser d’Estat, pactat amb els sindicats i amb la societat, per donar feina a mig milió de persones a l’any rehabilitant un milió d’habitatges i edificis públics.

Surten els comptes?

Surten bastant bé. Si hi ha una aportació europea sortiran molt bé. Seria fer eficients energèticament els edificis espanyols en 20 anys i s’estalviaria molta energia. Ens aproximaríem als objectius del 2020.

¿Aquest borsa d’aturats a la construcció no té cap altra sortida?

Té moltes sortides. La primera, la millora de l’economia. Amb la nostra iniciativa busquem suport mutu per trobar un lloc de treball i per requalificar-se ajudant-se els uns als altres. Si hi ha tants aturats valuosos, per què no s’ajuden els uns als altres? Sol costa molt, en equip és més fàcil.

Quin és l’objectiu?

Hi ha tres problemes que es resolen: el malbaratament energètic, la formació dels joves de la construcció a l’atur i la rehabilitació d’habitatges, ciutats i edificis públics. Això es pot fer alhora. No que uns formin, uns altres estalviïn i uns altres rehabilitin. No seria treure’ls del mercat laboral, formar-los i tornar-los al mercat. Seria posar-los en una rehabilitació i allà mateix farien un procés formatiu complementari al que fan a l’obra.

stats