TURISME FESTES POLÈMIQUES
Tema del dia 21/07/2014

Eivissa, l’illa on van néixer les ‘boat parties’

Aquestes festes garanteixen 24 hores de disbauxa continuada als turistes que visiten la costa balear

David Ventura
4 min

EivissaEl 23 de juny un turista polonès de 38 anys moria ofegat mentre participava en una boat party a Cala Tarida (Eivissa). Era el primer mort de la temporada en una festa d’aquestes característiques i va provocar que als mitjans de comunicació de les Illes es tornés a obrir el debat sobre com s’ha de regular aquesta oferta turística. Tècnicament, a les Balears les boat parties no existeixen. Així, la llei del transport marítim de l’any 2010 només parla d’“excursions marítimes”, una etiqueta molt laxa en què caben productes molt diversos. Una boat party consisteix en uns vaixells que ofereixen la possibilitat d’explorar alguns racons de la costa pitiüsa, gaudir de la posta de sol a bord i, especialment, tenir barra lliure i ballar una música eixordadora durant tot el trajecte. De fet, una boat party no és més que un eufemisme per designar el que són autèntiques discoteques flotants.

Les boat parties sempre han existit. A Eivissa, la base principal és el port de Sant Antoni de Portmany, centre turístic monopolitzat per un públic britànic jove i àvid de festa. Habitualment, aquest producte turístic oferia la combinació excursió+bany+música. Era una opció d’oci més, però a partir de l’any 2007 la seva oferta ha crescut exponencialment coincidint amb les restriccions dels horaris de les discoteques.

Fins a l’any 2007 les discoteques a Eivissa podien obrir ininterrompudament durant 23 hores al dia. La reglamentació que va aprovar l’any 2007 el govern d’esquerres del Consell Insular -en aquest aspecte, el PP sempre ha estat més partidari de la festa sense fi- va prohibir que les discoteques actuessin com a after hours i va limitar-ne les hores d’obertura. Una mala notícia per als 24 hours party people que visiten l’illa, però que aviat van trobar el substitut a les discoteques en terra ferma: les discoteques sobre l’aigua.

Aquest any la simbiosi entre discoteques i boat parties és clara. Molts promotors que organitzen les seves festes a les grans discoteques també tenen les seves pròpies boat parties. Així, l’Ibiza Rocks té el seu Ibiza Rocks on Boat, igual que la Cocoon d’Amnesia, la festa Carl Cox Revolution de Space i el We Love Space. Els turistes pugen al vaixell al migdia, tornen a terra a les deu, els condueixen a un pub i després poden traslladar-se a la discoteca en uns autocars posats a la seva disposició.

Posar ordre al caos

Organitzar una festa al mar té avantatges. Per exemple: és més difícil de controlar. Qui n’assumeix la responsabilitat? ¿El Consell Insular, el govern balear, el govern espanyol? Qui ha de pagar als inspectors? Finalment, després de més d’un any de debat, les institucions han arribat a un compromís de mínims per repartir-se les responsabilitats. Així, supervisar les condicions de seguretat dels passatgers, com l’aforament i els sistemes de socorrisme, va a càrrec de la Capitania Marítima i la Guàrdia Civil. La inspecció de la documentació necessària per efectuar aquestes activitats, com els contractes, les llicències i la prevenció de riscos laborals, són feina d’Inspecció de Treball i la Guàrdia Civil. Finalment, govern i ajuntaments controlen que els vaixells compleixin les normatives de sorolls i medi ambient, evitant que fondegin en zones marítimes protegides.

No obstant, la mesura més polèmica és l’acord amb els empresaris del sector per tenir un “codi de bones pràctiques” mitjançant el qual els empresaris es comprometen a autoregular-se. Aquest “codi” és un cúmul d’obvietats: tenir els papers en regla, no deixar pujar a ningú amb evidents símptomes d’intoxicació, no entrar en zones marítimes protegides, no evacuar els residus al mar de manera incontrolada, no dirigir els altaveus de cara a la costa per no molestar els veïns o no violar les normes d’aforament. Així, es considera un gran avanç i un gran compromís que els empresaris facin una cosa tan òbvia com complir la llei, fet que ens dóna una pista del desgavell que hi havia fins ara.

Connivència institucional

Per què aquesta condescendència? Potser perquè darrere les boat parties trobem el poderós lobi de l’APEAM (Associació Provincial d’Empresaris d’Activitats Marítimes) que a Eivissa s’agrupa a l’Estació Nàutica de Sant Antoni i Sant Josep, i que defensen que les boat parties són “un producte turístic amb molta demanda, que genera riquesa i molts llocs de treball, i ofereix un plus de qualitat a l’oferta turística”. Després de la mort del turista a Eivissa en una festa d’aquestes característiques, la patronal va emetre l’endemà un comunicat denunciant la “criminalització” que els mitjans de comunicació estaven fent del seu producte. Una anàlisi que també comparteix el govern balear. “Hem de ser conscients que en aquestes activitats el risc zero no existeix”, assumia resignat el director general de Ports i Aeroports, Antoni Deudero.

No tothom comparteix aquesta anàlisi. Així, el Consell Insular de Formentera -governat per una coalició de Gent per Formentera i PSOE- ja ha demanat que es prohibeixin, i argumenta: “[Les boat parties ] ofereixen un model de turisme de festa sense fi que no encaixa amb la imatge de turisme tranquil i natural que volem oferir de la nostra illa”. Una opinió compartida pel grup ecologista GEN, que ha denunciat la “passivitat i complicitat culpable” de les institucions.

stats