Crida als governs per aturar la fuita d’immigrants

Barcelona/palma“L’emigració és un indicador de crisi perquè si les persones marxen és perquè consideren que aquí no tenen oportunitats”. L’afirmació és de Ricard Zapata-Barrero, director del GRITIM (Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració) i del Màster Universitari en Gestió de la Immigració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons Zapata-Barrero, la crisi econòmica és la principal causa que molts dels estrangers i autòctons hagin decidit en els darrers dos anys partir a altres països. “Quan no hi ha oportunitats, les persones poden entrar en l’esfera de la pobresa i abans que això passi busquen una sortida”, puntualitza. Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social i director de la Càtedra d’Immigració de la Universitat de Girona (UdG), recorda que la població immigrant va arribar per cobrir llocs de treball que no volien els catalans. “Ara les poques places laborals que es generen les ocupen els autòctons”, especifica.

Els experts assenyalen que hi ha dos perfils d’emigrants: estrangers joves que van venir i ara se’n van a altres països amb més bona situació econòmica -com Bèlgica, Anglaterra o Alemanya- i els estrangers amb fills nascuts aquí que decideixen tornar al seu país d’origen. Dins del primer perfil hi ha sobretot romanesos i marroquins. “Molts d’ells tenen el permís de residència permanent a Espanya; per tant, si no troben feina en un altre país poden tornar”, explica Camas. En el segon grup, en canvi, predominen els sud-americans, sobretot d’Equador, país que en el darrer any ha començat a generar llocs de treball. “Hi ha conflicte en moltes d’aquestes famílies perquè els seus fills volen quedar a l’Estat i els pares tornar al seu país”, explica Zapata-Barrero.

El professor de la UPF deixa clar que la causa d’aquesta “mobilitat humana” no és només una crisi econòmica, sinó també política. “Si la gent veiés accions polítiques que donin confiança no marxaria”, assegura. De fet, els dos experts coincideixen a assenyalar que un país s’enriqueix amb la immigració i fan una crida a les administracions perquè duguin a terme polítiques per gestionar aquests moviments demogràfics. “S’haurien de dur a terme, per exemple, polítiques d’acompanyament durant el procés de partida d’una persona amb el condicionant que retorni”, exemplifica el director del GRITIM. “Si es perd immigració es perd capital, riquesa cultural i diversitat, unes característiques que formen part del nostre ADN”, hi insisteix Camas.

Neteja del padró

Aquesta caiguda, però, no es pot atribuir tota a la crisi econòmica. “Una part dels estrangers -sobretot anglesos i alemanys- desapareixen del padró perquè han passat a ser espanyols”, explica Amparo González, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Un altre factor a tenir en compte -afirma- és la neteja d’estrangers de la Unió Europea del padró municipal que s’ha fet arran de la llei aprovada el 2008 en què s’obliga aquests ciutadans a renovar el seu padró cada dos anys. “S’ha notat per primer cop durant el 2013, perquè la majoria d’estrangers comunitaris tenien targeta de residència d’una durada de cinc anys”, concreta González. Segons la investigadora del CSIC, és difícil valorar quin pes té cada una d’aquestes causes en el descens d’estrangers durant els darrers dos anys, però pot ser significatiu.