Tema del dia 21/12/2013

Europa, permissivitat amb excepcions

Núria Segura Insa
3 min

Barcelona1. Tolerància zero amb l'avortament

La legislació maltesa és un no rotund al fet que es pugui practicar una interrupció voluntària d'un embaràs. Malta està en el reduït grup, juntament amb Ciutat del Vaticà, San Marino, Xile, Nicaragua, el Salvador i la República Dominicana, dels països on no es pot practicar l'avortament en cap circumstància. Així, doncs, no es pot realitzar un avortament ni tan sols quan la dona embarassada corre el perill de morir o de patir un perjudici greu. A més, en aquests països l'avortament és un delicte penat amb presó. Malta és un país molt catòlic i la seva Constitució estableix que aquesta religió és l'oficial de l'estat i, per això, té lleis molt restrictives. De fet, fins fa dos anys, el divorci tampoc era legal a Malta.

2. Només en cas de risc per a la dona

Aquests dos països només consideren la interrupció voluntària de l'embaràs quan pot causar un risc molt greu per a la salut de la mare. La llei irlandesa que ho preveu s'ha aprovat aquest 2013 i té en compte el dret de la vida, no només del fetus (argument dels contraris a l'avortament), sinó també de la mare. Cada any unes 4.000 irlandeses viatgen al Regne Unit. A Andorra, que té com a copríncep el bisbe d'Urgell, el debat sobre l'avortament és encès. Aquest mateix any hi ha hagut diverses iniciatives ciutadanes i polítiques per donar cabuda a l'avortament en tres supòsits mínims que encara no han donat resultat.

3. Arran d'una violació o un incest

Polònia és l'únic país d'Europa que, fins avui, havia fet marxa enrere en la seva legislació sobre l'avortament. Durant l'època soviètica les dones podien interrompre legalment el seu embaràs, però, quan l'URSS es va desintegrar, Varsòvia va canviar la llei. Des del 1993 les dones només poden avortar si es queden embarassades arran d'una violació o per un acte d'incest, si el fetus pateix una malformació o també si hi ha un risc per a la salut de la mare. En la resta de casos l'avortament és il·legal i pot comportar fins a dos anys de presó. En un país de profundes arrels catòliques, l'any 2011 es va intentar endurir la legislació, però les forces polítiques progressistes ho van poder aturar. A les altres ex-Repúbliques soviètiques avortar és legal. Espanya és el segon país europeu que fa marxa enrere.

4. Risc per a la mare i per al nen

Per poder avortar a Anglaterra, Gal·les i Escòcia es pot al·legar risc per a la salut -física i mental- de la mare i també afectacions físiques o mentals "importants" al fetus. La legislació de l'avortament és del 1967 i es va reformar l'any 1990 per, entre altres qüestions, reduir la setmana de gestació màxima en què estava permesa la interrupció voluntària, de les 28 a les 24 setmanes. A Irlanda del Nord hi regeix una llei semblant a la d'Irlanda, molt més restrictiva, que data del 1945 i preveu només l'avortament en casos molt comptats. Al Regne Unit 196.000 dones avorten cada l'any, el 98% de les quals tenen prescripció mèdica. El 99,98% al·leguen que pot afectar la seva salut mental.

5. Aspectes socials i econòmics

Aquest país té en compte diversos paràmetres socials i econòmics a l'hora d'interrompre un embaràs, com, per exemple, que la dona sigui menor de 17 anys o major de 40. Un altre factor és la situació econòmica de la família i si la mare al·lega que no té recursos suficients per fer-se'n càrrec. A més, es pot avortar si es posa en risc la salut de la mare, el nen té una malformació o si la dona ha estat violada. L'avortament és gratuït, però les lleis són molt estrictes i per fer-ho pot ser necessari el justificant de dos metges.

6. Objecció de consciència

Tot i que a Itàlia l'avortament és totalment legal, les dones cada vegada tenen més problemes per poder interrompre un embaràs, ja que els metges apel·len al seu dret de l'objecció de consciència. Prop del 70% dels metges es neguen a posar fi a l'embaràs de les dones i, per això, moltes acaben marxant a l'estranger per avortar. Un altre inconvenient és que moltes opten per fer avortaments il·legals i això pot perjudicar la seva salut.

7. Amb restriccions temporals

En la majoria dels països europeus l'avortament és legal en qualsevol circumstància. Les diferents legislacions només varien en la setmana màxima d'embaràs en què es poden practicar els avortaments. 18 setmanes a Suècia, 14 a França i Alemanya o 10 a Portugal. Altres països on també està permès l'avortament són Turquia, Armènia, Geòrgia, Rússia, les repúbliques asiàtiques, la Xina, Mongòlia, Austràlia i l'Uruguai.

stats