CIMERA EL POLS INSTITUCIONAL

Duel diplomàtic pels “horitzons” catalans

Mas i Rajoy topen davant dels ministres europeus en interpretar les arrels i els anhels de Catalunya

Al tauler del Palau de Pedralbes s’hi jugava ahir una partida paral·lela a les disquisicions sobre fluxos migratoris i jihadisme. Artur Mas i Mariano Rajoy es tornaven a donar la mà, gairebé tres setmanes després de viatjar plegats fins a Seyne-les-Alpes per homenatjar les víctimes de la catàstrofe aèria. Aquest cop els tocava fer d’amfitrions dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea i dels països del sud del Mediterrani, però el càlcul de riscos i oportunitats de l’un i de l’altre era diametralment oposat. Per al president de la Generalitat la cita representava un llaminer aparador per fer visible el nom de Catalunya. Per al cap de l’executiu central, l’ocasió podia servir per esvair dubtes internacionals sobre el compromís de l’Estat amb Catalunya i reivindicar l’espanyolitat de Barcelona. La col·lisió d’interessos es va traduir en un subtil duel de discursos en l’inici de la conferència, amb les tensions pel procés sobiranista com a teló de fons.

Poc després de dos quarts d’onze del matí, Mas ja estava plantat a l’entrada del palau conversant distesament amb el ministre José Manuel García-Margallo, mentre esperaven Rajoy. A diferència del 23 d’octubre del 2013, quan la Moncloa va bandejar Mas dels discursos d’inauguració del Fòrum Econòmic del Mediterrani -també al Palau de Pedralbes-, aquesta vegada el protocol sí que va tenir-lo en compte. Va protagonitzar la breu recepció d’autoritats al costat de Rajoy i la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, i després va ser el primer a prendre la paraula en la ronda de discursos de benvinguda.

“Han après la lliçó”, assenyalaven ahir fonts del Govern consultades per l’ARA. La interpretació que fan d’aquest canvi d’actitud és que a Madrid han entès que la “disputa estèril” del 2013 també els va perjudicar, perquè aquella polèmica amb la Generalitat tan sols va servir per “eclipsar” el contingut de la cimera i posar de manifest el conflicte polític amb Catalunya. I això és precisament el que volia evitar ahir Rajoy. I ho va aconseguir només a mitges. Tot i la cordialitat de les salutacions, Mas i Rajoy van creuar-se un grapat de dards més o menys implícits sobre les arrels i els anhels de Catalunya en les seves intervencions.

“Els catalans podem mirar molt lluny cap enrere, però també cap a nous horitzons, que imaginem mediterranis i europeus”, va proclamar Mas davant les autoritats presents. En els seus cinc minuts de discurs, s’ho va fer venir bé per colar principalment un missatge: la nació catalana no és una invenció d’ara sinó que ve de lluny. Va reivindicar les “arrels profundes” de l’autogovern català, fins al punt de recordar que ell és “el 129è president” de la Generalitat, una institució nascuda el 1359. Barcelona i Catalunya, va destacar, van “néixer i créixer” amb una vocació “mediterrània i europea”. Fins i tot va recordar que les terres catalanes van formar part de l’Imperi Carolingi, és a dir, van dependre -al segle IX- d’un espai europeu amb capital a Aquisgrà, no Madrid.

Rajoy lliga Barcelona a Espanya

Mas va arrencar en català, per després passar a l’anglès, el francès i el castellà. Rajoy, en una intervenció íntegrament en castellà, va esmenar Mas, que s’havia estalviat tota referència als lligams entre Catalunya i Espanya. Va atorgar a Barcelona la condició de “capital espanyola del Mediterrani”, va citar Cervantes per definir-la com “l’honra d’Espanya i flor de les belles ciutats del món” i va defensar el concepte d’“unitat” davant la “disgregació”.

Als passadissos, tant Mas com el secretari d’Afers Exteriors del Govern, Roger Albinyana, van mantenir converses informals amb diferents ministres europeus. Tot i que no hi acudien amb l’objectiu de fer pedagogia sobre el procés, segons les fonts consultades, eren els mateixos ministres els qui s’interessaven per com pot evolucionar tot després del 27-S. Europa no perd de vista les plebiscitàries.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF