EGIPTE, MATANÇA D'ISLAMISTES
Tema del dia 17/08/2013

Caça al manifestant als carrers del Caire

Un centenar de morts en la repressió de les protestes dels Germans Musulmans

David D. Kirkpatrick
3 min

The New York Times / El Caire.Almenys 95 persones van morir ahir, quan milers de seguidors dels Germans Musulmans van sortir als carrers del Caire i altres ciutat d'Egipte desafiant l'estat d'emergència i les forces de seguretat, autoritzades a fer servir foc real per contenir els protestes. Els islamistes intentaven reaccionar després del brutal desallotjament de dimecres de les seves acampades, on van morir gairebé 640 persones, i van convocar protestes a la sortida de les mesquites que van acabar en un bany de sang.

Diverses fonts parlaven de fins a un centenar més de morts, i a la mesquita de la plaça Ramsès, que es feia servir com a hospital de campanya improvisat, s'hi amuntegaven uns 30 cossos. També hi va haver morts en altres llocs del Caire i a la ciutat d'Ismailia, a prop del canal de Suez, així com a Faium i Alexandria. Es van produir enfrontaments en una dotzena de ciutats del delta del Nil. En alguns casos no quedava clar qui estava darrere de la violència, ja que els que obrien foc eren homes vestits de civil.

En resposta a la convocatòria dels Germans Musulmans, que van cridar a un divendres de la ira , milers de partidaris del deposat president, Mohammed Mursi, van marxar des del nord-est del Caire després de l'oració del migdia i es van dirigir cap a la plaça de Ramsès. L'exèrcit i la policia van acordonar diversos carrers i places i van ocupar amb blindats l'emblemàtica plaça Tahrir.

Els islamistes, escapçats

Un portaveu dels Germans Musulmans, Gehad el-Haddad, va dir en un missatge a Twitter que la d'ahir era la primera d'una sèrie de manifestacions diàries que pretenen convocar, en un pols amb les forces laiques i l'exèrcit que pot determinar el futur del país en els pròxims anys. "Després dels cops, detencions i assassinats que estem patint, les emocions són massa fortes perquè puguin sotmetre's en cap direcció", assegurava.

Amb els seus líders empresonats o en silenci, la majoria d'islamistes continuaven en estat de xoc des de dimecres, un dia que quedarà marcat al calendari com la pitjor massacre de la història d'Egipte. Ara la variable més important de la situació és com es resoldrà el debat intern dels islamistes. El govern provisional, que té el suport de l'exèrcit, ja ha deixat clara la seva determinació de reprimir els islamistes, amb una crueltat que fins i tot supera la de Gamal Abdel Nàsser, l'autòcrata que va il·legalitzar per primer cop els Germans Musulmans, fa sis dècades.

La resposta dels islamistes transformarà per força el moviment i també el país. ¿Tornaran les tàctiques acomodatícies dels Germans Musulmans sota el règim de Hosni Mubàrak? ¿O protagonitzaran una escalada de protestes al carrer malgrat el nombre de baixes? ¿O tornaran a la insurgència armada, com van fer alguns dels seus membres en la dècada dels 90?

Després dels atacs contra esglésies cristianes, alguns islamistes van criticar el papa copte Tauadros II, per haver donat suport a la repressió. "Quan Tauadros II surt després d'una massacre a donar les gràcies als militars i la policia, que no m'acusin a mi de sectari", cridava Mamdouh Hamdi, de 35 anys.

Només el partit ultraconservador Al-Nur, el moviment liberal del Sis d'Abril i els Socialistes Revolucionaris -d'extrema esquerra- s'han pronunciat contra la repressió dels islamistes. La resta de grups polítics han denunciat els Germans Musulmans com una amenaça terrorista i han aplaudit l'acció del govern. Els grups contraris al president derrocat -organitzats en el Front de Salvació Nacional- i el moviment Tamarrud -dels joves que van convocar els protestes massives del 30 de juny contra Mursi- van cridar a organitzar contramanifestacions en suport a l'exèrcit i a formar grups d'autodefensa als barris.

El fantasma dels atemptats

Veterans de Gamaa Islamiya, el grup islàmic ultraconservador que va lliurar una campanya terrorista a Egipte fa dues dècades i més tard va renunciar a la violència, van afirmar que des del cop militar havien estat evitant que jihadistes furiosos tornessin a les antigues tàctiques. "Gràcies a la nostra experiència i la posició contra l'ús de la violència els vam convèncer que Egipte no podria aguantar el combat, que en un conflicte armat tothom hi sortiria perdent", va dir Ammar Omar Abdul Rahman, líder de Gamaa Islamiya i fill del xeic cec condemnat per terrorisme als Estats Units fa 20 anys.

Però des de dimecres la repressió fa molt difícil que aquests arguments es puguin acabar imposant. Les forces de seguretat són considerades els agressors. I com va dir Abdul Rahman: "Ser miitars no els dóna dret a matar qui vulguin".

stats