Cent anys per avaluar com evoluciona la intel·ligència artificial
Un projecte nord-americà analitzarà durant el segle vinent els efectes de la IA, històricament sobreestimats
Nova YorkLa Universitat de Stanford va anunciar al mes de desembre que un grup de científics ha començat un estudi sobre la intel·ligència artificial (IA) que s’allargarà durant els pròxims cent anys i n’analitzarà els efectes sobre la societat, incloent-hi aspectes com l’economia, la guerra i la criminalitat.
Un projecte d’investigació com aquest resulta poc habitual no només per la seva durada, sinó també perquè pretén fer un seguiment exhaustiu dels efectes d’aquest tipus de tecnologies i com transformen els rols de les persones en un ampli ventall de feines. “En la meva opinió, la intel·ligència artificial està guanyant la partida -admet Sebastian Thrun, un conegut expert en robòtica que va dirigir el projecte de cotxe autònom (que es condueix sol) de Google-. Hi ha unes quantes persones que encara comanden, però cada vegada són menys”.
Canvi gradual
La intel·ligència artificial dissenya sistemes informàtics per desenvolupar tasques que, tradicionalment, sempre han requerit la percepció i la intel·ligència humanes. L’any 2009 el president de l’Associació pel Progrés de la Intel·ligència Artificial (Association for the Advancement of Artificial Intelligence), Eric Horvitz, va organitzar una trobada de científics informàtics a Califòrnia per debatre les possibles ramificacions dels avenços en la matèria. El grup d’experts van valorar molt positivament aquests avenços i van destacar el vessant “relativament fàcil” d’aquesta evolució. Tanmateix, arran dels últims descobriments tecnològics en els camps de la visió artificial, el reconeixement de veu i la robòtica, els científics d’avui es mostren cada vegada més preocupats per la possibilitat que els dispositius d’intel·ligència artificial acabin substituint els treballadors humans permanentment, o per l’aparició de material bèl·lic robotitzat i la implantació de tècniques de vigilància orwellianes cada vegada més fàcils de desenvolupar, entre altres conseqüències desastroses.
Horvitz, que actualment dirigeix el campus de recerca de Microsoft a Redmond (Washington), va contactar l’any 2013 amb el científic informàtic John Hennessy, president de la Universitat de Stanford, per proposar-li l’elaboració d’un estudi a llarg termini que serviria per registrar a través de gràfics i estadístiques l’evolució de la intel·ligència artificial i els seus efectes sobre la societat. Horvitz i la seva dona, Mary Horvitz, van accedir a finançar la iniciativa, anomenada Un estudi de cent anys sobre la intel·ligència artificial (AI100, sigles en anglès).
En una entrevista, Horvitz es mostrava escèptic sobre les advertències d’una part de la comunitat científica, que alerta que les màquines superintel·ligents estan a punt de superar el control i les capacitats dels humans. Opinava, en canvi, que aquest tipus de tecnologia tindrà avantatges i inconvenients per a la societat. “La pèrdua de control sobre els sistemes d’IA ha esdevingut una gran preocupació, i això espanta la gent”, explica Horvitz. El científic considera que, en lloc d’ignorar aquestes advertències distòpiques, els científics haurien d’avaluar i supervisar contínuament aquestes tecnologies. “Fins i tot si aquestes pors estan injustificades, cal afrontar-les”, admet. Eric Horvitz no ha volgut fer pública la quantitat que va donar a Stanford, però assegura que és prou per mantenir l’estudi durant un segle i que, en el futur, els fons destinats podran incrementar-se.
Comitè de control
Horvtiz serà l’encarregat d’encapçalar un comitè juntament amb Russ Altman, professor de bioenginyeria i ciència informàtica a la Universitat de Stanford. El comitè també comptarà amb Barbara J. Grosz, científica informàtica de la Universitat de Harvard; Deirdre K. Mulligan, advocada i professora de la Facultat d’Informació de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia; Yoav Shoham, professor de ciència informàtica a Stanford; Tom Mitchell, director del departament d’aprenentatge automàtic ( machine learning ) de la Universitat Carnegie Mellon, i Alan Mackworth, professor de ciència informàtica a la Universitat de Colúmbia Britànica.
Aquest comitè serà l’encarregat d’escollir un grup d’especialistes que elaboraran un informe sobre la intel·ligència artificial i els seus efectes, i que es publicarà a finals del 2015. En un primer esborrany del projecte, Horvitz va establir divuit camps d’estudi que en un principi s’inclouran a l’informe, com el dret, l’ètica, l’economia, la guerra i el crim. En el futur s’elaboraran altres informes de manera periòdica.
Segons Horvitz, els avenços en el camp de la intel·ligència artificial s’han sobreestimat constantment. Als diaris nord-americans de l’any 1958 hi apareixia la notícia d’un psicòleg de la Universitat de Cornell, Frank Rosenblatt, que havia dissenyat una xarxa de circuits neuronals. En aquell moment, la marina nord-americana va anunciar els seus plans de construir, en el termini d’un any, una “màquina de pensar” que funcionaria a partir d’aquests circuits, amb una inversió inicial de 100.000 dòlars. Però no es va arribar a construir mai.
Tot i així, Horvitz reconeix que el ritme de les transformacions tecnològiques s’ha accelerat amb el temps, de la mateixa manera que la recerca en l’àmbit de la intel·ligència artificial ha avançat molt. I posa com a exemple el cas de Stuxnet, el virus informàtic desenvolupat per les agències d’intel·ligència per atacar les instal·lacions nuclears de l’Iran.
“La meva àvia m’explicava històries de gent que sortia corrent de casa seva quan passava un avió volant, perquè era un fet insòlit. Ara, tan sols unes dècades després, el que més ens preocupa és si ens donaran un àpat sense sal quan el nostre avió s’enlairi del JFK”, conclou.
