Publicitat
Publicitat

AVORTAMENT UNA REFORMA POLÈMICA

Gallardón restringeix el dret de les dones a avortar

Només serà legal quan hi hagi perill per a la gestant i en cas de violació

El govern espanyol va consumar ahir el viatge en el temps que publicitava des que va començar la legislatura, i va donar el vistiplau a la legislació de l'avortament més restrictiva de la democràcia. Va enterrar la llei de terminis del 2010, que permetia avortar lliurement fins a la setmana 14 de gestació, per recuperar la filosofia de la llei de supòsits del 1985. Es torna a penalitzar la interrupció de l'embaràs però eliminant una de les tres excepcions que va marcar, al seu dia, l'executiu de Felipe González. Se suprimeix el supòsit de la malformació, i la dona només podrà avortar quan hi hagi un risc clar per a la seva salut física o psicològica i en cas de violació. A més, se'n dificulta l'aplicació amb una sèrie de passos previs. L'ala conservadora del PP guanya la partida protegint la vida del fetus, minvant els drets de la dona i complicant la feina dels metges.

Al text que va aprovar ahir el consell de ministres encara li queda un llarg recorregut per entrar en vigor. Aquest divendres es va aprovar l'avantprojecte, però l'essència patirà poques modificacions. El nom triat per a la que serà la tercera llei de l'avortament és tota una declaració de principis i deixa clar quin és el seu objectiu: llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, està convençut que amb aquesta reforma es recupera "l'equilibri" establert pel Tribunal Constitucional de protegir "la vida del no nascut com a bé jurídic".

A partir d'aquest dret s'aniquila el dret de la dona a avortar lliurement fins a la catorzena setmana de gestació, com preveu la llei vigent, i només ho podrà fer en dos casos extrems. Si l'embaràs és producte d'una violació podrà optar per aquesta via durant 12 setmanes, i si prèviament hi ha una denúncia que demostri que ha estat víctima d'un delicte d'agressió sexual.

Set dies de reflexió

Un cop eliminat el supòsit de malformació o greu malaltia del fetus, només es podrà interrompre la gestació quan s'acrediti un risc per a la salut física o psíquica de la mare durant les 22 primeres setmanes. Però per evitar que sigui una porta oberta, com era aquest supòsit des del 1985 fins al 2010 per acabar amb embarassos no desitjats, el govern central complica el procés previ. Per començar, la dona haurà de reunir dos informes mèdics de facultatius de centres diferents i aliens a la clínica on es practicaria. Amb els documents a la mà li explicaran els riscos que suposa la intervenció i un altre metge haurà de signar un certificat en què s'especifiqui que se li ha atorgat tota la informació pertinent perquè pugui prendre una decisió "lliure" després de reflexionar durant set dies.

Si el perill psíquic per a la dona tingués l'origen "en anomalies incompatibles amb la vida del fetus", l'informe de la mare només hauria d'estar corroborat pel metge de la gestant i no dos, però seria necessari un altre document que donés fe de l'estat de l'embrió. Mai es podrà avortar després de les 22 setmanes de gestació, tret que aquesta anomalia de l'embrió "incompatible amb la vida" no hagi estat detectada a temps o hi hagués "un perill vital per a la dona".

Gallardón va explicar que, a partir de la setmana 23 de gestació, quan estigui en perill la salut de la dona "el més adequat serà practicar un part induït", ja que "l'Organització Mundial de la Salut" estableix que a partir d'aquest moment la vida del concebut ja és susceptible de desenvolupar-se de manera independent de la dona". Un argument que els diputats del PP ja van fer servir en el seu recurs davant el TC per rebutjar la llei Aído.

En tot cas, per Gallardón una malformació de l'embrió o la detecció de la síndrome de Down no és "mereixedora" de la seva desprotecció perquè "no hi ha embrions de primera i de segona, de la mateixa manera que no hi ha persones de primera i de segona". El ministre va insistir, constantment, que ell està al costat de la dona perquè per primera vegada se l'allibera de "patir qualsevol retret penal". "En el supòsit dramàtic de l'avortament la dona mai és culpable, és una víctima", va tornar a repetir per justificar el canvi normatiu.

El paper dels metges

Si la futura llei entra en vigor en els termes establerts ahir, el paper dels metges es complica considerablement. Per primera vegada es regula en detall l'objecció de consciència dels professionals sanitaris, però caurà sobre ells l'única responsabilitat penal. Com passa ara si practiquen una interrupció de la gestació fora dels supòsits establerts, podran tenir pena de presó d'entre un i tres anys. I, si s'interpreta que han enganyat la dona per dur-lo a terme, es podria arribar a una pena d'entre quatre i vuit anys.

Tot i que el govern espanyol insisteix constantment que amb la reforma de la legislació que regula l'avortament compleix amb el programa electoral amb què va guanyar les eleccions, al programa només s'hi concretava que no permetria que les menors d'edat poguessin avortar sense el consentiment dels pares, cosa que ahir van consagrar en el projecte de llei. En cas de conflicte entre els tutors, la decisió l'haurà de prendre un jutge.

Quan entri en vigor la futura regulació, les clíniques avortistes no es podran anunciar, ni tampoc es podrà fer publicitat de productes que interrompin el procés de gestació.

Discrepàncies polítiques

Ahir es va donar llum verda a la primera fase de la reforma de la llei, amb la qual també es va encetar la polèmica. El seu mentor, el ministre de Justícia, va assegurar que el text no havia suscitat cap discrepància al govern, però els seus dos màxims dirigents no la van defensar amb entusiasme. El president espanyol, Mariano Rajoy, a la pregunta que li van fer ahir a Brussel·les sobre la qüestió es va limitar a dir que "era una cosa que anava al programa electoral del PP", i la número dos, Sáenz de Santamaría, simplement va assegurar que estava "tan còmoda amb aquesta llei com amb la del 1985". I és que al cap i a la fi ahir el PP intentava vendre la futura llei com un acte de correcció del "desequilibri" que havia provocat Zapatero, protegint només la gestant i trencant el consens existent. En tot cas, el PSOE es va comprometre a retornar "els drets a la dona" recuperant la llei Aído si un dia torna a la Moncloa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF