L'etarra Del Río, la primera alliberada

MadridAles 16.25 hores d'ahir l'etarra Inés del Río sortia de la presó després d'haver complert cinc anys de condemna extra per la doctrina Parot. Dues hores després el Tribuna Superior de Londres dictava la llibertat condicional per a Antonio Troitiño, detingut i empresonat al Regne Unit perquè Espanya volia allargar-li la pena com a tots els condemnats per delictes de sang amb el Codi Penal antic.

Del Río i Troitiño han estat els dos primers etarres excarcerats des que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va anul·lar dilluns la doctrina Parot, que havia canviat les regles de reducció de penes per allargar les condemnes fins als 30 anys, el màxim permès fins llavors. Ara el degoteig d'alliberaments de membres d'ETA que han complert la pena de presó serà constant fins que tots estiguin al carrer. S'estudiarà cada cas un per un, però els advocats dels etarres afectats per la doctrina Parot saben que no només han guanyat la batalla de Del Río, sinó que també han guanyat aquesta guerra.

El guió d'ahir estava escrit per la sentència d'Estrasburg. Al ple de l'Audiència Nacional només li quedava l'opció d'interpretar-lo. La interlocutòria redactada per unanimitat pels magistrats recordava el caràcter vinculant de la sentència europea perquè Espanya es va comprometre a acatar les seves decisions quan va firmar el Conveni Europeu per a la Protecció de Drets Civils i Llibertats Fonamentals.

No hi havia marge per allargar l'estada penitenciària de Del Río, ja que, com va admetre l'Audiència, la resolució europea era "clara i contundent". S'havia de posar en llibertat la demandant "en el termini més breu possible" perquè estava "privada irregularment de llibertat des del 3 de juliol del 2008", dia en què havia complert la pena de presó amb l'aplicació del Codi Penal del 1973 per 24 assassinats.

La integrant del comando Madrid va sortir ahir del penal de Teixeiro, a la Corunya, després de 26 anys i tres mesos d'haver-hi ingressat, a quasi quatre anys de complir els 30 que volia la justícia espanyola amb la benedicció de les cúpules del PP i el PSOE. Ho va fer escortada per la seva gent, que intentava tapar-li la cara amb una ikurriña. A les portes també l'esperaven tres persones amb una bandera d'Espanya amb l'escut ratllat com a símbol de repulsa a una monarquia parlamentària que ha permès que surtin de la presó els que durant dècades "van perseguir els espanyols", explicaven.

Aquest plantejament és el que transmeten les associacions de víctimes i el que senten bona part dels votants dels dos màxims partits estatals. Les direccions del PP i el PSOE en són conscients i, per això, ni el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, ni el president espanyol, Mariano Rajoy, van voler fer cap comentari sobre l'anul·lació de la doctrina Parot. Rajoy va ser interpel·lat fins a cinc vegades pels periodistes parlamentaris i en tots els casos el silenci va ser la seva resposta.

La FAES contraataca

La fundació FAES dirigida per l'expresident José María Aznar va emetre ahir un comunicat en què responsabilitza l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero de la derogació de la doctrina Parot amb l'argument que la seva anul·lació va formar part de les negociacions del procés de pau que va emprendre amb ETA. És la línia dura del PP, que complica la tasca diària a Rajoy amb tots els temes calents que té sobre la taula. Ell, com sempre, aplica la seva doctrina particular de qui dia passa any empeny. Però els experts en política antiterrorista apunten que aquest escenari no és dolent per a Rajoy perquè l'executiu espanyol aplaudeix la filosofia de la doctrina Parot però és conscient que jurídicament era un nyap que no podia continuar. El fet que la seva anul·lació provingui d'Europa fa que Rajoy es pugui presentar davant els crítics com un president que respecta la justícia internacional i punt.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, explicava l'alliberament de Del Río com un "compliment dolorós" de la sentència d'Estrasburg i justificava l'Audiència Nacional en els mateixos termes: "Si alguna vegada és dur l'exercici de la funció d'un jutge o un fiscal és quan ha d'adoptar aquesta mena de decisions, a més a més, en contra del criteri que ha mantingut històricament la justícia espanyola".

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va explicar que la seva tàctica no serà "ni alentir ni accelerar les excarceracions d'etarres", si bé va confessar que no posarà bastons a les rodes a l'aplicació de la sentència d'Estrasburg. Ara el que es farà és estudiar cada cas com ja va passar ahir amb Troitiño a Londres. L'etarra va ser detingut el juliol del 2012 a petició d'Espanya perquè li volien aplicar la doctrina Parot després d'haver complert 24 anys de pena. El Regne Unit estava pendent de la resolució del Tribunal d'Estrasburg per prendre una decisió sobre la seva excarceració. Londres va donar ahir set dies a Espanya perquè li comuniqui si retira la petició d'extradició.

Divendres l'Audiència es tornarà a reunir per estudiar dos casos més. Hi ha desenes de recursos pendents d'etarres que reclamen que no se'ls apliqui la doctrina Parot. De moment, les autoritats penitenciàries no han trobat cap circular interna d'ETA que demani als seus presos jutjats amb l'anterior Codi Penal que s'acullin als beneficis penitenciaris per reduir les seves penes, en contra del que sempre ha dictat. Aquest pas s'entendria com un revulsiu al procés de pau, en standby des de fa dos anys, els que fa que ETA va decretar el final definitiu de la violència.

El Govern veu "incomprensible" la sentència

"Davant de casos concrets, la decisió és incomprensible i desoladora". Així es va referir ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg que dilluns posava fi a la doctrina Parot. "Des de la perspectiva del dret, la decisió respon a la lògica", va matisar després Homs. Durant la compareixença setmanal després de la reunió del consell executiu, ahir Homs va explicar que a Catalunya hi ha set casos susceptibles de revisió de condemna sobre el total d'anys de presó després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Cap compleix condemna per pertinença a ETA. Un, però, sí que és un condemnat per delictes de terrorisme. Es tracta d'Ismael Miquel Gutiérrez, destacat integrant de la banda paramilitar GAL. Compleix 65 anys i vuit mesos de presó per delictes d'assassinat, dipòsit d'armes, integració en banda armada, falsificació i tràfic de drogues. Els altres sis presos a Catalunya que podrien beneficiar-se de la sentència del Tribunal d'Estrasburg compleixen penes per delictes comuns molt greus.