TENSIÓ, RELACIONS TRANSATLÀNTIQUES
Tema del dia 15/06/2013

França protegirà el seu cinema davant els EUA

L'acord de lliure comerç exclou la indústria cultural

L.f.
3 min

Brussel·lesDesprés d'una reunió de més de 13 hores, els ministres de Comerç de la Unió Europea (UE) van donar ahir el tret de sortida a les negociacions amb els Estats Units per pactar un acord de lliure comerç, el més important que ha impulsat mai Europa. La reunió, celebrada a Luxemburg, es va allargar perquè França bloquejava l'acord amb una única exigència: que la indústria audiovisual quedés exclosa de l'acord comercial amb Washington. Finalment, els socis europeus van acceptar deixar-ne fora el sector cultural per poder iniciar les negociacions transatlàntiques. A canvi, Brussel·les podrà replantejar la qüestió més endavant.

França ha estat ajornant l'acord entre les capitals europees en els últims mesos per la seva obsessió de protegir el sector audiovisual. París continuava fins ahir al vespre barallant-se perquè es garantís la seva "excepció cultural". El govern de François Hollande tem que, amb una zona de lliure comerç, Hollywood s'acabi menjant les produccions del país i prohibint les subvencions públiques. La llei francesa de cinema estableix quotes mínimes per a les pel·lícules fetes a casa i permet les ajudes públiques, una norma que podria veure's afectada per l'acord de lliure comerç.

Però la Comissió Europea -i alguns estats membres- consideren que si Europa exclou definitivament la indústria cultural de les negociacions, els EUA voldran excloure altres àmbits, com el financer. La Comissió Europea no volia veure's exposada a negociar excepcions amb Washington i a començar unes converses tan importants en una posició de debilitat. Al final, però, ahir no li va quedar cap altra opció.

Amb el resultat de la reunió de ministres de Comerç, França va aconseguir l'excepció cultural per protegir el seu cinema i la Comissió Europea va aconseguir el seu mandat per començar les negociacions per l'acord de lliure comerç amb els Estats Units. Almenys per ara.

Un terç del comerç mundial

L'ambició de la UE és màxima: quan l'acord sigui una realitat, Europa i els Estats Units seran la zona de lliure comerç més gran del món. Els dos blocs junts representen el 40% de la riquesa mundial i un terç del comerç. El futur acord és molt ampli: es liberalitzaran els serveis, se suprimiran les barreres reglamentàries i administratives, s'eliminaran els drets de duanes i es pactaran normes tècniques, sanitàries i d'altres àmbits. Però no serà fàcil perquè hi ha, per posar-ne un exemple, reglaments agrícoles i sanitaris que són molt dispars, com el cas dels cultius d'organismes genèticament modificats (OGM). Als Estats Units estan permesos, mentre que a Europa estan molt restringits.

Les xifres comercials entre els països europeus i els EUA són espectaculars, però Brussel·les espera que amb l'acord encara ho siguin més. Les importacions i exportacions entre els dos blocs van suposar l'any passat gairebé 450.000 milions d'euros. Quan entri en vigor, Brussel·les assegura que les exportacions de la Unió Europea cap als Estats Units augmentaran un 28% i s'espera que el producte interior brut (PIB) europeu augmenti un 0,5% anual. Els estudis d'impacte també apunten que l'acord suposarà la creació de 400.000 llocs de treball a Europa.

La idea d'un acord comercial amb els Estats Units fa temps que estava sobre la taula però ara sembla que ha arribat l'hora de començar a negociar. Fa un any es va crear un grup tècnic que va iniciar les converses entre els socis europeus per acordar la posada en marxa de les negociacions amb Washington. Ahir hi va haver molta pressió perquè hi hagués consens entre els Vint-i-set, ja que la setmana que ve se celebra una reunió del G-8 i el primer ministre britànic, James Cameron, vol anunciar formalment l'inici de les negociacions. Londres, de fet, serà un dels principals beneficiats de la supressió de barreres comercials amb els Estats Units.

Les negociacions europees per a una unió comercial amb un altre bloc acostumen a durar anys -les converses amb els països del Mercosur fa 12 anys que van començar- però, en aquest cas, Brussel·les ho vol fer en un temps rècord. L'objectiu és tancar l'acord el 2015. L'executiu comunitari creu que l'acord suposarà una empenta per a l'economia europea i un pas definitiu per deixar enrere la crisi. "És el pla de rellançament més barat que un es pugui imaginar", ha dit en més d'una ocasió el comissari europeu de Comerç, Karel de Gucht.

stats